La cimera de Glasgow pretén que els països ja endureixin els seus plans climàtics l’any que ve

La presidència de la cimera del clima de Glasgow, que exerceix el Regne Unit com a país amfitrió, busca la manera com instar els països a endurir els seus plans de retallada d’emissions de forma immediata. Al primer esborrany de declaració final que ha elaborat aquesta presidència s’insta les nacions a revisar i endurir els seus plans de retallada d’emissions d’efecte hivernacle per a finals de 2022. Tots els signants de l’Acord de París han de presentar programes de retallades per a aquesta dècada de les emissions per aconseguir l’objectiu que l’increment de la temperatura es quedi entre els 1,5 i els 2 graus respecte als nivells preindustrials. Però els plans actuals portarien a un escalfament d’entre 2,4 i 2,7 graus, segons les darreres anàlisis dels compromisos.

L’Acord de París establia un sistema de revisió a l’alça dels plans de retall. La primera revisió s’ha fet entre l’any passat i aquest. La següent estaria prevista per al 2025, segons allò que establia el text d’aquell acord. Però davant la urgència per actuar i la pressió cada vegada més gran des del món científic i la societat, ara es debat a la COP26 de Glasgow la manera com urgir a una revisió per al proper any, sense esperar el 2025.

La presidència britànica de la COP26 ha inclòs al primer esborrany de la declaració final de la cimera aquesta crida a la revisió per a finals de 2022. Aquest és el punt de partida de la negociació, i el text pot canviar de forma àmplia les properes hores. En aquest esborrany també s’admet obertament que la direcció no és la correcta, ja que en aplicar els plans nacionals actuals per al 2030, les emissions mundials serien més d’un 10% superiors als nivells del 2010. A més, se cita explícitament que l’objectiu ha de ser la reducció de les emissions de diòxid de carboni en un 45% per al 2030, també respecte al 2010. Aquesta caiguda de les emissions és la que cal per intentar que l’augment de la temperatura global no superi els 1,5 graus (l’escalfament ja està en 1,1). Si es manté aquesta referència directa al 45% a la declaració final es podria considerar un petit èxit, sostenen fonts de la negociació. “Hem d’aconseguir reduccions d’emissions ambicioses en aquesta dècada”, ha valorat el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, que ha aplaudit que s’hagi inclòs a l’esborrany de la declaració final la referència a la necessitat de presentar nous plans de retallada el 2022.

Tot i això, la directora executiva de Greenpeace Internacional, Jennifer Morgan, ha considerat que l’esborrany no es pot veure com “un pla per resoldre la crisi climàtica”, sinó que només conté una petició perquè “els països, potser, puguin fer més el proper any”. “Això no n’hi ha prou i els negociadors no haurien ni de pensar a sortir d’aquesta ciutat fins que hagin arribat a un acord a l’alçada del moment”, ha afegit Morgan a través d’un comunicat.

Combustibles fòssils

Aquesta declaració final també fa referència als combustibles fòssils. Es demana que els països accelerin “l’eliminació progressiva del carbó i les subvencions als combustibles fòssils”. Les mateixes fonts consultades creuen que és difícil que es pugui mantenir aquest esment explícit als combustibles fòssils. El text final ha de ser acordat amb tots els països. Alguns Estats, com l’Aràbia Saudita, ja han demanat que no hi hagi “biaixos” contra cap “font d’energia en particular”, en referència al primer esborrany que ha elaborat la presidència britànica.

En teoria, la cimera ha d’acabar divendres. Durant les properes hores els representants dels gairebé 200 països que formen part de les negociacions internacionals sobre canvi climàtic han d’acordar aquesta declaració final. Però, a més, hauran de tancar alguns serrells relatius a l’Acord de París, com el desenvolupament de l’article 6 d’aquest pacte, el que fa referència als mercats de carboni. Des que el 2015 es va signar l’Acord de París, s’ha intentat tancar aquest assumpte sense èxit. Fonts de la negociació expliquen que torna a estar encallat. El temor de molts països, com els membres de la Unió Europea, és que aquest assumpte es converteixi en un colador i que es permeti a alguns països comerciar amb uns drets d’emissions que alhora ells mateixos comptabilitzen als seus programes de retallada de gasos defecte hivernacle.

També sobre la taula de negociació d’aquesta cimera hi ha el finançament climàtic. Els països desenvolupats es van comprometre que a partir del 2020 mobilitzarien 100.000 milions de dòlars cada any cap als països en desenvolupament. Aquests diners han de servir perquè aquestes nacions redueixin les emissions d’efecte hivernacle i es protegeixin davant dels impactes de l’escalfament. Però la meta dels 100.000 milions no arribarà fins al 2023, segons un informe elaborat per Alemanya, Canadà i l’OCDE. Aquest incompliment ha enrarit les negociacions de Glasgow que, com sol passar, podrien allargar-se més enllà de divendres, la data oficial fixada per a la clausura.

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha acudit a Glasgow aquest dimecres per intentar impulsar les negociacions davant del risc que es bloquegin. Johnson ha reconegut que les coses s’han posat “difícils” però no “impossibles”. I ha advertit que la meta d’aquesta cimera del clima continua sent poder mantenir viu l’objectiu de limitar l’escalfament a 1,5 graus. Això implica que s’hagin de duplicar els plans de retallada de les emissions d’efecte hivernacle per a aquesta dècada. Per això cal que s’actualitzin com més aviat millor els programes nacionals que ara estan sobre la taula. És a dir, que l’any que ve els països endureixin els seus plans, com ha proposat a l’esborrany de declaració la presidència britànica d’aquesta COP26.

Font: El País