Xina a la COP27: Revolució verda a casa i converses climàtiques trencades amb EUA.

El major emissor de gasos d’efecte hivernacle del món arriba a la Cimera del Clima d’Egipte amb molts propòsits de la “revolució verda” encunyada pel president Xi Jinping encara que faci malabarismes entre la seva transició verda i la seguretat energètica.

Un parell de dies abans que el congrés del governant Partit Comunista obrís les seves portes el 16 d’octubre, les autoritats xineses van ordenar el cessament de la producció en moltes factories que estan en un gegantí parc industrial a Hebei, província confrontant amb Pequín, que acollia el cònsol polític més important de l’any.

Aquestes fàbriques, fa una dècada, estaven concentrades dins del quart anell de la capital, però es van desplaçar a les terres del veí per minvar la pavorosa contaminació del centre polític. La qualitat de l’aire ha millorat a Pequín gràcies a això, mentre que a Hebei s’han hagut de menjar tota la pol·lució que els mandamasos de la segona potència mundial no volien respirar a la seva ciutat.

Tot i així, a Pequín continua sent habitual que les denses capes de smog banyin l’urbs força sovint, com ocorria en els dies previs al congrés del partit. Per això van paralitzar l’activitat de les fàbriques. Sorprenentment, el dia de l’obertura de l’esdeveniment, lluïa un esplèndid cel blau. Es veien núvols blancs i no grisos. Fins es respirava un aire que no asfixiava.

No hi va haver confirmació oficial com altres vegades, però alguns veïns que viuen a prop de les muntanyes del nord de la ciutat explicaven que, en la prèvia del congrés, van veure els militars llançar coets al cel. Els tècnics i científics de l’Exèrcit Popular d’Alliberament solen disparar projectils amb iodur de plata abans de grans esdeveniments, que formen vidres de gel que ajuden a produir pluges o netejar de l’ambient les partícules contaminants.

A més de potenciar l’enginyeria climàtica perquè a la capital es vegin més cels blaus, la Xina té una ambiciosa agenda verda per als pròxims anys: davant l’ONU es va comprometre a arribar al topall d’emissions de carboni abans del 2030 i assolir la neutralitat en les seves emissions el 2060; s’ha fixat l’objectiu de generar el 20% del consum total d’energia del país a partir d’energies renovables per al 2025, mateix any en què pretén produir fins a 200.000 tones anuals d’hidrogen verd lliure de carboni, que es produeix en descompondre l’aigua mitjançant electròlisi alimentada per fonts d’energia renovables.

La llista d’objectius climàtics del major emissor de gasos d’efecte hivernacle del món (responsable del 27% de les emissions globals), donaria per completar diversos folis. Són molts els propòsits de la “revolució verda” encunyada pel president Xi Jinping, com deixar de construir centrals de carbó a l’estranger i reduir dins de casa l’ús del carbó, la seva principal font d’energia, encara que hagi de fer malabarismes entre aquesta transició neta i la seguretat energètica perquè no falti l’electricitat durant els durs hiverns a les fredes regions del nord.

Aquestes són algunes de les cartes amb què la Xina, actor clau en el lideratge en la lluita contra el canvi climàtic, ha acudit a la cimera de la COP27 a Egipte. Pequín ha enviat a la ciutat costanera de Sharm el-Sheikh a una delegació de 50 persones encapçalades per Zhao Yingmin, viceministre d’Ecologia i Medi Ambient, i pel veterà Xie Zhenhua, principal funcionari de canvi climàtic, que va demanar diumenge en la seva primera intervenció més ajuda a les nacions en desenvolupament.

Xie no va voler respondre als periodistes que li preguntaven si hi havia alguna possibilitat de reprendre les converses climàtiques amb Washington, trencades després de la visita a l’agost a Taiwan de la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi.

Aquesta ruptura entre les dues primeres potències mundials, amb el grup conjunt de treball sobre el clima que havien ajuntat ambdós països, completament rebuig, ha provocat una preocupació generalitzada a l’ONU pel retard que això suposarà en els plans per arribar a acords de descarbonització global o en la cooperació en la reducció d’emissions de metà. A més d’ una sacsejada per al desplegament conjunt de la tecnologia que necessita desenvolupar-se per a les reduccions d’ emissions.

En la prèvia de la cimera, a la Xina van presentar l’informe anual del Ministeri d’Ecologia i Medi Ambient (MEE) sobre les polítiques i accions per enfrontar el canvi climàtic. “Només els esforços concertats de totes les parts poden abordar-ho de manera efectiva. Hem de defensar el veritable multilateralisme, rebutjar qualsevol mesura unilateral i la politització dels problemes climàtics, i oposar-nos a qualsevol tipus de desvinculació”, va dir Li Gao, cap de l’oficina de canvi climàtic del ministeri. “Els països rics han de deixar enrere els eslògans buits quan es tracta del canvi climàtic i avançar en el compliment dels compromisos de finançament”, va reiterar el funcionari.

A més del toc d’atenció dirigit a Occident, Li va voler donar alguns detalls dels progressos patris per demostrar el seu compromís constant amb l’agenda climàtica internacional: en comparació amb el 2005, les emissions de CO₂ per unitat de PIB es van reduir un 50,8% per al 2021, i l’energia de combustibles no fòssils va representar el 16,6% de l’energia primària aquell any. “La capacitat instal·lada total d’energia eòlica i solar ha assolit els 635 milions de quilovats, el consum de carbó per unitat de PIB s’ha reduït significativament i la cobertura forestal i el volum d’existències han aconseguit un creixement durant 30 anys consecutius”, resava l’informe.

Un altre dels percentatges interns que Pequín ha portat a la cimera per presumir de polítiques aborda la caiguda de gairebé dos dígits en les emissions de diòxid de carboni (CO₂) en el primer semestre de l’any. Ho ven com l’efectivitat de la seva forta aposta per les renovables, tot i que omet que la caiguda es deu també a una política pandèmica que continua confinant ciutats senceres i paralitzant grans centres industrials.

Font: El Món