Teresa Ribera: “Amb el nostre model de desenvolupament portem el planeta als seus límits”

La Vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic afirma que aquesta pandèmia ens demostra que no podem viure d’esquenes a la natura i que cal reduir el deute ambiental que rebran els nostres fills

La ministra Teresa Ribera (Madrid, 1969) creu que és possible afrontar l’actual crisi sanitària i ecològica alhora amb recursos com el Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic i el Pla d’Energia i Clima impulsats per la seva cartera. Per a això, reconeix que cal reduir la nostra hipoteca ambiental i tendir a la neutralitat climàtica. En definitiva deixa un missatge clar: és el moment de decidir quin tipus de país volem.

Pregunta: ¿Fins a quin punt és important el Dia Mundial del Medi Ambient? La realitat ens diu que no en queda una altra, ¿no és així?

Resposta: Sí, és una pena, però no queda més remei que seguir treballant, conscienciant i reconstruint la natura que hem destruït. Hem avançant, però les xifres són devastadores. Cal fer que la regulació de protecció ambiental i altres normes actives siguin operatives i congruents, assegurant que s’ envia el missatge adequat de protecció ambiental.

Pregunta: El tema central d’enguany és la biodiversitat, que també ens recorda la necessària convivència entre espècies, inclosos els virus…

Resposta: Enguany, més que mai, ens estem adonant del cost que té viure d’esquenes a la natura. Això explica que la UE hagi decidit situar el Pacte Verd a la columna vertebral del seu programa de recuperació. Avui encarem el debat sobre quin tipus de país volem. És important no desperdiciar l’oportunitat d’invertir en el futur.

Pregunta: ¿Pot ser que el Covid-19 estigui desviant l’atenció d’altres urgències naturals, com la pròpia biodiversitat o el canvi climàtic?

Resposta: Lluitar contra el virus ha estat prioritat absoluta en l’acció del Govern i, per a això, hem hagut de canviar la mobilitat dràsticament. Això ha reduït les pressions sobre la qualitat de l’aire i els espais verds, però no estem davant d’un canvi estructural. El que sí que ens permet és reconstruir d’una manera diferent. Hem d’assegurar-nos que els recursos per a la recuperació no incrementen la nostra hipoteca ambiental i reduir el deute que heretaran els nostres fills. Tenim molt avançant: el Pla Nacional d’Energia i Clima i el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic, tots dos per a 2021-2030, marquen les grans oportunitats econòmiques, d’ocupació, d’innovació i de benestar per als nostres fills.

Pregunta: ¿El coronavirus es pot entendre com un avís que hem de canviar moltes coses?

Resposta: Disfrutàvem d’una sensació de seguretat que no era tal. Amb el nostre model de desenvolupament portem al planeta als seus límits. La bona notícia és que les solucions estan al nostre abast i que podem fer front a les dues batalles, sanitària i ambiental, de forma conjunta.

Pregunta: ¿Aquesta crisi ens dona a entendre que hem de canviar de model?

Resposta: La clau és basar-nos en el millor coneixement científic, construir resiliència i reforçar la cooperació, molt en línia amb l’Acord de París. Els propers 10 anys seran determinants. És el moment de seure les bases d’una recuperació intel·ligent. Les solucions orientades a la neutralitat climàtica tenen sentit ambiental, social i econòmic.

Pregunta: ¿Quin tipus de conseqüències podria tenir la nova normalitat respecte a l’impuls que estava prenent l’automoció cap a una nova mobilitat més verda i lliure de fums?

Resposta: La mobilitat és un dels aspectes més rellevants en analitzar l’impacte de la pandèmia. El transport públic és la millor opció: higienitzat i amb mascaretes, ofereix solucions eficaces, assequibles i netes. Hi ha altres canvis, com el teletreball o fins i tot l’esglaonament d’hores, que és un bon banc de proves per millorar la gestió de la demanda. I una tercera variable: la transformació del sector de l’automoció cap a premisses més sostenibles ambientalment i econòmicament. Aquest procés estava en marxa i el Govern vol acompanyar-lo perquè forma part de les grans necessitats i oportunitats d’activitat econòmica, d’ocupació i de modernització del país.

Pregunta: Però ja hi ha estudis que afirmen que la por al contagi pot portar les persones a preferir l’ús del cotxe privat… ¿Com es podria atallar aquesta qüestió si les solucions de mobilitat sostenible començaven a estar en auge?

Resposta: Eliminant obstacles. Pensem en algú que està valorant anar en bici a la feina: ponderarà si el recorregut és segur i còmode; si pot viatjar en metro amb ella… Si hi ha facilitats, optarà per la bici. En paral·lel, la gestió de la demanda de transport públic ha de passar a primer pla. Crec que els serveis públics estan responent, i cal seguir en aquesta línia perquè la ciutadania tingui alternatives segures al cotxe privat i als tascos.

Pregunta: ¿L’ús massiu de guants i altres productes per evitar contagis pot anar en contra de l’important avenç en matèria de conscienciació de reciclatge de plàstics que semblava estar calant en la gent?

Resposta: Durant la crisi sanitària, hem fet un esforç per conscienciar en la prevenció de residus. Sovint és preferible una adequada higiene de mans que emprar guants i és més segur rentar una vaixella que usar plats d’un sol ús. Aquests productes poden ser també un vector de contagi. D’altra banda, acabem d’iniciar la tramitació de l’avantprojecte de llei de residus que imposa mesures per limitar i gravar el consum de plàstics d’un sol ús, i amb les quals abordar el problema dels residus més enllà de la situació conjuntural del Covid-19.

Font: Expansió