L’emergència climàtica i la rellevància que tenen per a l’estratègia empresarial. Carles Ibáñez, febrer 2022

Com afecta la crisi climàtica les empreses? Quin és el risc de no prendre’s seriosament l’emergència climàtica? La meva presència a la COP26 de Glasgow com a part de la delegació de la FEC m’indica que, ara sí, els líders empresarials i financers semblen realment preocupats per la situació i volen actuar de manera decidida. Tot i això, la resposta a les preguntes no és evident, ja que els impactes del canvi climàtic depenen de cada lloc i de l’horitzó temporal que considerem. En aquest tema, els objectius a curt termini han d’anar emmarcats en una estratègia a mitjà termini. Això fa que la resposta de les empreses a l’emergència climàtica sigui difícil de calibrar i planificar, depèn molt del sector, la cadena de valor, la ubicació, etc. Tot i això, cap empresa que es projecti al futur pot ignorar els regs climàtics i no pot deixar de contribuir al procés cap a la neutralitat climàtica de la nostra economia, per molts motius.

El primer motiu és més aviat egoista (en el bon sentit), ja que l’emergència climàtica pot afectar les empreses de moltes maneres, directament i indirectament. La forma més evident és la possibilitat de danys a les infraestructures per inundacions o altres fenòmens meteorològics extrems, però també per un augment dels costos de producció relacionats amb l’augment de temperatura o l’encariment de l’energia. Però les ramificacions de l’emergència climàtica són moltes i de vegades poc evidents i poden afectar tota la cadena de valor. Per exemple, una sequera que afecti regions productores de gra pot posar en perill el subministrament de matèries primeres per a la indústria agroalimentària i altres indústries, afectant la disponibilitat i preu dels pinsos o de productes bàsics com el pa o la carn (alguna cosa que ja ha passat i que s’accentuarà en el futur). Un altre exemple, una inundació extrema a Bangla Desh pot afectar la producció del sector tèxtil. A mitjà termini, la pujada del nivell del mar afectarà greument la indústria turística a la costa, ja que, juntament amb la major freqüència o intensitat de temporals marins, causaran danys creixents a les infraestructures i provocarà la desaparició progressiva de les nostres platges (que no tenen espai per adaptar-se). Un mitjà termini que pot ser relativament curt, ja que estudis recents alerten del desglaç accelerat d’una gran glacera de l’Antàrtida que en els propers 10 anys podria causar una pujada del nivell del mar de 60 cm. També pot ser molt desestabilitzadora una diàspora massiva de ciutadans a països on les temperatures arriben a ser extremes o el nivell del mar inunda part dels territoris. En fi, podria seguir amb una llista interminable d’exemples, però sembla clar que cada sector i empresa ha de considerar els riscos climàtics i marcar objectius ambiciosos de neutralitat climàtica.

Tots ens hem d’implicar a reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per apropar-nos el més ràpidament a la neutralitat climàtica. No podem pretendre simplement adaptar-nos al canvi climàtic (que també), cal atacar-ne les causes. El temps s’esgota i els danys (creixents) poden ser catastròfics per a la nostra economia i les nostres vides. A més, contribuint a la neutralitat climàtica, les empreses són més eficients, estan més alineades amb la societat i millor posicionades al mercat. Però, novament, la dificultat sorgeix en la quantificació de costos i beneficis. Quin és el valor afegit per a una empresa quan es posiciona en relació amb l’emergència climàtica? Sovint és difícil quantificar els beneficis, però segur que són reals i creixents. Encara que ho podem plantejar al revés: quin és el preu que paguessin les empreses per no posicionar-se davant de la crisi climàtica? Segurament aquest és el risc més elevat per a moltes empreses! En qualsevol cas, cada vegada hi ha més mètodes per analitzar quins són els costos i beneficis per a les empreses que es proposen ser més resilients al canvi climàtic.

La resiliència implica no només una capacitat dadaptació a condicions adverses sinó també una comprensió de les causes daquesta adversitat i una acció decidida per reduir els factors que la provoquen. Amb aquest objectiu treballa el Centre en Resiliència Climàtica, liderat pel Centre Tecnològic de Catalunya (EURECAT) i constituït per un nucli impulsor d’onze institucions del camp cientificotecnològic, administracions, fundacions i ONG, entre les quals hi ha la Universitat Rovira i Virgili, l’Ajuntament d’Amposta, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Empresa i Clima. El nostre objectiu és acompanyar les empreses, administracions i territoris a fer la necessària transició ecològica de forma eficient. No hi ha temps per perdre!

Carles Ibáñez Martí

Director Científic del Centre en Resiliència Climàtica i Coordinador de la Línia de Canvi Climàtic de EURECAT.

Empresa Membre de la Fundació Privada Empresa i Clima