COP26: una cimera decisiva per mantenir viu l’objectiu dels 1,5 graus

Aquest novembre, el Regne Unit acollirà a Glasgow la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP26. Aquesta cimera, que pren el relleu de la COP25 a Madrid, serà clau perquè els països abordem l’enorme amenaça del canvi climàtic, i treballem per construir un futur més net i pròsper.

Les metes per abordar la crisi climàtica són clares. El 2015, els dirigents mundials van signar l’Acord de París, comprometent-se a limitar els augments de temperatura global molt per sota dels 2 graus centígrads, concretament en 1,5 graus, perquè la ciència ens diu que, d’aquesta manera, s’evitarien els pitjors efectes del canvi climàtic.

¿Per què és tan important assolir aquesta xifra? Cada fracció de grau marca una gran diferència. Un augment mitjà de la temperatura global de 2 graus faria que cents de milions de persones més es veiessin afectades, i el doble de plantes i tres vegades més espècies d’insectes perdessin grans extensions del seu hàbitat.

L’anàlisi científica independent del Climate Action Tracker estima que si els països mantenen els seus objectius actuals de reducció d’emissions, estarem al voltant d’un augment mitjà de la temperatura al planeta de 2,4 graus. És un avenç respecte a les estimacions de l’any passat per aquestes dates, però queda molt per fer: per limitar l’escalfament a 1,5 graus, hem de reduir les emissions globals a la meitat per al 2030. Així que aquesta és la dècada decisiva.

Com a president designat de la COP26, estic convençut que aquest ha de ser el moment en què tots els països i tots els sectors de la societat assumeixin la seva responsabilitat de protegir el nostre planeta i mantenir viu l’objectiu d’1,5 graus. I tenim un pla clar per aconseguir-ho:

Primer, el món s’ ha d’ encaminar cap a la reducció d’ emissions, fins a assolir la neutralitat en les emissions netes a mitjan segle. La manera d’aconseguir-ho és que els països presentin objectius i trajectòries clares i creïbles de reducció d’emissions i, en aquest sentit, dono la benvinguda a la llei de canvi climàtic aprovada recentment a Espanya, que consagra aquest objectiu per al 2050.

També necessitem veure accions en els sectors més contaminants. Si volem prendre en seriós l’objectiu d’1,5 graus, Glasgow ha de ser la COP en la qual l’energia del carbó passi a la història, s’abordi la desforestació i es posi fi als vehicles contaminants. Espanya ha mostrat un gran lideratge en aplicar una eliminació gradual del carbó, amb una caiguda rècord del 90% en la generació d’energia per carbó en dos anys i a través d’una llei que posarà fi a la venda de nous vehicles amb motor de combustió per al 2040.

El nostre segon objectiu és protegir les persones i la naturalesa dels pitjors efectes del canvi climàtic. La manera d’aconseguir-ho és comptar amb defenses contra inundacions, sistemes d’alerta i altres esforços vitals per minimitzar, evitar i abordar les pèrdues i els danys causats per la crisi climàtica.

Sense finançament, la tasca que tenim per davant és gairebé impossible. Per això, és clau que els països desenvolupats lliurin els 100.000 milions de dòlars a l’any que van prometre per donar suport als països en desenvolupament. En aquest sentit, el Regne Unit ja ha compromès més de 13.000 milions d’euros entre 2021 i 2025. Tots els països desenvolupats han de donar un pas al capdavant, és una qüestió de confiança.

No hi haurà manera d’assolir aquests objectius si no és a través de la col·laboració i el consens entre els governs. Durant la meva recent visita a Madrid, la vicepresidenta del Govern espanyol Teresa Ribera i jo reafirmem la nostra determinació de cooperar estretament i ser un exemple, així com de fomentar una major acció climàtica, especialment de les principals economies del món. També em reuní amb empreses i la societat civil, que seran crucials per promoure la col·laboració internacional i impulsar l’ambició en sectors crítics.

La recuperació de la COVID-19 ha de ser una oportunitat per repensar les nostres economies i construir un futur millor, amb ocupacions verdes i un aire més net.

Per això, faig una crida a tots els països perquè redoblen els seus esforços perquè la COP26 és la nostra última esperança de mantenir viva la meta decisiva d’1,5 graus.

Aquest és el moment. No hi ha segones oportunitats. Aprofitem-ho junts.

Font: El Diari