Això és el que diuen els científics: el canvi climàtic arriba abans i més fort del previst

L’informe United in Science o “Units en la Ciència” reuneix els detalls sobre l’estat actual del clima i presenta tendències en les emissions i concentracions atmosfèriques dels principals gasos d’efecte hivernacle.

En la investigació els científics destaquen la urgència d’una transformació socioeconòmica fonamental en sectors clau com l’ús de la terra i l’energia per evitar un augment perillós de la temperatura global amb impactes potencialment irreversibles. També examinen eines per recolzar tant la mitigació com l’adaptació.

¿Cúal és la situació segons els científics?

El clima global

La temperatura global mitjana per a 2015-2019 està en camí de ser la més càlida de qualsevol altre període equivalent registrat. Actualment s’estima en 1,1° C, un grau més per sobre dels temps preindustrials (1850–1900).

Les onades de calor en els últims anys han estat les més letals, van afectar tots els continents i van establir registres rècord de temperatura a nivell nacional.

Les onades de calor generalitzades i duradores, els incendis rècord i altres esdeveniments devastadors com els ciclons tropicals, les inundacions i la sequera han tingut un gran impacte en el desenvolupament socioeconòmic i el medi ambient.

Incendis sense precedents

L’estiu del 2019 va veure incendis sense precedents a l’Àrtic que tan sols al juny van emetre 50 megatonelades de carboni a l’atmosfera. Això és més que tots els focs junts en aquesta regió del 2010 al 2018. També hi va haver múltiples incendis a la selva tropical de l’Amazònia en particular a l’agost.

Ciclons devastadors

Les majors pèrdues econòmiques mundials han estat lligades a ciclons tropicals. La temporada de 2018 va ser especialment activa, amb el major nombre de tempestes tropicals de tots els anys al segle XXI.

Totes les conques de l’hemisferi nord van experimentar una activitat més gran del que és normal. El Pacífic Nord-oriental va registrar el seu major Valor Energètic de Ciclons de tota la seva història.

La temporada d’huracans a l’Atlàntic de 2017 va ser una de les més devastadores de la història amb més de 125.000 milions en pèrdues associades només amb l’huracà Harvey. Ciclons tropicals consecutius sense precedents de l’oceà Índic van colpejar a Moçambic el març i l’abril del 2019.

Disminució contínua del gel marí i la massa de gel

L’extensió del gel marí de l’estiu àrtic ha disminuït a una taxa d’aproximadament 12% per dècada durant 1979-2018. A més, els quatre valors més baixos per a l’extensió del gel marí a l’hivern van ocórrer entre 2015 i 2019.

El panorama és semblant a l’altre pols. La quantitat de gel perdut anualment de la capa antàrtica va augmentar almenys sis vegades entre 1979 i 2017 i la pèrdua de massa de glaceres per a 2015-2019 és la més alta en qualsevol període de cinc anys registrat

L’augment del nivell del mar s’està accelerant, l’aigua del mar s’està tornant més àcida

La taxa observada d’augment mitjà global del nivell del mar es va accencelerar de 3,04 mil·límetres per any durant el període 1997–2006 a aproximadament 4mm durant el període 2007–2016.

Això es deu a la major taxa d’escalfament i ensurt de les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida Occidental. A més, hi ha hagut un augment general del 26% en l’acidesa de l’oceà des del començament de l’era industrial.

Sequera que causa fam

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, les situacions climàtiques extremes es troben entre els principals impulsors dels recents augments de la fam a nivell mundial després d’una disminució per diversos anys.

La freqüència de les condicions de sequera de 2015 a 2017 mostren l’impacte del fenomen d’El Niño el 2015 a 2016 en els cultius. Àmplies àrees d’Àfrica, Amèrica Central, Brasil i el Carib, així com Austràlia van experimentar un gran augment en la freqüència de les condicions de sequera entre 2015 i 2017 en comparació amb els últims 14 anys.

