La UE preveu implantar el primer gravamen fronterer contra la crisi climàtica

La Unió Europea planeja implantar un gravamen a la importació d’ acer, ciment i alumini produïts en països amb estàndards ambientals i d’ exigència climàtica més baixos que els comunitaris. La UE persegueix aquest objectiu per mantenir la seva idea de convertir-se en un líder mundial en la lluita contra l’escalfament però sense danyar els productors nacionals.

En una mesura que cap altre país del món ha pres, la Comissió Europea vol imposar un sistema que imposi una certa penalització a la importació de béns que portin aparellats, en els seus processos produïts, emissions de gasos que no estiguin gravades (a diferència del que ocorre a la UE, on els grans generadors de CO2 han de pagar drets per emetre aquests gasos que calen l’atmosfera).

Així ho va indicar un informant a l’agència Bloomberg, tot i que va preferir mantenir-se en l’anonimat, a l’espera que aquestes propostes es neixin a conèixer el proper mes. L’ impost es calcularà en base als costos de carboni que ja afronten els productors nacionals. Tot indica que aquest gravamen s’ aplicarà a altres béns com els fertilitzants i l’ electricitat.

Certificats del sistema de comerç d’ emissions europeu

Segons la idea barallada, els importadors hauran de comprar certificats especials d’emissions vinculats al sistema de comerç d’emissions de la UE, segons van afegir les mateixes fonts. Els preus del carboni en aquest mercat s’han disparat fins a nivells rècords aquest any, i aquest dilluns assoleix els 51 euros la tona de CO2, segons ens informa Ismael Romeo, de la plataforma Sendeco. Emetre gasos hivernacle és tan car ja que els grans generadors de CO2 (sobretot el sistema elèctric) bascula cap a les tecnologies no emissores (objecte de l’última reforma del Govern espanyol).

La mesura planificada al·ludida és part d’un paquet més ampli que es presentarà el 14 de juliol, i amb el qual es persegueix alinear l’economia de la UE amb objectius més estrictes de reducció d’emissions per al 2030. La UE27 està endurint les seves regles en la reforma dels seus plans d’acció climàtica amb una revisió que incorporarà els extracosts climàtics en nous àmbits d’activitat (com el transport i la producció i el comerç d’energia). L’objectiu general del Green Deal és que Europa es converteixi en el primer continent climàticament neutre del món a mitjan segle.

Fora de l’ agenda del G7

Els líders de la UE han dit en repetides ocasions, en els seus comunicats després de les cimeres de caps d’Estat, que acollirien amb agradat un mecanisme de gravamen fronterer. Tot i així, la concreció dels detalls de l’ anomenat mecanisme d’ ajust de carboni en fronteres pot suscitar llargs debats dins del bloc. L’assumpte no està a l’agenda de la reunió del G7, tot i que una font de Bloonberg va dir que podria discutir-se de manera informal.

La UE vol matar dos ocells d’un tir: d’una banda, garantir una igualtat de condicions en les transaccions de comerç internacional que eviti competències il·legítima i fomentar més accions climàtiques dels països fora del bloc europeu. Però se sap que els seus plans ja estan causant malestar diplomàtic en països que no incorporen els costos ambientals en els seus productes, com Ucraïna, la Xina i l’Índia.

Aquest gravamen planificat es llança a pocs mesos de la cimera climàtica crucial organitzada pel Regne Unit a Glasgow (el pròxim mes de novembre), on el paper de la UE pot ser clau per arrossegar altres grans emissors a redoblar els seus esforços amb nous plans d’acciñón climática.

Mecanisme polèmic

Si la proposta augmenta les tensions comercials amb països tercers, el mecanisme d’ ajust en frontera pot ser un element de negociació en qualsevol cas.

La UE ja ha après una lliçó sobre comerç i clima quan va intentar fa uns anys implantar el mercat de carboni en els vols fora de l’Europa (per posar un preu a cada tona de CO2 emesa pels avions).

Però el seu pla va provocar queixes i amenaces de represàlies per part del Brasil, EUA, Rússia i la Xina, i la UE va haver de donar marxa enrere i reduir l’ambició de programa, de manera que només es va aplicar als vols intern a la UE, els que neixen i moren a la UE.

L’opinió d’EUA, clau

En l’escenari més optimista pintat per alguns analistes i diplomàtics de la UE, els plans d’Europa conduirien a la creació d’un “club” de països líders climàtic a tots els continents. Tanmateix, això necessitaria el recolzament de l’administració estatunidenca, que encara no ha decidit quin enfocament regulatori seguirà per reduir els gasos d’efecte hivernacle.

La Comissió està considerant un període de transició, de manera que discorrerien tres anys abans de l’entrada en vigor total del referit mecanisme, quelcom que podria succeir al gener de 2026, segons un esborrany de proposta. Entre 2023 i 2026 podria utilitzar un sistema simplificat “amb l’objectiu de reduir el risc d’impactes disruptius en els fluxos comercials i alleujar la càrrega administrativa inicial”, deia la proposta. Els ingressos es destinarien al pressupost de la UE.

La indústria del sector energètic també ha demanat la introducció del referit mecanisme d’ajust, però moltes empreses volen que l’eina sigui un complement de l’alternativa a les assignacions gratuïtes que ara obtenen com un escut contra les fuites de carboni. Aquest és un altre punt conflictiu que els responsables polítics hauran d’abordar.

Donades totes les sensibilitats, el projecte de reglament encara pot canviar fins i tot abans que sigui adoptat per la Comissió al juliol. Un cop presentat, haurà de ser aprovat pel Parlament Europeu i pels estats membres per esdevenir llei. Aquest procés implica negociacions que poden durar fins a dos anys.

Segons l’esborrany, els importadors dels sectors afectats hauran de comprar certificats d’emissió electrònics regulats i homologats pel comerç d’emissions (el programa que fixa límits màxims als drets anuals a la UE). Cada certificat del mecanisme correspondrà a una tona d’ emissions incrustada en els béns importats.

L’ alt cost dels drets d’ emissió

El cost de les emissions al mercat de carboni de la UE s’ha multiplicat per deu en els últims quatre anys (en reduir-se l’abundància dels drets disponible. per les polítiques de la Comissió), ja que la UE va reforçar el programa en intensificar l’acció climàtica. Els permisos de referència per emetre van pujar a un màxim històric de 56,90 euros el 14 de maig i van finalitzar el dia en 51,40 euros el dimecres.

Abans eren tan barates, que moltes van dubtar de la seva eficàcia.

El preu dels certificats del mecanisme d’ajust es fixarà establint la mitjana dels preus de tancament de totes les subhastes governamentals de permisos de carboni durant cada setmana, segons l’esborrany.

Excepcions, els riscos de no presentar-los

“En cas que les emissions reals no es puguin verificar adequadament, inclosos els casos en què el declarant autoritzat no hagi presentat la informació necessària, el nombre de certificats que es lliuraran es determinarà d’ acord amb els valors predeterminats”, assenyala la Comissió en l’ esborrany. que encara pot canviar abans de la publicació.

Si les emissions incorporades s’ originen en un país en el qual ja es disposa d’ un sistema que posa preu del carboni, l’ importador tindria dret a reclamar una reducció en el nombre de certificats a lliurar. Tal aplicació hauria d’ estar en consonància amb un sistema especial de certificació del preu del carboni que la comissió dissenyarà per separat.

Els importadors s’enfrontaran a una sanció per incompliment del reglament, segons l’esborrany. Hauran de pagar tres vegades el preu mitjà dels certificats l’ any anterior per cada certificat que no hagi lliurat.

Font: La Vanguardia