El blindatge a les inversions fòssils s’esquerda després de la marxa d’Espanya i França del Tractat de la Carta de l’Energia

L’abandonament de França i Espanya del Tractat de la Carta de l’Energia esquerda un tractat internacional que protegeix les inversions en combustibles fòssils davant la transició climàtica en plena crisi energètica

El blindatge a les inversions en combustibles fòssils s’esquerda. L’abandonament d’Espanya, França i Països Baixos del Tractat de la Carta de l’Energia debilita un tractat internacional que protegeix les inversions en combustibles fòssils davant la transició climàtica en plena crisi energètica.

Espanya ha estat el primer gran país de la UE a anunciar la marxa. Va ser el passat 12 d’octubre, quan el va publicar Polític, on la vicepresidenta Teresa Ribera deia que el procés de modernització del TCE per reduir les proteccions a projectes de combustibles fòssils no havia suposat “cap millora”.

El tractat neix el 1994 per protegir les inversions en infraestructura energètica als països postsoviètics, concedint àmplies proteccions als inversors davant les intervencions públiques, proteccions que s’ han utilitzat en els darrers anys per demandar els països per polítiques favorables a la transició climàtica, com l’ eliminació gradual de l’ energia del carbó i les restriccions a l’ extracció de petroli.

Quan va concloure a mitjans de juny la ronda de modernització, Ribera va declarar que l’acord era “decebedor” i va afegir: “El Tractat modernitzat seguirà obstaculitzant l’ambició de les polítiques climàtiques, protegint inversions fòssils i qüestionant el dret a regular de la UE i els seus Estats membres”.

En la carta datada el passat 27 de setembre, que s’acaba de conèixer, i enviada a la Comissió Europea per Ribera, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, i la ministra d’Indústria, Reyes, Maroto, s’expliquen els arguments per a la sortida d’Espanya: “El resultat del procés de modernització del TCE ha estat considerablement insuficient. El TCE modernitzat no ha aconseguit un alineament exitós amb els objectius de l’Acord de París i el Pacte Verd Europeu per complir amb el nostre sòlid compromís d’assolir la neutralitat climàtica el 2050. També considerem insuficients els avenços assolits des del punt de vista de la defensa de la integritat i primacia de l’ ordenament jurídic comunitari i la seva aplicació en tots els Estats membres, tal com ha declarat en diverses ocasions el Tribunal de Justícia de la Unió Europea”.

El Govern espanyol avisa de la seva retirada del Tractat, però apunta que seria progressiu i demana buscar solucions que satisfacin tots els països: “En conseqüència, els informem que Espanya ha d’iniciar el procediment per fer efectiva la retirada del Tractat sobre la Carta de l’Energia i el Protocol de la Carta de l’Energia sobre Eficiència Energètica i Aspectes Mediambientals relacionats. Seguim pensant que una retirada coordinada de la UE i els seus Estats membres seria la millor opció per a tota la UE, per la qual cosa seguim oberts a treballar amb la Comissió i els Estats membres en el nostre interès comú. Pel que fa a la Conferència de les Parts del 22 de novembre, Espanya no pot donar suport al tractat modernitzat per raons de coherència, ja que estarem immersos en aquest procediment. Malgrat això, i atès que la nostra retirada no serà immediata, no és la nostra intenció posar en perill els interessos de la resta dels Estats membres, per la qual cosa us demanem que treballem junts en la millor
forma de satisfer els interessos de totes les parts implicades”.

“El text esmenat proposa canvis menors en les disposicions de protecció de les inversions enfront dels Estats (Investor-state dispute settlement, ISDS)”, explica Lucía Bárcena, del Transnational Institute: “No obstant això, el tractat seguirà protegint les inversions en combustibles fòssils fins a 10 anys després de l’entrada en vigor de l’acord (això podria ser el 2033 o més, depenent de quan acabi el procés de ratificació), la qual cosa és incompatible amb la urgència climàtica. El tractat inclou la protecció de les noves inversions en energia, incloent-hi l’ hidrogen, la biomassa i el biogàs i altres energies renovables. Això amplia el risc de nous casos d’ISDS. No està clar quines noves inversions no estaran protegides després de l’entrada en vigor, és a dir, els gasoductes, les centrals elèctriques de gas i les inversions en hidrogen. El mecanisme d’ISDS es manté sense canvis. No està clar com procedirà la ratificació de l’acord (si cada país ha de signar o si hi haurà un procediment silenciós que significa que, llevat que una Part Contractant s’hi oposi, es comptarà com un vot afirmatiu)”.