Més morts pel clima

D’acord amb l’Organització Mundial de la salut entre 2000 i 2016 el nombre de persones exposades a les onades de calor han augmentat en al voltant de 125 milions. La longitud mitjana dels esdeveniments d’ onades de calor individuals van ser 0,37 dies més llargs, en comparació amb el període entre 1986 i 2008, contribuint a un major risc de malaltia o mort relacionada amb la calor.

Concentracions de gasos d’efecte hivernacle rècord a l’atmosfera

Els nivells dels principals gasos d’efecte hivernacle de llarga durada, diòxid de carboni (_CO2), metà (_CH4) i òxid nitrós (_N2O) han assolit nivells rècord.

L’última vegada que l’atmosfera de la Terra contenia 400 parts per milió de _CO2 va ser fa uns entre 3 i 5 milions d’anys, quan la temperatura mitjana global de la superfície era de 2 a 3 graus més càlida que avui, les capes de gel a Groenlàndia i l’Antàrtida Occidental es van enderrocar i parts del gel de l’Antàrtida Oriental es van caure, la qual cosa va causar un augment del nivell global del mar de 10 a 20 metres en comparació amb l’actual.

El 2018, la concentració global de _CO2 va ser de 407,8 parts per milió (ppm), 2,2 ppm més que el 2017. Les dades preliminars d’un conjunt de llocs de monitoratge de gasos d’efecte hivernacle per a 2019 indiquen que les concentracions de diòxid de carboni estan en camí d’assolir o fins i tot superar 410 parts per milió per a finals de 2019.

El 2017, les concentracions atmosfèriques promediades a nivell mundial han arribat a gairebé el triple dels nivells preindustrials.

A més, la taxa de creixement mitjana de diòxid de carboni durant tres dècades consecutives (1985–1995, 1995–2005 i 2005–2015) va augmentar d’1,42 ppm per any, a 1,86 ppm i després a 2,06 ppm.

Les emissions de carboni

Les emissions de diòxid de carboni van créixer un 2% i van assolir un rècord de 37.000 milions de tones el 2018. Fins al moment no hi ha senyals que hi haurà un rècord aquest any.

Les tendències econòmiques i energètiques actuals suggereixen que les emissions seran almenys tan altes el 2019 com el 2018. S’espera que el PIB mundial creixi al 3,2% el 2019, i si l’economia global es descarbonitza al mateix ritme que en els últims 10 anys, això encara conduiria a un augment en les emissions globals.

Malgrat l’extraordinari creixement dels combustibles renovables en l’última dècada, el sistema energètic mundial encara està dominat per les fonts de combustibles fòssils. L’ augment anual en l’ ús d’ energia global és més gran que l’ augment en l’ energia renovable, la qual cosa significa que l’ ús de combustibles fòssils continua creixent. “Aquest creixement necessita aturar-se d’immediat”, asseguren els científics.

Les emissions netes zero necessàries per estabilitzar el clima requereixen tant d’una acceleració en l’ús de fonts d’energia que no siguin de carboni com d’una ràpida disminució dels combustibles fòssils en la indústria energètica. “Aquest doble requisit representa un desafiament”, diu l’informe.

Els somnis naturals de diòxid de carboni, com la vegetació i els oceans, que eliminen aproximadament la meitat de totes les emissions de les activitats humanes, seran menys eficients en fer-ho. Això subratlla la necessitat de reduir la desforestació i expandir els somnis naturals de _CO2, particularment aquells en boscos i sòls que es poden millorar mitjançant un millor maneig i restauració de l’ hàbitat.

La bretxa d’emissions, segons ONU Medi Ambient

Els Informes de bretxa d’emissions del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, amb la desena edició que es publicarà al novembre, avaluen els últims estudis científics sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle actuals i futures estimades i els comparen amb els nivells d’emissió permesos perquè el món progressi per assolir els objectius de l’Acord de París.

