Les emissions de CO ₂ dels incendis multipliquen l’efecte hivernacle

Juliol va ser el mes més càlid des que hi ha registres. A ningú pot estranyar-li que en paral·lel a aquest nou rècord, una onada d’incendis s’hagi estès per tot el món des de les regions àrtiques a les tropicals. La connexió entre l’ escalfament global i l’ augment en la intensitat i l’ extensió dels focs està acreditada per la comunitat científica. També la seva entrada “en zones tradicionalment lliures del foc, com Escandinavia, Groenlàndia i Sibèria”, com afirma l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

El problema per al conjunt del planeta és que aquestes flames avivades per la crisi climàtica contribueixen al seu torn a agreujar-la en emetre enormes quantitats de gasos d’efecte hivernacle, especialment diòxid de carboni (_CO2), en un infernal cercle viciós. A tall d’exemple, l’OMM va calcular que els incendis que durant dos mesos del 2015 van arrasar uns tres milions d’hectàrees de selva tropical a Indonèsia van llançar diàriament a l’atmosfera un terç més de CO₂ que la crema de combustibles fòssils (indústria i gasolineres) a tota la Unió Europea.

Però no cal retrocedir tant en el temps. L’oficina de l’organització ecologista Greenpeace a Moscou, que ha dut a terme un minuciós seguiment dels incendis d’aquest estiu a Sibèria, ha estimat l’alliberament de 200 milions de tones de carboni, més de la meitat de les emissions d’anuals d’Espanya. Un mateix incendi a la tundra pot prolongar-se tres o quatre mesos, durant els quals arden les torberes, formades per material vegetal en descomposició d’enorme riquesa en carboni.

Somni de diòxid de carboni

On els incendis són una amenaça més greu per a la humanitat és a la conca amazònica. La selva tropical absorbeix com una gegantesca esponja enormes quantitats de _CO2 que queden fixades en la vegetació. Actua com el que tècnicament s’anomena somni de diòxid de carboni, però si aquest repositori arde, torna a alliberar el seu contingut a l’atmosfera.

“Les emissions causades pels incendis i la desforestació superen ja al Brasil la quantitat de _CO2 que són capaços d’absorbir les zones intactes, el balanç d’un país que hauria de ser el pulmó de la humanitat ja és deficitari”, lamenta José Manuel Moreno, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Castella-la Manxa i un dels científics espanyols que ha participat en l’últim informe del Panell Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès).

L’efecte de la desforestació al Brasil serà encara més devastador si es creua el llindar de no retorn, a partir del qual el pulmó verd la humanitat conjunt pot convertir-se en una enorme sabana. “Estem encara lluny però no hauríem d’acostar-nos més. No ens ho podem permetre”, adverteix Moreno.

Entre altres efectes, la destrucció total de la selva amazònica tindria gravíssims efectes en la pluviositat dels països de l’entorn. “Les riques zones agrícoles d’Argentina, Uruguai i Paraguai que limiten amb la selva passarien a sufrir una escassetat d’aigua que posaria en risc la seva subsistència”, afegeix Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya de Bosques de Greenpeace España.

Font: El Periódico