Reformar l’acord per eliminar les proteccions dels combustibles fòssils ha estat una prioritat per a la Unió Europea. El tractat té una clàusula de caducitat que significa que qualsevol país que es vagi romandrà subjecte a litigi durant 20 anys.

El maig passat, Espanya va tornar a perdre una demandes sota el TCE, amb la qual cosa s’eleven a 52 les demandes perdudes i les compensacions superen els mil milions d’euros, segons els càlculs del Transnational Institute. Lucía Bárcena afirma que “el TCE s’ha convertit en una pesseta legal per a Espanya, on les reclamacions d’arbitratge ja han costat més de mil milions d’euros dels diners dels contribuents per adjudicar inversions i pagar advocats i àrbitres. Aquestes demandes només desvien importants recursos públics d’ àrees importants des del punt de vista ambiental i social. Espanya hauria d’haver seguit l’exemple d’Itàlia fa molt de temps”.

Marta García Pallarés, activista d’Ecologistes en Acció i membre de la Campanya Espanyola Contra els Tractats de Comerç i Inversió, sosté: “Estem en un moment summament crític i necessitem mesures ambicioses, la sortida del TCE és una d’elles i ho celebrem. Ara és crucial que més països segueixin el camí iniciat per Espanya; és simplement vergonyós que els països de la UE vagin a la COP 27 a Egipte prometent reduir les emissions, mentre continuen en un tractat que només a Europa protegeix la infraestructura fòssil per valor de més de 340.000 milions d’euros”.

Brussel·les “pren nota”

“Prenem nota de l’anunci de diversos Estats membres de la seva intenció de retirar-se del Tractat sobre la Carta de l’Energia”, explica una portaveu de l’Executiu comunitari: “La Comissió Europea segueix opinant que el resultat del procés de modernització que duem a terme al juny està totalment en consonància amb els objectius climàtics i de transició energètica, així com amb les normes de protecció de les inversions. I això és de particular importància en el context actual en què tindrem una major onada d’inversions en energia verda. La modernització del tractat aborda les preocupacions que es van plantejar respecte al dret dels governs a regular amb finalitats ambientals i climàtiques. I, a més, permet a les parts excloure noves inversions en combustibles fòssils de la protecció.

Però, a més, des de la Comissió Europea es recorda les condicions del Tractat, amb unes obligacions que inclou els països que se’n vagin a sortir: “I hem de tenir molt clar l’escenari alternatiu. Qualsevol país que es retiri del TCE està subjecte a una clàusula de caducitat de 20 anys, la qual cosa significa que el país ha de continuar aplicant les antigues disposicions a les inversions existents realitzades per inversors d’ altres parts contractants durant dues dècades. Aquesta és una de les principals raons per les quals la Comissió, juntament amb els Estats membres, optem per la modernització en primer lloc perquè, de fet, no fer-ho dóna lloc a un pitjor resultat en cas de retirada. Encara es podrien fer més reclamacions dels inversors existents, inclosos els de combustibles fòssils. I, el que és més important, les noves inversions en energies renovables no estarien protegides per les normes d’inversió modernitzades per a aquells Estats membres que decideixin retirar-se del TCE”.

Enguany, dues empreses alemanyes van demandar els Països Baixos per la seva eliminació gradual del carbó. El tractat també pot crear l’anomenat efecte de “refredament regulatori”, on es dissuadeix els països de canviar les seves lleis perquè no siguin demandats. Però fins i tot si els països trien sortir del tractat, encara poden ser demandats fins a 20 anys després d’haver deixat l’organització.

El procés de reforma, liderat per la Comissió Europea, buscava acabar amb la protecció als combustibles fòssils. Però la resistència del Japó, Kazajstan i altres membres han impedit aconseguir el seu objectiu plenament: van aconseguir una concessió que els permet deixar de protegir els projectes de combustibles fòssils dins de 10 anys. Per a altres membres del tractat de 53 països, tot seguirà com de costum.

La Comissió ara està tractant de vendre’l com una victòria perquè els membres de la UE donin l’aprovació final. Però diversos països de la UE s’estan marxant.

El 21 d’octubre, el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar que el seu país es retiraria del pacte d’inversió perquè no s’alineava amb l’Acord de París sobre el canvi climàtic.

La decisió francesa va seguir els anuncis de Polònia, Espanya i els Països Baixos que es retiraven del Tractat. Aquests països ara s’estan movent perquè la UE en el seu conjunt abandoni el tractat. Alemanya ho està considerant i la ministra de Clima de Bèlgica, Zakia Khattabi, també va demanar la sortida del seu país, titllant el tractat com un “cavall de Troia” que posa en jaque la política climàtica europea.

Font: El Diari