De què ha servit (i en què ha fallat) la cimera del clima de Nova York

Fer balanç de les reunions internacionals sobre canvi climàtic segueix sent el relat de l’ampolla mig plena i mig buida. El resum de resultats de la cimera celebrada el 23 de setembre a Nova York no n’és una excepció.

En la part dels optimistes, la nota oficial de balanç publicada per l’organització de la pròpia Climate Action Summit 2019 titulava: “La cimera dona un gran pas endavant en l’ambició dels països i l’acció del sector privat per aconseguir els objectius marcats per al 2020”. Matisant l’eufòria inicial, en el subtitule de la mateixa nota oficial, s’indica que “a mesura que el temps s’acaba, els líders juvenils adverteixen [a políticos y adultos en general]: ‘Us estarem vigilant'”.

Resum del balanç oficial de resultats:

-77 països es van comprometre a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a zero net per a l’any 2050.

– 70 països anuncien que impulsaran els seus plans d’acció nacionals per al 2020 (donen el marc de l’Acord de París) o que han començat el procés per fer-los realitat.

– Més de 100 líders empresarials van realitzar accions concretes per alinear-se amb els objectius de l’Acord de París i accelerar la transició de l’economia gris a la verda.

– Més de 100 ciutats, incloses moltes de les més grans del món, van anunciar importants i nous passos concrets per combatre la crisi climàtica.

– 12 països assumeixen compromisos financers amb el Fons Verd per al Clima, l’organisme financer oficial mecanisme per ajudar els països en desenvolupament en pràctiques d’adaptació i mitigació per contrarestar canvi climàtic. Espanya anuncia 150 milions d’euros en els pròxims quatre anys.

-Índia es compromet a augmentar la capacitat d’energia renovable a 175 gw per a 2022 i es compromet a seguir augmentant a 450GW.

– Xina anuncia que reduiria les emissions de gasos d’efecte hivernacle en més de 12.000 milions de tones anuals, i que seguiria un camí d’alta creixement de qualitat i desenvolupament baix en carboni.

– França anuncia que no signarà cap nou acord comercial amb països que tenen polítiques contràries a l’Acord de París.

– La Unió Europea anuncia que almenys el 25% del pròxim pressupost de la UE es dedicarà a activitats relacionades amb el clima.

– La Federació de Rússia anuncia que ratificarà l’Acord de París, amb la qual cosa el nombre de països que s’han adherit passarà a ser de 187.

– Pakistan anuncia que plantarà més de 10.000 milions d’arbres en els pròxims cinc anys.

– 87 empreses importants es comprometen a reduir les emissions i alinear els seus negocis amb el que els científics diuen que és necessari per limitar el pitjor impactes del canvi climàtic (veure a La Vanguardia).

– 130 bancs, un terç del sector bancari global, es van inscriure per alinear els seus negocis amb les metes de l’Acord de París en la transició energètica.

– França i Nova Zelanda anuncien que no permetran noves explotacions de petroli o el gas al seu territori o a les seves aigües territorials.

– Finlàndia, Alemanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Eslovàquia i la República de Cora anuncien mesures per eliminar l’ús del carbó en centrals d’energia.

Algunes de les crítiques més destacades:

Abans de concloure la cimera ja es coneixien crítiques de diversos sectors, en especial les protagonitzades per Greta Thunberg (vegeu a La Vanguardia ), amb frases com l’dirigida als líders mundials: “Si elegís fallar-nos, us dic que mai us perdonarem; no deixarem que us salgàveu amb la vostra”.

Després del discurs de la jove activista sueca, ella mateixa i altres 15 joves van presentar una queixa oficial sobre l’impacte de la crisi climàtica sobre els joves davant el Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides.

La cimera de Nova York estava preparada per rebre no discursos sinó plans i accions concretes però, “no hi ha hagut nous compromisos substancials dels caps de govern, amb discursos en alguns casos buits de contingut”, segons afirma la periodista especialitzada en canvi climàtic Chloé Farand en un article d’anàlisi publicat a Climate Home News.

Com a exemple del limitat abast de la reunió, Farand recorda que França i Regne han afirmat a Nova York que seran neutrals en carboni el 2050, una promesa que ja havien anunciat mesos enrere però que segueix sense concretar-se en mesures que mostrin les possibilitats reals d’èxit. Per la seva banda, la ministra alemanya de Medi Ambient, ha reconegut que el seu país manté el compromís de ser neutral en carboni però que encara no sap exactament com fer-ho.

L’absència a la cimera de Nova York del president de la Xina -país amb major emissió de gasos d’efecte hivernacle- és un altre dels símptomes del relatiu abast de la reunió convocada per l’ONU. L’anunci de la reducció d’emissions de la Xina -veure en el balanç oficial, a la part superior- no aporta canvis transcendentals en l’acció climàtica d’aquest país, que segueix sense concretar quan arribarà al seu ‘peak’ (nivell màxim) d’emissions i començarà a reduir-les de forma real.

En el cas d’Índia, el primer ministre Narendra Modi ha esquivat la petició del secretari general de Nacions Unides de reduir la dependència del carbó i s’ha limitat a indicar que el seu país incrementarà l’ús d’energies renovables.

Tres dels quatre països amb els majors plans d’expansió del carbó – Índia, Xina i Turquia – van ser convidats a parlar a la cimera de Nova York però cap d’ells es va comprometre en ferm a abandonar aquesta font d’energia contaminant i d’elevades emissions de gasos que provoquen en canvi climàtic.

L’ONU ha exposat amb aquesta cimera les seves bones intencions però, una vegada més, s’han demostrat els seus limitats recursos a l’hora de convèncer els països amb més responsabilitat en la crisi climàtica, destaca un article editorial de Climate Home News.

Les promeses d’Espanya (algunes ja incomplertes)

Respecte a l’anunci presentat a Nova York pel cap de govern en funcions Pedro Sánchez, segons el qual Espanya aportarà 150 milions d’euros en els pròxims quatre anys al Fons Verd per al Clima (vegeu a La Vanguardia ) no s’ha d’oblidar que el 2014, en la cimera celebrada a Berlín, el govern espanyol es va comprometre a aportar a aquest fons 120 milions d’euros.

No obstant això, segons un informe difós el 2016 per Oxfam Intermon, fins a aquella data, Espanya havia desemborsat menys de l’1% del que es va comprometre a aportar durant el període 2015-2018.

Un informe balanç publicat a finals de 2018 pel mateix Fons Verd del Clima indicava que fins al 8 de maig de 2018 l’administració espanyola només havia fet efectiu el pagament de 17 dels 120 milions d’euros compromesos. (Vegeu el balanç actualitzat amb data de gener de 2019).

Font: La Vanguardia