L’adaptació al canvi climàtic fins al 2030 a Espanya incorporarà els drets humans i l’enfocament de gènere i equitat social

El Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic per al període 2021-2030 a Espanya incorporarà un enfocament de drets humans, tindrà en compte la perspectiva de gènere, l’equitat, la interacció entre la mitigació i l’adaptació així com un enfocament sistèmic que busqui propiciar un nou enfocament dels estils de vida, segons ha explicat el Ministeri per a la Transició Ecològica.

Així consta en l’Informe d’Avaluació del Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC), que analitza el primer pla espanyol d’adaptació al canvi climàtic i que inclou un esbós per a l’elaboració del segon PNACC per al període 2021-2030, i que ha sigut presentat aquest dimarts per la directora de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Valvanera Ulargui.

Ulargui ha destacat que el PNACC-2 prestarà atenció a aspectes emergents en el camp de l’adaptació al canvi climàtic, entre els quals destaquen la influència de factors socials i demogràfics en la vulnerabilitat davant el canvi climàtic.

En concret, en matèria de drets humans, l’objectiu de l’adaptació al canvi climàtic és protegir i complir els drets de les persones vulnerables a l’emergència climàtica, en el marc de l’agenda 2021-2030.

Així, la directora general ha apuntat que el nou pla incorporarà 38 recomanacions detectades al llarg del primer PNACC des del 2006 i que acabarà el 2020, amb l’objectiu de frenar els efectes de l’impacte del canvi climàtic a Espanya.

El procés d’avaluació per a l’adaptació d’Espanya al Canvi Climàtic es va iniciar en el marc del projecte LIFE Shara ‘Sensibilització i coneixement per a l’adaptació al canvi climàtic’, dirigit a aconseguir una societat més ben adaptada al canvi climàtic, cooperant amb tots els actors implicats, generar coneixement i augmentar la sensibilització social.

El PNACC, aprovat el 2006, va ser el segon document de planificació en matèria d’adaptació d’àmbit nacional a Europa després de l’Estratègia d’Adaptació de Finlàndia (2005).

Així, el procés d’avaluació d’aquest pla es va iniciar formalment al febrer de 2018, amb la constitució d’un grup assessor, format per experts de diferents àmbits: institucions europees, Administració General de l’Estat, comunitats autònomes, sector acadèmic i sector no governamental.

Durant l’avaluació s’han rebatut opinions, valoracions i suggeriments de professionals en el camp de l’adaptació a Espanya en el marc d’una enquesta completada per 300 persones i un conjunt d’entrevistes en profunditat.

Ulargui ha assenyalat en una reunió informativa que d’aquest treball es dedueix que la majoria considera “urgent” actuar contra els riscos derivats del canvi climàtic, amb un índex d’urgència de 8,7 en una escala de 10, si bé hi ha diferències rellevants quant a la percepció del risc per als diferents impactes.

A més, més del 80 per cent considera que existeix un risc alt derivat del canvi climàtic en les zones costaneres, els sòls i la desertificació, i en la biodiversitat, mentre que el 73 per cent identifica els impactes sobre la salut també com un risc alt.

No obstant això, una minoria (al voltant del 40% i menys) aprecien aquest risc alt en sectors com les finances i assegurances, el turisme i la indústria. “És evident que es fa necessari treballar perquè aquests sectors coneguin i puguin estar preparats davant els riscos als quals hauran de fer front”, ha assegurat la directora de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic.

Entre els assoliments del primer PNACC, els responsables han expressat en les enquestes la capacitat de situar els plans d’adaptació i mitigació en les agendes de les institucions, canalitzar els recursos econòmics i tècnics cap a l’adaptació o mobilitzar actors rellevants en matèria d’adaptació.

D’altra banda, entre les 38 recomanacions per al PNACC-2 destaquen altres aspectes emergents com la influència de factors socials i demogràfics en la vulnerabilitat davant el canvi climàtic; la consideració dels riscos a Espanya que es deriven dels efectes del canvi climàtic més enllà de les seves fronteres, o el paper dels estils de vida en la creació de resiliència enfront del canvi del clima, entre d’altres.

Entre les 38 recomanacions figuren qüestions generals, els recursos necessaris, l’estructura del pla, les noves temàtiques i els enfocaments de treball, la normativa i les polítiques públiques, generació de coneixement, mobilització d’actors, participació i governança o avaluació i seguiment.

Els responsables de l’OECC han destacat també que el segon PNACC ha de seguir generant i facilitant l’accés a coneixement de qualitat sobre els impactes i riscos del canvi climàtic i la vulnerabilitat derivada dels mateixos en els diferents sectors i àmbits de treball, molt especialment en els sectors més rellevants i en els menys atesos en el primer PNACC.

Així mateix, Ulargui ha conclòs el seu discurs afirmant que “s’hauria d’avançar en el disseny i implementació de mesures eficaces, eficients i reconeixibles d’adaptació en tots els sectors i àmbits geogràfics, especialment en els quals la resposta sigui més necessària i urgent”.

Font: La Vanguardia