Les emissions mundials de CO₂ en edificis i la construcció baten un nou rècord anual

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades amb els edificis i la construcció van assolir un nou màxim històric anual el 2021, amb la qual cosa es van recuperar de la pandèmia de la covid-19 malgrat l’augment d’inversió en eficiència energètica i una menor intensitat d’energia.

Així figura en l’últim informe anual realitzat per l’Aliança Global per als Edificis i la Construcció (GlobalABC) del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (Pnuma), i difós aquest dimecres coincidint amb la 27a Cimera del Clima -coneguda com a COP27-, que se celebra a Sharm el Sheij (Egipte).

L’informe subratlla que el sector dels edificis i la construcció va representar l’any passat més d’un 34% de la demanda d’energia i al voltant d’un 37% de les emissions de CO₂ relacionades amb l’energia.

Les emissions de CO₂ relacionades amb l’energia del sector van assolir 10 gigatonel·lades de CO₂ equivalent, un 5% més que el 2020 i un 2% més respecte del pic previ a la pandèmia, el 2019.

El 2021, la demanda d’energia operativa per a calefacció, refrigeració, il·luminació i equips en edificis va augmentar en un 4% des del 2020 i un 3% des del 2019. Aquestes xifres suposen que s’està ampliant la bretxa entre l’acompliment climàtic del sector i la ruta de descarbonització climàtica per al 2050.

“Anys d’advertències sobre els impactes del canvi climàtic s’han fet realitat”, va indicar Inger Andersen, directora executiva del Pnuma, qui va afegir: “Si no reduïm ràpidament les emissions d’acord amb l’Acord de París, estarem en problemes més greus”.

Segons Andersen, el sector dels edificis representa un 40% de la demanda energètica d’Europa, el 80% de la qual prové de combustibles fòssils, cosa que converteix el sector en una àrea potencial per promoure la seguretat energètica a curt i llarg termini.

RECOMANACIONS

Per reduir les emissions totals, el sector ha de millorar el rendiment energètic dels edificis, reduir la petjada de carboni dels materials de construcció, multiplicar els compromisos polítics juntament amb l’ acció i augmentar la inversió en eficiència energètica.

D’altra banda, l’increment de la superfície construïda global entre 2015 i 2021 equival a la superfície total coberta per edificis a Alemanya, França, Itàlia i Països Baixos; si es construís en una sola planta abastaria al voltant dels 24.000 quilòmetres quadrats.

Segons l’informe, les inversions en eficiència energètica s’han de mantenir davant les creixents crisis, com la guerra a Ucraïna i la consegüent crisi energètica, i la crisi del cost de vida, per tal de reduir la demanda d’energia, evitar les emissions de CO₂ i esmorteir volatilitat dels costos energètics.

L’informe mostra que el sector encara pot canviar. Per exemple, l’augment dels costos dels combustibles fòssils per la guerra a Ucraïna i la crisi del cost de vida ofereixen incentius per invertir en eficiència energètica, tot i que l’erosió del poder adquisitiu i l’impacte de la mà d’obra i els materials poden alentir la inversió.

“La solució pot residir que els governs dirigeixin activitats d’inversió en edificis amb baixes emissions de carboni o sense emissions de carboni a través d’incentius financers i no financers”, va recalcar Andersen.

També és fonamental per reduir les emissions del sector incloure els edificis en els compromisos climàtics nacionals en virtut de l’ Acord de París i codis obligatoris d’ energia per a edificis.

El nombre de plans climàtics nacionals que esmenten edificis va augmentar de 88 el 2015 a 158 el 2021. Tanmateix, el progrés en les polítiques i accions d’ edificis i construcció continua sent lent. En aquest període, la xifra de països amb codis d’energia per a la construcció va augmentar de 62 a 79, però només un 26% tenen codis d’energia per a la construcció obligatoris per a tot el sector.

D’altra banda, l’informe preveu que l’ús de recursos crus es dupliqui per al 2060 i assenyala que l’acer, el formigó i el ciment són ja els principals contribuents a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els materials utilitzats en la construcció d’edificis ja representen al voltant d’un 9% de les emissions totals de CO2 relacionades amb l’energia.

ÀFRICA

L’ ús de materials alternatius és particularment rellevant per a l’ Àfrica. S’espera que la població africana assoleixi els 2.400 milions de persones el 2050 i el 80 % d’aquest creixement es produirà a les ciutats.

Per evitar l’ augment de les emissions mentre es construeix l’ estoc necessari per treure la gent dels assentaments informals i crear edificis resistents als impactes del canvi climàtic, el sector africà ha de buscar materials de construcció sostenibles i tècniques de disseny, de les quals el continent és ric.

Àfrica també és rica en fonts d’energia renovable, solar i eòlica, que les nacions poden fer servir per alimentar els seus edificis de manera sostenible.

Font: La Vanguardia