Noruega llança el major projecte de captura i emmagatzematge de CO ₂

Noruega avança amb decisió en el camí de convertir-se en el país líder en captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (_CO2), una de les solucions que ha d’ajudar a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El Parlament noruec va donar llum verda a mitjans de desembre al pressupost del Ministeri de Petroli i Energia, que inclou el finançament del projecte Northern Lights, la primera part d’un enorme projecte de captura i emmagatzematge de CO₂( CCS per les seves sigles en anglès), liderat i sufragat majoritàriament pel Govern noruec. Batejat amb el nom de Langskip (Longship en anglès), fent referència als vaixells vikings, es tracta del primer gran projecte a escala global, ja que té l’objectiu que també altres països europeus utilitzin aquesta futura infraestructura per emmagatzemar el seu _CO2.

El diòxid de carboni quedarà emmagatzemat a 2.600 metres de profunditat al mar del Nord

El Longship té l’objectiu inicial de capturar _CO2 d’una planta de ciment dels voltants d’Oslo i enviar-lo en estat líquid a una terminal a la costa oest de Noruega. Des d’allà, el _CO2 liquat serà transportat per canonada a un lloc d’emmagatzematge a 2.600 metres de profunditat al mar del Nord, on quedarà retingut de forma permanent. La intenció és poder fer el mateix amb les emissions d’una incineradora de residus, i estendre’l més endavant a altres indústries contaminants.

El Northern Lights és el projecte encarregat del transport i emmagatzematge del _CO2, fruit d’una societat conjunta de l’empresa noruega de petroli i gas Equinor (antiga Statoil), l’angloholandesa Shell i la francesa Total. Les grans petroleres són pioneres en el desenvolupament d’ aquesta tecnologia, ja que la captura, transport i emmagatzematge de carboni suposa un procés similar al de la seva activitat tradicional de producció i transport d’ hidrocarburs. A més, l’ emmagatzematge requereix un coneixement geològic que aquestes empreses ja posseeixen, i els vells jaciments esgotats són potencials dipòsits.

El país es convertiria en el líder d’aquesta tecnologia per reduir les emissions a l’atmosfera

Es preveu que les instal·lacions estiguin operatives el 2024 i tinguin una vida útil de 25 anys. En la primera fase, el projecte Northern Lights pretén capturar i emmagatzemar 1,5 milions de tones de _CO2 anuals, fins a un total de 40 milions. Si es decideix dur a terme una segona fase de desenvolupament, es podria ampliar la capacitat d’emmagatzematge fins a cinc milions de tones anuals. L’ experiència amb l’ operació de la planta en la fase u serà crucial per saber quant _CO2 es pot emmagatzemar al dipòsit.

Després de la llum verda del Parlament noruec a assignar fons per a la implementació del Longship i atorgar ajuts estatals, el Govern d’Erna Solberg va ratificar el seu lideratge en el projecte. El cost estimat de construcció i operació del Longship és de 25.100 milions de corones noruegues (uns 2.400 milions d’euros), i l’Estat noruec cobrirà uns 1.600 milions d’euros, la qual cosa suposa al voltant de dos terços del total. Equinor, Shell i Total van presentar el seu pla de desenvolupament al maig, comprometent una inversió d’uns 662 milions d’euros.

El pla és fruit d’una societat conjunta de les energètiques europees Equinor, Shell i Total

“La captura i emmagatzematge de carboni és important per assolir els objectius de l’Acord de París”, va subratllar la ministra noruega de Petroli i Energia, Tina Bru, que va destacar que el Longship és el major projecte climàtic de Noruega i és “viable” gràcies al treball conjunt amb la indústria. Segons el conseller delegat d’Equinor, Anders Opedal, es tracta d’un projecte “pioner” per reduir les emissions industrials de Noruega i Europa. Segons el diari noruec E24 , l’any passat Equinor va signar cartes d’intenció amb diversos actors de la indústria que considerarien emmagatzemar CO2 a la plataforma noruega, com la multinacional francesa Air Liquide, el gegant siderúrgic Arcelor Mittal i la petrolera sueca Preem. “Hem vist un gran interès; hem signat nou cartes d’intenció, i a més tenim més de 50 empreses que ens han contactat per sol·licitar informació”, explicà el conseller delegat d’Equinor.

El Longship arriba menys d’una dècada després que Noruega descartés un altre ambiciós projecte de CCS, que el llavors primer ministre Jens Stoltenberg va comparar amb un “aterratge lunar”. Finalment, la complexitat i els elevadíssims costos ho van fer inviable. Però els temps han canviat.

Font: La Vanguardia