La UE ultima el llançament dels seus índexs climàtics

Els índexs climàtics europeus veuran la llum de forma imminent. La UE ha treballat amb rapidesa perquè s’aprovi una sèrie de recomanacions que permetran que els proveïdors privats puguin llançar índexs borsaris amb una espècie de segell de qualitat climàtica europeu, sempre que els elaborin seguint els criteris establerts per la Comissió Europea. L’adopció d’aquests estàndards per part de la Comissió hauria d’estar molt a prop, tenint en compte que el previst (segons el propi calendari de la institució) era que s’hagués produït en el primer trimestre d’aquest any.

Les recomanacions per elaborar aquests índexs climàtics van ser presentades fa ja uns mesos pel Grup Tècnic d’Experts de la Comissió designat per a això (el TEG, per les seves sigles en anglès). Un cop aprovades, caldrà transposar-les a les legislacions nacionals, però s’espera que abans del 2022 hagi finalitzat tot el procés.

El que s’ha creat són els estàndards per a dos tipus de selectius: els Índexs de Transició Climàtica i els Índexs Alineats amb l’Acord de París. Ja hi ha proveïdors disposats a adoptar-los: una de les principals fàbriques d’índexs globals, el grup S&P Dow Jones, ha anunciat el llançament del seu S&P Eurozone LargeMidCap Paris- Aligned Index, i de l’S&P Eurozone LargeMidCap Climate Transition Index. En el futur, el mateix grup llançarà més indicadors d’ambdós tipus i per a altres geografies i mides: “En els pròxims mesos, S&P Dow Jones preveu anunciar la creació de més índexs seguint aquests dos benchmarks”. Podria estendre’ls a les diferents regions i països d’Europa, Estats Units i altres mercats desenvolupats.

Mirant ara cap a Espanya, ¿s’està plantejant algun proveïdor desenvolupar una espècie de versió climàtica de l’Ibex? Fonts de Borses i Mercats Espanyols (BME) assenyalen que la nova regulació és molt recent i que una nova família d’índexs de sostenibilitat no és quelcom que es creu de la nit al matí, però reconeixen que “BME, com a gestor d’índexs significatius, està treballant intensament en aquesta línia”.

Segons s’explica en el reglament de la UE 2019/2089 sobre índexs de referència, a dia d’avui existeix una “divergència de plantejaments en matèria de metodologies” relatives a aquests selectius, la qual cosa provoca que els seus usuaris no sàpiguen “amb certesa si un determinat índex de baix impacte carbònic està en consonància amb els objectius de l’Acord de París o simplement té per objecte reduir la petjada de carboni d’una cartera d’inversió estàndard”. D’aquí la necessitat de regular-los més a fons.

Climàtics, no sostenibles

Els dos tipus d’indicadors els estàndards dels quals s’han creat no són sostenibles o ASG (acrònim que s’utilitza per al·ludir als criteris ambientals, socials i de governança), sinó que estan centrats exclusivament en la A (en el medi ambient) i, més particularment, en la transició climàtica. Tots dos incorporaran, al costat dels objectius de rendibilitat, “objectius específics relacionats amb la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i la transició a una economia baixa en carboni, a través de la selecció i ponderació dels seus components” segons s’explica en l’informe final sobre benchmarks del grup d’experts.

Els grans índexs de referència en sostenibilitat més coneguts a dia d’avui responen a criteris ASG, no només climàtics -tot i que és cert que la família d’índexs MSCI compta amb una gamma de selectius de canvi climàtic-. Però Verónica Sanz, responsable d’anàlisi i estudis de Spainsif, aclareix: “En realitat, tot i que la raó de ser [de estos dos nuevos benchmarks europeos] és purament ambiental, no obvien aspectes socials i de bon govern; per exemple, exclouen determinats sectors amb activitats controvertides [lo cual entraría en la categoría de gobernanza]”. La UE ha prioritzat aquests indicadors i no d’altres perquè el principal problema que detecta en aquest moment és la lluita contra el canvi climàtic, però no és descartable que en el futur senten les bases per a la construcció d’índexs ASG, o bé centrats en la S, o en la G.

Requisits per entrar a l’ índex

El gran avantatge d’aquests nous selectius -o, més ben dit, aquests dos estàndards per a l’elaboració de selectius- és que els indicadors que neixin d’ells seran comparables entre si. Cadascú té les seves pròpies exigències: l’Alineat amb l’Acord de París és més estricte que el de Transició Climàtica pel que fa al nivell d’emissions de gasos d’efecte hivernacle permès als seus membres, que ha de ser un 50% inferior al de l’univers d’inversió -és a dir, al del total d’empreses en les quals es pot invertir-, enfront del 30% inferior que s’exigeix en el de Transició Climàtica.

A més, ambdós tipus d’índexs han de reduir cada any, almenys, en un 7% la intensitat dels gasos d’efecte hivernacle (aquesta exigència és per al conjunt de l’índex; no existeix un requisit per a les empreses a títol individual). I tots dos exclouran, entre d’altres, a companyies lligades al que s’anomena “armes controvertides”, així com a les que generin “danys significatius” al medi ambient.

A aquestes exclusions, els Índexs Alineats amb l’Acord de París -que deuen el seu nom al pacte signat el 2016 en el si de les Nacions Unides per reduir les emissions- n’afegeixen d’altres per a les empreses que facin diners amb el carbó, el petroli o el gas. L’objectiu és caminar cap a les zero emissions.

Aquests índexs, ¿seran més purs que els que avui coneixem? Un dels objectius que persegueix la Comissió és precisament lluitar contra el greenwashing -la utilització de l’etiqueta de verd com una mera eina de màrqueting-. Els nous selectius “seran més ordenats. Tots ells compliran amb els mateixos requisits”, explica Sanz.

Les dades necessàries per accedir o no a aquests índexs entrarien dins de l’ apartat d’ informació no financera. ¿Dificultarà això que les petites empreses espanyoles, menys obligades que les grans a facilitar aquestes dades, optin a entrar? Sanz no ho creu: “D’una banda, cada vegada més empreses petites han de reportar aquest tipus d’informació. De l’altra, la majoria de les companyies espanyoles estan bastant alineades amb els requisits de descarbonització que s’estan incentivant”, opina.

Font: L’Economista