Per què el triomf de la COP27 només es pot celebrar a mitges

Els països acorden crear un fons d’ajuda per a països vulnerables, el gran èxit, però ajornen el debat de qui contribuirà i no reforcen la lluita contra el canvi climàtic

La cimera mundial del clima d’Egipte, COP27, marcarà un punt d’inflexió en la història de la cooperació internacional en matèria de canvi climàtic. Per primera vegada, els gairebé 200 països reunits per assolir acords polítics en aquesta matèria han fet el que s’ha vingut a anomenar ‘justícia climàtica’. Això és, que les economies més puixants –i alhora més contaminants– ajudin els països pobres que ja pateixen els efectes de canvi climàtic sense contribuir-hi, i que a més no tenen recursos suficients per afrontar els seus devastadors efectes. Per a això, s’ ha acordat la creació d’ un nou fons de finançament internacional.

Així, amb la trucada d’auxili dels països vulnerables va començar la cimera del clima en la seva 27a edició i amb aquests mateixos celebrant el seu triomf es va tancar durant la matinada de diumenge, després de dures negociacions que no van estar exemptes de caos, tal com van denunciar alguns delegats. Les disculpes del president de la cimera egípcia per algun «pas en fals» donat en la seva gestió van parlar per si soles.

Però el triomf que per a molts va ser la creació d’aquest fons nou per pal·liar les ‘pèrdues i danys’, per a d’altres no resulta suficient per entonar la victòria. «Hem fet un petit pas. Hem tractat els símptomes, però no al pacient de la febre», deia la presidenta de la UE, Ursula von der Leyen després de conèixer-se el resultat de la cimera.

Es referia a la falta d’ambició en la lluita contra aquest canvi climàtic que ja fa perdre vides i diners a molts països del planeta. No s’han incrementat els compromisos en retallades d’emissions. No s’ ha compromès la fi de l’ ús dels combustibles fòssils i no s’ han establert mesures concretes per mitigar l’ escalfament global a l’ 1, 5è. Amb tot, la sensació que queda és agredolça.

Pèrdues i danys: el nou fons, amb lliurament a terminis

El qualificat com a pas històric de la cimera és un èxit amb entrega a terminis. És a dir, tal com es recull en els documents finals de l’ acord, serà un comitè de transició l’ encarregat de dibuixar l’ operativa, els contribuents, les fonts d’ ingrés i la coordinació de l’ ajut. El seu treball serà portat per a «el seu examen i adopció» en la cimera del 2023, que se celebrarà a Emirats Àrabs, «amb vista a fer operatius els acords i arranjaments de finançament».

D’aquesta manera, el principal escull, i pel qual la Unió Europea va amenaçar abandonar la negociació sense acord, va quedar ajornat. Aquest és, qui contribueix a aquest fons, si per exemple hi haurà la Xina com a país ric i contaminant, entre d’altres, o no. Les fonts de finançament també s’ignoren. «Gran varietat de fonts», diu textualment l’acord. Poden ser públiques, privades…

Però res diu de propostes com la que va fer el cap de Nacions Unides de gravar les grans empreses energètiques o la d’Europa, que advoca per fer el propi amb sectors molt contaminants com el de l’aviació. Abans del 15 de febrer, suggereix l’ acord, les parts han de trametre les seves opinions sobre aquest fons. Nacions Unides, el Banc Mundial i l’FMI també tenen deures sobre com fer l’ajuda més accessible i aportar enfocaments nous de finançament.

CO2 i efecte hivernacle: l’1, 5è segueix viu, però sense retallada d’emissions

L’acord de la COP27 reafirma els objectius de frenar l’increment de la temperatura dels Acords de París, «molt per sota dels 2n, i prosseguir els esforços per limitar la pujada de la temperatura als 1, 5º». Sobre les mesures, parla de «continuar esforçant-se» de forma molt genèrica i té un enfocament continuista amb l’acordat a Glasgow sobre retallada d’emissions. Un 43% menys respecte al nivell de 2019 per a l’any 2030.

Combustibles: ni el petroli ni el gas se citen com a fonts a abandonar

Índia va proposar que en la declaració es parlés d’abandonar tots els combustibles fòssils i no només del carbó, com fins ara. La UE el va recolzar. Però cap país amb pes més. Finalment, no es fa cap menció, una cosa que va ser assenyalada pels mandataris europeus, entre d’altres, com un dels fracassos de la cita.

Energia: menció a les renovables i el seu desplegament

En matèria energètica, el text parla de l’objectiu d’assolir una economia descarbonitzada el 2050, però no posa terminis ni vedat a la crema de combustibles. Només assenyala la necessitat d’invertir 4 bilions de dòlars anuals fins al 2030 per assolir emissions netes a meitat de segle. L’Agència Internacional de l’Energia publicava un informe en meitat de la cimera en què advertia que sense abandonar almenys el carbó com a font d’energia, especialment forta en les economies asiàtiques, les energies renovables per si soles no serien capaces de frenar el canvi climàtic en marxa.

La factura: un recordatori -i res més- a complir amb el pactat

Aquest apartat pot ser el que més deixi en evidència la validesa dels compromisos signats pels països en aquestes cimeres. La COP27 ha servit per recordar que no s’ha complert el compromís de mobilitzar 100.000 milions de dòlars el 2020, per la qual cosa «insta» els estats a complir-los. D’altra banda, el document posa xifra a les necessitats dels països en desenvolupament per fer front al context de canvi climàtic en què es troba el planeta: 5,6 bilions de dòlars d’inversió fins al 2030. Finalment, adverteixen que els fluxos mundials de finançament climàtic «són petits». Només cobreixen el 30% de la inversió necessària.

Font: ABC