22 països donen suport a crear rutes marítimes per a combustibles zero emissions a la COP26

A pocs dies que finalitzi la cimera climàtica més important del planeta, alguns països, entre els quals hi ha Espanya, s’han compromès a limitar l’ús de combustibles contaminants als vaixells en les properes dècades

Espanya i 21 països més han signat a la COP26 de Glasgow la Declaració de Clydebank, un acord “crític” amb què els Estats signataris es comprometen a establir “corredors marítims verds” per rebaixar les emissions del transport de mercaderies. Aquesta indústria, que actualment representa prop del 3% dels gasos d’efecte hivernacle (GEI) llançats a l’atmosfera a nivell global, s’espera que en els propers anys contribueixi encara més al canvi climàtic i arribi a representar fins a un 10% de les emissions mundials GEI el 2050.

La idea presentada en aquesta declaració és limitar l’accés a determinades rutes marítimes a vaixells que usin exclusivament combustible net, és a dir, ja no valdria el gas natural liquat, que és un combustible fòssil pel qual Espanya ha apostat per avançar cap a la descarbonització. i amb ajuda de Brussel·les— però que emet prop de tres tones de CO₂ per tona. A partir de mitjan aquesta dècada, per circular per almenys sis corredors marítims ecològics, caldria optar per fonts alternatives per alimentar aquests vaixells, com ara l’hidrogen verd o l’amoníac.

És “un pas molt important”, sobretot tenint en compte que “el transport marítim encara està enganxat al petroli”

El llenguatge emprat en el text per definir aquests carburants nets és contundent: “Els combustibles o tecnologies de propulsió totalment descarbonitzades han de ser capaços de no afegir GEH addicionals al sistema global al llarg del seu cicle de vida, ja sigui a la producció, el transport o el consum”.

En comparació amb altres acords signats a la cimera del clima de les Nacions Unides, que poden aconseguir el suport de més de 100 països com en el cas de la desforestació o del metà, la declaració de Clydebank compta de moment —a data de 10 de novembre — amb el suport de 22 Estats.

El motiu, segons Tristan Smith, especialista de transport marítim i investigador a la Universitat de College London, és que no hi ha tants països en la posició de transitar a combustibles de zero emissions. Per començar, no tothom té la possibilitat d’accedir a hidrogen baix en carboni i barat.

I, segon, cal donar la circumstància de disposar de rutes marítimes que tingui sentit reverdir. “Si ets un país que no té bones rutes, bones oportunitats, des del punt de vista del risc, així com hidrogen de baix cost, no té sentit ferms”, assenyala aquest expert, i afegeix que, amb aquestes condicions, el fet que almenys 22 països hagin subscrit la declaració és “un pas molt important”, sobretot tenint en compte que “el transport marítim encara està enganxat al petroli”, assenyala Planeta A.

“El treball que hem realitzat mostra que n’hi hauria prou que al voltant del 5% de l’energia de la flota mundial sigui de combustibles de zero emissions per al 2030 per substituir tots els combustibles fòssils per al 2050”, assegura. Això es podria aconseguir amb un acord global des de l’Organització Marítima Internacional, una cosa molt complicada, diu, perquè requeriria una negociació multilateral en què moltes empreses es comprometin a aconseguir una cosa que “no està encara al vostre abast”. “O es pot assolir amb accions a menor escala, amb uns quants països que tinguin el potencial d’aconseguir un impacte real. I crec que això és el que fa la declaració de Clydeback ens permet superar aquestes dècades sense dependre que hi hagi una solució de l’OMI a curt termini”. Encara que, en tot cas, caldrà una certa regulació per part de l’OMI.

Des de l’ONG Seas at Risk, l’analista Lucy Gilliam celebra la iniciativa, però apunta que allò que es necessita per assolir els objectius climàtics de l’Acord de París és “una revolució de la propulsió, i no només dels combustibles” ia més canviar els hàbits de producció i consum: “necessitem un canvi de sistema en què pensem el que cal enviar ia quina velocitat”.

A més, jutja que la declaració de Clydebank planteja un calendari poc ambiciós, ja que es proposa desenvolupar i ampliar nous combustibles als corredors marítims a partir del 2030, “i sabem que en la trajectòria actual de les emissions del transport marítim, esgotarem el pressupost de carboni el 2029”.

Per no “perdre la batalla climàtica”, aquesta experta suggereix a més incentivar nous sistemes de propulsió, donant suport per exemple a les tecnologies de vent que poden ajudar a reduir el consum de carburant, i optimitzant les cadenes de subministrament.

Els sistemes de propulsió amb vent —que no són veles de tela com les que feien servir els galions del segle XVI sinó tecnologies innovadores que recuperen el vent com a força motriu dels vaixells— són perfectament escalables, d’acord amb Tristan Smith. Durant un temps, la inversió en aquests sistemes va estar més estancada, recalca, “en part perquè el petroli era molt barat, quan el barril estava en uns 30 o 40 dòlars, abans de la pandèmia”. Però ara que, amb la declaració de Clydeback, s’ha produït aquesta aposta per combustibles més cars com l’hidrogen verd o l’amoníac, l’augment dels costos pot incentivar l’ús de les tecnologies de propulsió amb vent, ja que augmenten l’eficiència i poden reduir fins a un 30% la despesa de combustible.

Un altre aspecte d’aquesta declaració que experts com Bryan Comer, a càrrec del programa marí al Consell Internacional del Transport Net, han destacat Planeta A és que arrossegarà inversió per crear una infraestructura portuària capaç de subministrar combustibles renovables als vaixells d’emissions zero que naveguin per aquestes rutes convertides en corredors ecològics.

Per part seva, Aofi O’Leary, d’Opportunity Green, afegeix que el que cal ara són mesures ambicioses per assegurar també que la descarbonització del transport marítim es fa des d’una perspectiva de justícia social. “Les Illes Marshall, que són signatàries de la declaració, han proposat a l’Organització Marítima Internacional una taxa de carboni que fixaria un preu de 100 dòlars aplicable al combustible, i això s’utilitzarà per finançar els vaixells d’emissions zero i construir les instal·lacions a els ports”. Aquesta mesura també la van donar suport a altres 54 països vulnerables al canvi climàtic, que la setmana passada van suggerir gravar les emissions del transport marítim a la declaració de Dhaka-Glasgow.

Font: El Confidencial