Els incendis forestals augmentaran un 30% per al 2050 i un 50% per a final de segle a causa de la crisi climàtica

L’escalfament global, les sequeres i els canvis d’ús de la terra generaran incendis fins i tot en regions mai afectades per aquests sinistres, alerta un nou informe de l’agència mediambiental de l’ONU, que crida els governs a adoptar estratègies basades en la prevenció i preparació, que integrin els coneixements ancestrals.

L’avanç del canvi climàtic incrementarà a tot el món el risc d’incendis forestals devastadors en les dècades per venir, adverteix un estudi divulgat aquest dimecres pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i GRID-Arendal, una organització ambiental sense ànim de lucre amb seu a Noruega.

La publicació qualifica el fenomen com una crisi mundial d’incendis forestals i projecta que aquests desastres augmentaran un 30% per a 2050 i més d’un 50% per a final de segle.

Els més de 50 científics de tot el món que van elaborar l’informe citen l’escalfament global, les sequeres i els canvis d’ús de la terra com a causants d’aquesta amenaça de desastre generada per l’activitat humana.

D’acord amb les previsions de l’anàlisi, cap racó del planeta estarà tret dels incendis forestals, que podrien afectar fins i tot l’Àrtic i altres regions que no corrien aquest risc.

Canvi d’ estratègia

Per enfrontar aquest perill, els autors de la investigació pugnen per un canvi radical en les estratègies dels governs, cridant-los a basar-les en la prevenció, la preparació i l’assignació adequada dels pressupostos.

“Hem de minimitzar el risc d’incendis forestals amb millor preparació: hem d’invertir més en la reducció del risc d’incendis, treballar amb les comunitats locals i enfortir el compromís global per combatre el canvi climàtic”, va dir la directora executiva del PNUMA, Inger Andersen.

L’estudi destaca que els incendis forestals afecten de manera desproporcionada els països més pobres del món, amb impactes que es prolonguen molt temps després que el foc s’apaga, impedint el seu progrés cap al desenvolupament sostenible i aguditzant les desigualtats socials.

Els costos de la reconstrucció després dels incendis sovint està fora de l’abast dels països de renda baixa, recalca el document.

Salut i medi ambient

A més, el fum dels incendis forestals afecta directament la salut de les persones, causant impactes respiratoris i cardiovasculars.

Pel que fa a la natura, els incendis forestals arrasen amb la vida silvestre i els hàbitats naturals, i han col·locat algunes espècies d’animals i plantes més a prop de l’extinció. S’estima, per exemple, que els incendis forestals del 2020 a Austràlia van acabar amb milers de milions d’animals domèstics i salvatges.

Els científics subratllen que els incendis forestals i el canvi climàtic s’exacerben mútuament i expliquen que els incendis forestals empitjoren amb el canvi climàtic a través de l’augment de la sequera, les altes temperatures de l’aire, la baixa humitat relativa, els raigs i els forts vents, cosa que dona com a resultat temporades d’incendis més càlides, seques i prolongades.

Per la seva banda, els incendis forestals empitjoren el canvi climàtic en devastar ecosistemes sensibles i rics en carboni com les torberes i les selves tropicals, cosa que converteix els paisatges en polvorins i dificulta aturar l’augment de les temperatures.

Entendre per prevenir

L’informe subratlla la urgència d’entendre millor el comportament dels incendis forestals ja que la seva prevenció exigeix una combinació de dades i sistemes de monitoratge basats en la ciència, coneixements indígenes i cooperació regional i internacional sòlida.

En el rengle de les pràctiques dels pobles indígenes, ressalten, per exemple, els incendis provocats en algunes zones d’ Àfrica per eliminar la vegetació i evitar incendis forestals que serien més greus i menys controlables. Les comunitats en molts llocs han gestionat la terra d’aquesta manera durant segles. El PNUMA convida a integrar aquest tipus de coneixements tradicionals a les polítiques contra incendis.

També exhorta els governs a adoptar una fórmula que assigna dues terceres parts del pressupost per combatre aquests fenòmens a la planificació, prevenció, preparació i recuperació; i l’altre terç dels recursos a la resposta quan els incendis ocorrin.

En l’ actualitat, les respostes als incendis forestals reben més de la meitat dels pressupostos i s’ assigna menys de l’ 1% a la planificació i prevenció.

Bombers

La publicació crida l’atenció sobre els perills que encaren els bombers en exercir la seva feina i demana normes internacionals més estrictes per vetllar per la seva seguretat i salut.

La directora executiva del PNUMA va afirmar que els bombers i treballadors dels serveis d’emergència que arrisquen les seves vides per combatre els incendis forestals “necessiten un major suport”.

Això implica crear consciència sobre els riscos de la inhalació de fum, així com minimitzar les trampes que poden posar en perill la seva vida i brindar-los accés a hidratació, nutrició, descans i recuperació adequats entre els seus torns actius.

L’estudi es publica la setmana prèvia a la represa de la sessió de l’Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient que tindrà lloc a Nairobi, Kenya, i a la qual assistiran representants de 193 països.

Font: Notícies ONU