Les claus del BarMar, el futur gasoducte marí entre Barcelona i Marsella

Davant la negativa de França a impulsar el MidCat, que projectava una connexió gasística a través dels Pirineus catalans, ha sorgit com a inesperada l’alternativa d’aquest conducte submarí

Davant la negativa de França a impulsar el MidCat, que projectava una connexió gasística a través dels Pirineus catalans, ha sorgit com a inesperada l’alternativa del BarMar, un conducte submarí entre Barcelona i Marsella, amb l’acord dels tres països implicats i la sintonia entre la Generalitat i el Govern espanyol.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez; el cap d’Estat francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre portuguès, António Costa, van tancar aquest dijous a Brussel·les l’acord que ha de materialitzar aquest conducte submarí per transportar inicialment gas i, en uns anys, hidrogen verd.

Els tres mandataris van informar que tornaran a reunir-se a Alacant el 9 de desembre, coincidint amb la cimera euro mediterrània que se celebrarà en aquesta ciutat, per decidir el calendari, les fonts de finançament i les qüestions de costos relacionades amb l’execució del BarMar.

Poques hores després de l’anunci, però, comença ja a visibilitzar-se com serà aquest futur conducte submarí. Què sabem fins ara?:

ENTRE 5 I 7 ANYS

Que s’hagi tancat un acord a tres bandes facilita que els treballs tècnics per iniciar el BarMar puguin arrencar el més aviat possible, però això no evitarà que calgui esperar alguns anys perquè el projectat en el paper sigui una realitat tangible.

Fonts espanyoles van apuntar ahir, després de donar-se a conèixer l’acord, que en un termini entre 4 i 5 anys el BarMar podria estar ja construït. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha precisat aquest divendres que en ser aquest un disseny nou “lògicament portarà més temps”: 5, 6 o 7 anys, segons els seus càlculs inicials.

FINANÇAMENT EUROPEA

La secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, ha explicat, a més, que el Govern espera que la UE financi de forma “contundent” la construcció d’aquest corredor ja que és estratègic per a Europa i, per això, susceptible de ser inclòs com a Projecte d’Interès Comú (PIC).

El 9 de desembre es farà un pas més per concretar el “detall tècnic per poder avaluar i tenir les xifres definitives de quant va a costar i quant va a finançar la UE i quant les parts”, ha afegit Aagesen.

DESCARTADA LA VIA ITALIANA

Davant la negativa de França d’apostar pel MidCat, que a més generava gran rebuig social en aquest país pel seu impacte mediambiental, una opció inicial que s’havia posat sobre la taula era connectar Barcelona amb Livorno (Itàlia), també per via submarina.

Però aquest tub submarí seria “més extens i car”, de manera que és lògic prioritzar una opció més “àgil i lògica” com la del BarMar: “L’alternativa era que fos Livorno, però és molt raonable que sigui Marsella”, ha resolt Ribera.

GOVERN ESPANYOL I GENERALITAT, DE LA MÀ

L’aposta pel BarMar també té lectura catalana, i és que aquest és un projecte ben vist per la Generalitat, ja que el president català, Pere Aragonès, ja ha mostrat tota la seva “complicitat i suport”, així com “voluntat de col·laborar” amb les parts implicades perquè Catalunya sigui “un ‘hub’ energètic de l’hidrogen (verd) a Europa”.

No ha succeït el mateix amb altres projectes de renom com la fallida ampliació de l’Aeroport del Prat o l’eterna polèmica al voltant del servei de Rodalies. Mostra de la bona sintonia entre governs en aquest assumpte és que Ribera, segons ha explicat ella mateixa, va informar de l’acord a Aragonès abans que es fes públic.

Font: Notícies de Navarra