Austràlia pateix la crisi climàtica que neguen els dirigents

Un dels principals culpables que la cimera del clima celebrada el mes passat a Madrid es tanqui sense un acord concret sobre els mercats de carboni va ser el primer ministre australià, el liberal Scott Morrison: primer espasa del potent lobby del carbó.

Els analistes internacionals assenyalen a aquest negacionista climàtic, que acudeix als debats del parlament tocant un tros de carbó al crit de “aquest és el futur d’Austràlia”, com un dels grans responsables que l’article 6 de l’Acord de París, que regula els mercats internacionals de carboni, segueixi sense un marc legal que el tregui del net.

Austràlia encapçala, al costat d’Estats Units, japó i brasil, el grup de països contraris a impulsar l’acció climàtica per contenir l’escalfament global per sota dels 2 ºC i eludir els pitjors escenaris als quals ens condueix. Uns escenaris que des del primer informe de l’IPCC (1990) recullen el destacat augment dels megaincendis a Austràlia.

Segons els experts que investiguen les causes dels grans incendis que han arrasat en aquestes setmanes bona part del país, més enllà de tenir un origen intencionat o no (ja hi ha un centenar de detinguts), no hi ha cap dubte que la principal raó per la qual els incendis estan sent molt pitjors aquest any és la combinació d’una llarga i severa sequera i un augment de les temperatures fins a assolir nivells rècord: per sobre dels 50 ºC en àmplies zones del país.

Els models que elaboren els climatòlegs que segueixen l’evolució de la crisi climàtica venen predint des de fa tres dècades les gràfiques que aquests dies mostren els serveis informatius australians.

Els seus informes assenyalaven que si les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) seguien augmentant sense control, Austràlia s’enfrontaria als pitjors escenaris previstos. I les seves previsions s’han complert. La superfície afectada pel foc durant els incendis estivals en les últimes dècades es venia situant al voltant de les 300.000 hectàrees. En aquestes dues últimes setmanes han ardit més de sis milions d’hectàrees.

Ningú dubta que els grans incendis d’Austràlia, com els que van arrasar fa uns mesos àmplies regions de l’Amazones, Xile o Califòrnia, es corresponen amb el que els experts anomenen com a “megaincendis”: una nova generació d’incendis forestals que, alentits pel canvi climàtic, són cada vegada més virulents i es manifesten cada vegada amb major capacitat de destrucció.

Més enllà del seu origen, de si han estat provocats o no per una imprudència o una acció intencionada, les flames dels incendis climàtics s’estenen a més velocitat, amb més potència, aconsegueixen assolir fronts de desenes de quilòmetres i resulten impossibles d’extingir amb els mètodes i el coneixement que hem vingut utilitzant fins ara.

Assenyalat a les xarxes socials per Greta Thunberg, i apujat pels ciutadans en la seva visita als llocs afectats per les flames per la seva falta de previsió, el seu relativisme climàtic i el seu irresponsable viatge de vacances a Hawaii en plena crisi, el mateix Scott Morrison ha reconegut la relació entre els incendis i la crisi climàtica. Una crisi que el govern australià hauria de començar a combatre potenciant les energies renovables enfront del carbó.

Austràlia ha de prendre bona nota de l’ocorregut aquests dies i no pot tardar ni un minut més a incorporar-se al grup de països que, sota el lideratge de l’ONU i amb la UE al capdavant, aposten per una major cooperació internacional davant el major repte a què s’enfronta la humanitat.

Font: La Vanguardia