La pujada del mar arribarà a 1,1 metres a Espanya a final de segle al pitjor escenari

Les costes de canàries i parts del Mediterrani són les zones que resultaran més afectades a Espanya per l’augment del nivell del mar. Els augments del nivell mitjà de les aigües a tot el món han estat documentats en un recent informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic sobre oceans i criosfera. A Espanya, la pujada del mar arribaria fins als 1,1 metres a final de segle i tindrà especial incidència sobre les zones baixes, les platges i els deltas dels rius.

“Les projeccions diuen bàsicament que el nivell del mar, que ha anat pujant a Espanya, com hem anat observant a tota la costa, es va accelerar considerablement d’aquí a fi de segle. Són projeccions que indiquen que per a final de segle, en el pitjor dels escenaris, la pujada seria d’1,1 metres”. Així ho va indicar Íñigo Losada, catedràtic d’Enginyeria Hidràulica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat de Cantàbria. La declaració es va fer en un acte organitzada pel Ministeri per a la Transició Ecològica.

Tot i que Canàries i les zones del Mediterrani serien les àrees més afectades, es preveu que la pujada de nivell del mar sigui “generalitzada a tota la costa”, va afegir aquest expert, un dels 104 experts internacionals que ha participat en l’informe especial de l’IPCC.

A la Península

Les costes de canàries i zones del Mediterrani són les que resultaran més afectades a Espanya

Les zones afectades seran territoris de poca alçada, platges, deltas dels rius i zones insulars. “Aquest serà un problema que haurem d’afrontar”, assenyala Javier Arístegui, professor d’Ecologia i director del Servei Tecnològic Marí (SITMA) de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, participant també en l’informe de l’IPCC.

“Fem el que fem el nivell del mar va a seguir pujant però pot pujar més o menys en funció de les polítiques d’emissions”, va opinar aquest especialista.

“Hi ha platges que desapareixeran perquè no hi ha manera de fer actuacions, com la retracció de la línia de la costa, però es poden adoptar solucions flexibles, com la utilització d’esculls (artificials) per evitar la degradació costanera. Però cal estudiar cada ecosistema, cada platja, cada tram de costa, no hi ha una solució vàlida per a totes les zones”, afegeix Arístegui.

Implicacions de les pujades

Íñigo Losada va afegir que les pujades projectades tenen implicacions importants sobre la costa, tant en episodis d’inundacions i d’erosió, així com impactes sobre “infraestructures” del litoral, que “estan dissenyades per a unes condicions que estan canviant i que van a canviar encara més”, ha explicat.

Losada ha alertat (recordant l’informe de l’IPCC) que es preveu també un increment de la freqüència dels “esdeveniments extrems i temporals a la costa”.

En aquest sentit, va citar els temporals d’anys anteriors al Cantàbric, on a la pujada mitjana mundial del nivell del mar es van unir marees astronòmiques importants i a marees meteorològiques que han donat lloc “als danys que hem experimentat”.

Íñigo Losada

“L’ascens es va accelerar fins a finals de segle”

Implicacions a les costes

L’informe de l’IPCC assenyala que esdeveniments extrems que en l’actualitat tenen una recurrència d’una vegada cada 100 anys podrien donar-se “pràcticament de forma anual el 2030-2035”, segons l’escenari d’emissions, la qual cosa exigiria reconfigurar total la costa tal com està ara.

En aquest sentit, va recordar que les platges no només tenen un ús turístic, sinó que són els primers elements de protecció de la costa.

La situació provocada requerirà una “transformació” que, probablement “obligui” a entendre que cal gestionar la costa d’una manera “molt diferent” a com s’ha fet fins ara.

¿Va a desaparèixer el Delta de l’Ebre?

¿Va a desaparèixer el delta de l’Ebre, ara en franc retrocés a l’illa de Buda?, li van preguntar a Losada. El catedràtic va recordar que en aquesta zona també influeix de manera decisiva la manca de sediments (des del riu Ebre) i l’enfonsament del Delta (subsidència). “Aquesta és una zona baixa; i, efectivament, si hi ha algun risc a Espanya, es dona a les zones baixes, deltaiques i a les desembocadures”, va indicar.

Situació concreta

En el cas del Delta, el retrocés contribueix a la manca de sediments i el seu enfonsament per compactació

“Però aquí es dona un procés addicional important: s’està enfonsant, la qual cosa fa que la diferència entre el nivell del terreny i el nivell del mar vagi augmentant. No oblidem que el que necessita el Delta són sediments. I aquests seran els que garantiran, si els aconseguim, que la costa sigui molt més resilient davant els canvis que se’n van a donar”.

