Els darrers cinc anys han estat els més càlids mai registrats

Les principals organitzacions mediambientals han publicat avui un informe en el qual van subratllar l’evident i creixent bretxa que existeix entre els objectius acordats per abordar el problema de l’escalfament global i la realitat. També van destacar la urgència de dur a terme una transformació socioeconòmica mundial.

Publicat amb motiu de la Cimera Mundial sobre el Clima que comença demà a la seu de Nacions Unides (ONU), a Nova York, l’informe detalla l’estat actual del clima analitzant les principals tendències sobre emissions i concentracions de gasos d’efecte hivernador a l’atmosfera.

Una transformació socioeconòmica, en sectors clau com l’ ús de la terra i l’ energia, és primordial per evitar un augment perillós de la temperatura global que pugui tenir efectes potencialment irreversibles. L’informe titulat «Units en la Ciència» examina també eines que puguin faciliar l’adaptació o l’atenuació del canvi climàtic.

El grup de científics, format per experts de reconeguda fama mundial, presidit pel secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) Petteri Taalas i per Leena Srivastava de l’Esquaela d’Estudis Avançats (TERI), va destacar la necessitat urgent de dur a terme accions concretes.

Impacte socioeconòmics

Els científics van destacar que el període més càlid de la història és el registrat entre 2015 i 2019 amb una temperatura d’1.1° per sobre de les màximes registrades en l’època preindustrial (1850-1900). Les onades de calor generalitzades i altres esdeveniments com els ciclons tropicals, inundacions o sequera han tingut un gran impacte soci econòmic i en el medi ambient.

La massa de gel dels casquets polars ha patit una disminució continua i l’extensió del gel marí s’ha reduït entre 1979 i 2018, en un 12%, registrant-se la màxima reducció entre 2015 i 2019. També va precisar l’estudi que la quantitat de gel perduda anualment va augmentar, almenys sis vegades, entre 1979 i 2017.

D’ altra banda, l’ augment del nivell del mar s’ està accelerant, 3.04 mil·límetres anuals entre 1997 i 2006, com a conseqüència de la major taxa d’ escalfament i ensurt del gel de Groenlàndia i de l’ Àntàrtida Oriental. Com a conseqüència d’aquest fenomen l’aigua del mar s’està tornant més àcida, un 26% més des que existeixen registres meteorològics.

A més, el nivell de concentració de gasos amb efecte d’hivernacle, de llarga durada, com el diòxid de carboni (C0₂), metà (CH₄) i òxid nitrós (N20) han assolit nivells de més de 400 parts per milió (ppm), 407.8 ppm el 2018, i s’espera que a finals de 2019 se superin 410 ppm. L’última vegada que es van registrar aquests nivells va funcionar fa uns cinc milions d’anys quan la temperatura de superfície del planeta tenia 3° més que avui.

Energia renovables

El 2018 les emissions de dioxit de carboni (_CO2) es van incrementar, en un 2%, assolint la xifra rècord de 37 mil milions de tones. Els científics van precisar que aquestes emissions arribaran al mateix nivell el 2019 perquè estan relacionades amb el PIB mundial i s’espera que aquest augmentarà en un 3.2% durant aquest any.

L’informe va precisar que, malgrat l’extraordinari creixement dels combustibles renovables durant l’última dècada, el sistema energètic mundial està dominat per combustibles de tipus fòssil i que l’augment d’aquest tipus d’energia al món és superior al de l’energia renovable. Aquest augment hauria de cessar d’immediat.

Per estabilitzar el percentatge d’ emissions i frenar l’ augment de les temperatures es requereix l’ acceleració de l’ ús de fonts d’ energia que no siguin de carboni i la ràpida disminució de la utilització, a nivell mundial, dels combustibles fòssils. També, adverteixen els científics que a causa de la desforestació serà més difícil que la vegetació elimini el 50% d’aquestes emissions.

Si no es pren accions immediates, la temperatura mitjana global del planeta continuarà augmentant fins a 2100 fins a assolir entre 2.9° i 3.4° més que els nivells registrats en l’època preindustrial. A mitjà termini, si no s’incrementen les polítiques sobre canvi climàtic l’objectiu de limitar l’augment de les temperatures a menys de 2°, abans de 2030, serà naixent.

Encara que l’ objectiu de limitar l’ escalfament a 1.5 ° no sigui impossible per als científics caldria realitzar-se una transició sense precedents en tots els aspectes de la societat, inclosos el desenvolupament sostenible i la pobresa. Per aconseguir-ho s’ haurien de reduir les emissions de gasos d’ efecte hivernacle en tots els sectors inclosa la terra i els aliments.

Font: ABC