El 2019, el segon any més càlid de la història després del 2016

Confirmat. El 2019 ha estat el segon any més càlid des que es fan mesuraments. Així ho indica el servei de canvi climàtic de Copernicus (C3S). Mentrestant, Europa va registrar el seu any més càlid de la història per un estret marge. Copernicus és una iniciativa conjunta de la Comissió Europea i de l’Agència Espacial Europea que persegueix construir un sistema autònom d’observació (atmosfèrica, marina, ambiental…) de la Terra.

A més, juntament amb el Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus (CAMS), el C3S també informa que les concentracions de CO2 a l’atmosfera han seguit augmentant.

L’OMM ja va estimar que 2019 probablement seria el segon o tercer any més càlid de la història.

El conjunt de dades sobre la temperatura proporcionat pel C3S mostra que, el 2019, la temperatura mitjana a escala mundial de l’aire en superfície va ser 0,04° C inferior a la de 2016, l’any més càlid de la història.

Quatre claus

Les dades també posen de manifest quatre conclusions

1) Els cinc anys més càlids dels quals es té constància han estat els de l’últim lustre, sent el 2019 ell es perfila com el segon any més calorós. Així mateix, la dècada de 2010 a 2019 ha estat la més càlida de la història ·

2) La temperatura de 2019 va ser gairebé 0,6° C més càlida que la mitjana del període comprès entre 1981 i 2010

3) La temperatura mitjana dels últims cinc anys ha estat entre 1,1 i 1,2 ° C superior al nivell preindustrial segons el que ha definit l’IPCC, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic

i 4) Europa va registrar l’any natural més calorós de la seva història, amb temperatures lleugerament per sobre de les de 2014, 2015 i 2018.

A més, segons els mesuraments via satèl·lit de les concentracions de CO2 a l’atmosfera a escala mundial. Les emissions de CO2 van continuar augmentant el 2019 i es van incrementar en 2,3± 0,8 ppm.

Alaska i Àrtic

El major escalfament enfront de la mitjana del període 1981-2010 es va produir a Alaska i en àmplies zones de l’ Àrtic. La majoria de les zones continentals van registrar temperatures superiors a la mitjana, especialment Europa oriental i meridional, Àfrica meridional i Austràlia. En canvi, el centre i el sud-est del Canadà van experimentar temperatures anuals inferiors a la mitjana.

A Europa, totes les estacions van ser més càlides del que és habitual, i l’estiu i la tardor van ser els quarts més calorosos dels registres. Cap de les estacions va batre rècords en termes de temperatura mitjana, però el Vell Continent va registrar el seu any natural més càlid de la història, amb temperatures lleugerament superiors a les de 2014, 2015 i 2018.

Els cinc anys més càlids dels quals es té constància han estat els de l’últim lustre

“L’any 2019 ha estat un altre any excepcionalment càlid. De fet, es tracta del segon any més calorós a escala mundial del nostre conjunt de dades, i molts mesos han batut rècords en aquest sentit”, comenta Carlo Buontempo, responsable del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S).

Aquest expert destaca que el programa operatiu processa diàriament milions d’observacions terrestres, marines, aèries i satèl·lits. Empra un avantguardista model informàtic per fer un compendi de totes aquestes observacions.

Cinc anys

Els últims cinc anys han estat el lustre més càlid de la història i l’última dècada, la més calorosa de la qual es té constància. “Sense cap dubte, es tracta de senyals alarmants”, assenyala aquest servei meteorològic.

Mentrestant, les concentracions de CO2 segueixen augmentant. L’anàlisi de les dades de satèl·lit indica que les concentracions de diòxid de carboni han seguit creixent en els últims anys, inclòs 2019. Les concentracions de CO2 obtingudes via satèl·lit són representatives de la ràtio de combinació de CO2 de la columna mitjana, també anomenat XCO2.

La temperatura de 2019 va ser gairebé 0,6° C més càlida que la mitjana del període comprès entre 1981 i 2010

Es calcula que la mitjana de creixement anual de l’XCO2 per a 2019 és de 2,3 ± 0,8 ppm a l’any. Aquesta dada supera la taxa de creixement de 2018, que es va situar en 2,1 ± 0,5 ppm/a l’any, però és inferior als 2,9 ± 0,3 ppm/a l’any registrats en 2015.

Monitoratge climàtic regular

Tots els anys, el C3S ofereix una panoràmica completa sobre el clima del nostre continent en el seu informe Estat del Clima Europeu. En l’informe, s’analitzaran més variables climàtiques i esdeveniments meteorològics específics de l’últim any. L’Estat del Clima Europeu de 2019 es publicarà a la primavera de 2020.

A més dels valors de temperatures anuals, el C3S publica periòdicament butlletins sobre el clima a principis de cada mes en què exposa les anomalies observades en la temperatura de l’aire en superfície de tot el món, la cobertura de gel marí i les variables hidrològiques.

Font: La Vanguardia