Solucions i capacitats

Aquest expert va opinar que existeixen capacitats per desenvolupar polítiques d’adaptació que permetin aplicar solucions que vagin més enllà de la mera construcció d’infraestructures de defensa de la costa.

Per exemple, entre les solucions d’adaptació, va advocar per conservar els aiguamolls i estuaris, i aplicar mesures en el camp de les polítiques de gestió de sediments o l’alerta primerenca.

Va insistir especialment en què s’ han de conservar els ecosistemes naturals costaners, no només pel seu alt valor ecològic sinó per la serveis de protecció de la costa que presta.

Platges urbanes

En el cas de la defensa de la costa, un problema procedeix de les platges urbanes, aquelles que tenen darrere construccions, i on la capacitat d’actuació “és limitada”. “El nostre risc s’incrementa a les zones on hem ocupat la costa”, ha alertat.

Danys i costos econòmics

El Govern prepara una avaluació dels riscos a la costa

“Protegir-les o regenerar-les”

En aquest cas, apunta, “l’única solució” és protegir-les o regenerar-les; és a dir, que tornin a ocupar aquest territori que estan perdent per l’augment del nivell del mar, de tal manera que mantinguin la seva funcionalitat.

“És evident que necessitem una transformació i aquesta transformació probablement ens obligui a entendre que la nostra costa cal gestionar-la d’una forma molt diferent a com ho hem fet fins ara”, ha apostat.

Informe previ en col·laboració amb les comunitats autònomes

El Ministeri per a la Transició Ecològica prepara una estratègia d’adaptació al canvi climàtic a la costa

Adaptació a la costa: informe

El Ministeri per a la Transició Ecològica està fent treballs preparatius per elaborar una estratègia d’adaptació al canvi climàtic a la costa, per a la qual cosa està realitzant un informe d’avaluació de riscos amb informacions de les comunitats autònomes. Aquest document asseurà les bases de l’estratègia espanyola d’adaptació a la costa.

Aquest estudi previ farà un càlcul del nombre de persones afectades, dels danys econòmics tant de les infraestructures (d’operacions…) com dels ecosistemes implicats.

En l’esmentada estratègia es promouran les solucions “però posant èmfasi especial en la conservació i restauració de les nostres platges i dels ecosistemes dunars i d’alguns ecosistemes importants, com són les formacions de fanerògames que, com la posidònia, compleixen una funció de protecció de la costa”. Aquestes formacions vegetals tenen la virtut de dissipar l’ energia d’ aquests esdeveniments extrems i contribueixen així a donar serveis de protecció a la costa.

El catedràtic de la Universitat de Cantàbria confia en què aquest informe estigui enllestit el juliol del 2020 i permeti seure les bases per aplicar l’estratègia espanyola d’adaptació a la costa.

La gota freda

Preguntat també per la incidència del canvi climàtic en fenòmens locals com la coneguda ‘gota freda’, l’investigador ha recordat que el nou informe de l’IPCC no analitza de manera específica aquest esdeveniment extrem sinó fonamentalment l’augment del nivell del mar, onades de calor a l’oceà, El Niño, La Niña o els ciclons tropicals.

Va exposar també que els estudis anteriors ja posen de manifest que la forma en què se’n van a donar les precipitacions en aquesta zona va a canviar, i encara que es vagi potser a uns volums similars, la freqüència i intensitat seran diferents.

“Aquests esdeveniments van a ser més freqüents i això va a ser un problema per al qual hem d’adaptar les lleres dels rius”, ha comentat.

Emergència

Javier Arístegui, el segon dels dos científics espanyols que ha participat en l’elaboració d’aquest informe especial de l’IPCC, ha destacat els riscos per a Espanya de l’actual emergència climàtica, ja que Espanya és un país envoltat de costes, tant a la Península com als seus territoris insulars, i per tant, ha d’afrontar que està exposada a la pujada del nivell del mar que “seguirà pujant” independentment de les accions que es escometen.

“Podem aconseguir que puge més o que puge menys, en funció del que fem. Cal prendre solucions adaptades a les pròpies comunitats costaneres, a la biodiversitat i solucions no dins de 100 anys, sinó ara”, ha alentit.

Arístegui, professor d’Ecologia i director del Servei Tecnològic Marí (SITMA) a la Universitat de Las Palmas de Gran Canària valora l’informe perquè permetrà utilitzar les seves previsions per adoptar les solucions pertinents, que dependran de cada zona. Per exemple, algunes platges obertes es podran reformar, però altres zones litorals “desapareixeran” perquè no hi haurà manera de fer tasques de retracció mentre que en d’altres es podrà utilitzar esculls o regeneració de comunitats costaneres per evitar la degradació costanera.

Font: La Vanguardia