Un nou informe de Nacions Unides alerta que hem entrat en “bancarrota hídrica”

El món està utilitzant tanta aigua dolça, en un context marcat pel canvi climàtic, que ha caigut en bancarrota hídrica, i moltes regions ja no es poden recuperar de les freqüents escassetats d’aigua. Al voltant de 4.000 milions de persones, gairebé la meitat de la població mundial, viuen amb una greu escassetat d’aigua durant almenys un mes a l’any, sense accés a aigua suficient per satisfer totes les seves necessitats. I moltes més estan veient les conseqüències del dèficit d’aigua: embassaments secs, ciutats que s’enfonsen, males collites, racionament d’aigua, incendis forestals i tempestes de pols. Els senyals de la crisi hídrica estan arreu, des de Teheran, on les sequeres i l’ús insostenible de l’aigua han esgotat els embassaments dels quals depèn la capital iranià, cosa que ha avivat les tensions polítiques, fins als Estats Units, on la demanda d’aigua ha superat el subministrament del riu Colorado, una font crucial d’aigua potable i reg per a set estats. La bancarrota hídrica no és només una metàfora del dèficit d’aigua. És una condició crònica que es desenvolupa quan un lloc utilitza més aigua de la que la natura pot reemplaçar de forma fiable, i quan el dany als actius naturals que emmagatzemen i filtren aquesta aigua, com els aqüífers i els aiguamolls, es torna difícil de revertir. Un nou estudi que he dirigit des de l’Institut de la Universitat de les Nacions Unides per a l’Aigua, el Medi Ambient i la Salut conclou que el món ha superat ja les crisis hídriques temporals. Molts sistemes hídrics naturals ja no poden tornar a les seves condicions històriques. Aquests sistemes es troben en un estat de col·lapse: la fallida hídrica.

Seguir llegint notícia a The Conversation