Aquesta diferència entre “on és probable que estem i on hem d’estar” es coneix com a bretxa d’emissions.

Les emissions globals no assoliran el seu punt màxim per a 2020 i 2030 si es mantenen les polítiques climàtiques actuals i els nivells d’ambició de les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC). No obstant això, els resultats preliminars de l’Informe de bretxa d’emissions 2019 indiquen que aquestes van continuar augmentant el 2018.

El nivell d’ ambició de les Contribucions Determinades dels països s’ ha de triplicar aproximadament per alinear-se amb el límit de 2 graus establert per l’ Acord de París i s’ ha d’ augmentar al voltant de cinc vegades per alinear-se amb el límit d’ 1,5 graus.

Si les ambicions no s’ incrementen immediatament i es recolzen amb accions, ja no es pot evitar excedir aquest objectiu. Si la bretxa d’emissions no es tanca per al 2030, és molt possible que l’objectiu d’un augment de temperatura molt inferior a 2 graus també estigui fora d’abast.

Una part substancial del potencial tècnic es pot assolir mitjançant l’ ampliació i la replicació de polítiques existents i ben provades, com el canvi a l’ energia renovable i la reforestació, que simultàniament contribueixen als objectius clau de desenvolupament sostenible.

Les advertències del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic

Tres informes especials publicats el 2018 i 2019 avaluen aspectes complementaris i específics del canvi climàtic, abans del sisè informe d’avaluació.

L’ Informe especial sobre l’ escalfament global d’ 1,5 graus, estableix que limitar l’ escalfament a aquest augment no és físicament impossible, però requeriria transicions sense precedents en tots els aspectes de la societat. Hi ha clars beneficis de mantenir l’escalfament a 1,5 graus en comparació amb 2 o més.

Cada grau importa: limitar l’augment pot anar de la mà amb assolir altres objectius mundials com aconseguir el desenvolupament sostenible i eradicar la pobresa.

L’Informe Especial sobre el Canvi Climàtic i la Terra va emfatitzar que els sòls estan sota una pressió humana creixent i que el canvi climàtic se suma a aquestes pressions. Alhora, mantenir l’ escalfament global molt per sota dels 2 graus només es pot aconseguir reduint les emissions de gasos d’ efecte hivernacle de tots els sectors, inclosos la terra i els aliments.

La investigació mostra que una millor gestió de la terra pot contribuir a fer front al canvi climàtic, però la terra no és l’única solució: reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de tots els sectors, inclosa l’energia, és essencial per mantenir l’escalfament global el més a prop possible d’1,5 graus.

El 25 de setembre de 2019, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic publica l’Informe especial sobre l’oceà i la criosfera en un clima canviant.

Cap al futur

L’ evidència consolidada reforça la influència humana com la causa dominant dels canvis en el sistema de la Terra, en una nova època geològica, l’ Antropocè.

Els creixents impactes climàtics augmenten els riscos de creuar punts crítics d’inflexió. Es refereixen a llindars que, si es creuen, condueixen a canvis de llarg abast, en alguns casos abruptes i o irreversibles, afirma la investigació.

Hi ha un reconeixement creixent que els impactes climàtics estan colpejant amb més força i abans del que les avaluacions climàtiques van indicar fins i tot fa una dècada.

A mesura que s’intensifica el canvi climàtic, les ciutats són particularment vulnerables als impactes com l’estrès per calor i poden tenir un paper clau en la reducció d’emissions a nivell local i global.

Les estratègies per a la mitigació i per millorar la gestió adaptativa del risc són necessàries en el futur.

“Només una acció immediata i integral que abasti: una profunda descarbonització complementada amb mesures polítiques ambicioses, protecció i millora dels somnis de carboni i la biodiversitat, i els esforços per eliminar el _CO2 de l’atmosfera, ens permetran complir amb l’Acord de París”, asseguren els científics.

Font: Nacions Unides