COTITZACIÓ CO2 Tancament del Cierre del 22-07-2024 63,79 €/T

De les tres erres a les tres ies. Javier Martín Vide Gener 2015 La Vanguardia

Les regles nemotècniques són un recurs pràctic per recordar quelcom que interessa o es va memoritzar intencionadament. No és rar, però, que les regles nemotècniques, caracteritzades per la seva brevetat, s’ usin sense ànim de comprendre el que refereixen, com de vegades ocorre entre alguns estudiants que, recolzant-s’ hi, aboquen en l’ examen una determinada informació, fins i tot sense pretendre entendre-la.

Les famoses 3 erres de la sostenibilitat quotidiana, reduir, reutilitzar i reciclar, han tingut la virtut de recordar i implicar el ciutadà en unes pràctiques domèstiques d’ estalvi de recursos, inclosa l’ energia, i de reducció de residus, que, a escala planetària, constitueixen objectius primaris del desenvolupament sostenible. ¿Per què i per què consumir més del necessari? –reduir- ¿Per què no tornar a usar el que segueix mantenint la seva utilitat? –reutilitzar- ¿I com renunciar al procés creatiu, plenament humà, que té el seu model a la natura, de transformar deixalles en nous productes? –reciclar-.

L’indubtable èxit nemotècnic de les 3 erres, que no de la seva assumpció responsable generalitzada, perquè encara queda molt camí per recórrer, al marge de la reducció de les bosses de plàstic al supermercat o de la separació dels residus a la llar, ens convida a donar un pas més en una societat moderna i avançada tecnològicament. En un planeta que s’acosta a algun dels seus límits biofísics, si no ha començat ja a sobrepassar-los, i les societats del qual tenen accés ja majoritari a un intercanvi virtual densíssim, s’imposen nous reptes, sense deixar de banda els encara no assolits.

De les tres erres a les tres íes, podria ser la nova proposta nemotècnica. Tot i ser absolutament necessaris, no n’hi ha prou amb reduir, reutilitzar i reciclar. Anem a afegir la implicació personal en l’àmbit col·lectiu, la innovació com a exercici de superació i de millora, i la imaginació com a potència estimuladora exclusivament humana. D’aquí que proposim 3 íes: implicar-se, innovar i imaginar.

Implicar-se més enllà de les pautes de sostenibilitat domèstiques, en el debat i la participació activa en les iniciatives ciutadanes i polítiques en post d’ una societat més sostenible, valorant les actuacions de l’ administració i dels agents socials, i exigint el compliment de les normes. Innovar en el desenvolupament de nous productes, processos i tècniques més eficients i amb menor impacte en el medi. La innovació pot resoldre alguns dels problemes del creixement de la nostra societat, però exigeix una inversió generosa i ben dirigida en recerca segons les prioritats científiques i socials que s’ acordin i consensuïn.

La innovació no s’ ha de vincular exclusivament al benefici immediat, al curtplacisme, per la qual cosa necessita recursos econòmics estructurals. Innovar requereix, alhora, donar suport a les generacions joves prou preparades, però avui amb futur incert. Cal retornar-los l’ esperança recolzant la seva capacitat innata per a la innovació, que es traduirà a mitjà termini en un alt benefici i profit per a tota la societat. I finalment, per completar les 3 íes, imaginar, una capacitat única i maravillosa de l’ésser humà.

¿Com podem esperar un món millor sense imaginar-nos-ho?

 

Javier Martín Vide

La Vanguardia

7 de Gener de 2015