Menys burocràcia, més confiança: la sostenibilitat auditable com a avantatge competitiu el 2026. Viviana Franciotti, gener 2026

En els últims mesos, moltes empreses han rebut amb alleujament un senyal clar des d’Europa: s’està buscant simplificar part del marc regulatori de sostenibilitat. La Comissió Europea va presentar un paquet Òmnibus orientat a reduir càrrega administrativa i va plantejar una proposta “stop-the-clock” per ajornar l’aplicació de determinats requisits (per exemple, retardar obligacions de reporting per a empreses que anaven a reportar el 2026/2027) i donar temps a acordar canvis substantius.

Ara bé, aquí hi ha el matís que importa, tant per a un CEO com per a direccions de Qualitat/Medi Ambient o Responsables de Sostenibilitat:

Encara que la regulació se simplifiqui, el mercat no se simplifica.

Clients, bancs, licitacions i grans grups continuen demanant el mateix: informació fiable, comparable i defensable. I qui la tingui, competeix millor.

El repte: del “diem” al “demostrem”

El 2026 el problema ja no és només el greenwashing. És una cosa més quotidià: organitzacions que fan coses bé (o volen fer-les), però no han construït un sistema capaç de sostenir-lo amb evidències.

Això sol aparèixer quan:

• arriba un qüestionari ESG d’un client i cada client demana dades diferents;
• cal respondre a una entitat financera o preparar una memòria, i les dades no quadren (metodologies diferents, fonts disperses, falta de controls);
• es publiquen objectius, però no hi ha traçabilitat ni revisió interna que els doni suport.

En aquest punt, la sostenibilitat deixa de ser oportunitat i es converteix en cost, fricció interna i risc reputacional. La solució no és fer més informes. La solució és construir sostenibilitat auditable: simple, proporcional i connectada al negoci.

VSME: l’ idioma comú que ordena la cadena de valor

Per a moltes pimes i mitjanes, el gran dolor no és la falta de compromís: és la fragmentació. Desenes de qüestionaris, mètriques dispars i formats incompatibles. Per això és rellevant el VSME (Voluntary Sustainability Reporting Standard for SMEs) desenvolupat per EFRAG: un estàndard voluntari per a micro, petites i mitjanes empreses no cotitzades, dissenyat per ser proporcional i alineat amb l’ecosistema europeu de reporting.

A més, la Comissió Europea va adoptar una Recomanació (30 de juliol de 2025) sobre reporting voluntari per a pimes, precisament per reduir la càrrega i facilitar que responguin de forma consistent a sol·licituds d’informació de grans empreses i entitats financeres subjectes a reporting obligatori.

Dit de forma pràctica: VSME no s’hauria de viure com a burocràcia afegida, sinó com un marc únic per respondre amb coherència i evitar la improvisació recurrent. Permet que l’organització deixi de “rearmar respostes” cada vegada que canvia l’interlocutor i comenci a consolidar un llenguatge comú, comparable i defensable.

ISO 9001 i ISO 14001: el pont entre dada i confiança

Aquí és on el sistema de gestió deixa de ser un certificat i esdevé un avantatge competitiu real, perquè aporta disciplina de processos, responsabilitats, controls, revisió i millora contínua.

A més, ISO 9001 i ISO 14001 es troben en procés de revisió cap a les seves noves edicions 2026 (amb publicació prevista al llarg de 2026). En termes pràctics, el missatge per a les organitzacions és clar: no n’hi ha prou amb declarar compromís climàtic; cal integrar el canvi climàtic com una consideració explícita dins del sistema de gestió (quan sigui rellevant) i poder demostrar-ho amb evidències traçables: riscos, decisions, controls i seguiment.

Això no va d’afegir una frase “verda”. Va de respondre amb rigor:

• Com afecta el clima a la meva operació (cost energètic, continuïtat, proveïdors crítics, permisos, logística, aigua, esdeveniments extrems)?
• Quins riscos i oportunitats apareixen?
• Quins controls, objectius i evidències demostren que ho estem gestionant?

Quan s’integra bé, es guanya una cosa que el mercat valora moltíssim: traçabilitat (qui, què, quan, com) i repetibilitat (no depèn d’una persona o d’un Excel puntual).

Tres exemples per aterrar la sostenibilitat auditable

Sense necessitat de complexitat excessiva, aquest enfocament s’ aplica amb claredat en sectors habituals de l’ ecosistema empresarial de sostenibilitat:

• Energia. Els objectius i plans de transició funcionen quan estan suportats per dades consistents i controlades i per decisions traçables en operació, manteniment, compres i projectes.
• Serveis, aigua i infraestructures. Adaptació i resiliència exigeixen passar de plans a gestió de riscos i continuïtat, amb indicadors operatius, responsables i evidències de decisions.
• Indústria. El dolor recurrent està en la cadena de valor: requisits de client, sol·licituds d’informació i consistència de dades. VSME ajuda a estructurar què informar; ISO ajuda a convertir aquesta informació en evidència defensable davant auditories, licitacions i contractes.

Enfocament mínim viable per començar

Si una empresa vol avançar ja, sense muntar un departament específic de reporting, hi ha un camí curt i eficaç:
1. Seleccionar 8–12 indicadors E/S/G que realment moguin negoci (costos, riscos, reputació, contractes).
2. Assignar duel de la dada per procés (no només “sostenibilitat”): compres, operacions, RR.HH., qualitat, finances.
3. Definir traçabilitat mínima: font → mètode → control → revisió → aprovació.
4. Integrar clima en 4.1/4.2 i gestió de riscos (ISO): deixar clar com afecta i quines decisions es prenen.
5. Usar VSME com a estructura (si aplica) per respondre amb consistència a clients i bancs.

La simplificació regulatòria és una oportunitat: menys soroll, més focus. Però el nou estàndard competitiu no serà qui publica més, sinó qui demostra millor.

El 2026, l’avantatge estarà en una sostenibilitat auditable, simple i útil: la que redueix fricció amb clients, facilita finançament, ordena la cadena de subministrament i converteix el compromís en confiança.

Viviana Franciotti
CEO & Founder de VF Expertise

VF Expertise és membre de la Fundació Privada Empresa i Clima