L’altre pacte del G7: les empreses hauran de fer informes obligatoris sobre el seu impacte climàtic

La cimera del G7, celebrada a Londres aquest cap de setmana, va acabar amb un gran protagonista: l’acord «històric» per imposar un impost global a les multinacionals. Però no va ser l’únic pacte que es va assolir. Els ministres de Finances també van segellar un compromís per avançar cap a la transició energètica del sistema financer.

La intenció és exigir que les grans empreses publiquin informes sobre el seu impacte climàtic. Dades com, per exemple, les seves emissions de _C02 o la seva inversió en tecnologies emergents que respectin el medi ambient, informa AFP. Segons Reuters, cada vegada és més habitual recopilar aquest tipus d’informació de forma voluntària. En alguns casos, com a França, ja és obligatori.

El G7 persegueix que les decisions financeres tinguin en compte les qüestions climàtiques. D’aquesta forma, s’ajudaria a mobilitzar «banals de dòlars» del sector privat i es reforçarien les polítiques governamentals per assolir l’objectiu de les zero emissions netes el 2050. El problema ara mateix és que els bancs centrals i altres reguladors financers es queixen sobre la falta de dades fiables sobre l’impacte climàtic de les empreses. Per això, els set volen que els inversors tinguin accés a informació de «alta qualitat, comparable i fiable».

La idea dels informes obligatoris sobre l’impacte del clima no és nova. El G7 segueix les recomanacions del TFCD, un grup format pels membres del G20 i presidit per Michael Bloomberg. Aquest organisme assenyala que en l’actualitat el sector financer no té una visió clara de com afrontaran les empreses els canvis tecnològics o regulatoris associats al clima. Sense informació fiable, els mercats no podran «valorar correctament els riscos i oportunitats» relacionats amb el clima i s’enfrontaran a una transició energètica «difícil», expliquen a la seva pàgina web.

De moment, el que s’ha segellat a la cimera del G-7 només és un compromís. Segons Reuters, algunes veus creuen que es podria arribar a un acord internacional abans de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a Glasgow, que se celebrarà al novembre.

Ajuts als països pobres

Durant la reunió del G-7 també es va parlar de les ajudes econòmiques als països més pobres castigats per la pandèmia. El grup recolza l’ampliació de l’assignació general de drets especials de gir (DEG, per les seves sigles en anglès). Es tracta d’unes reserves internacionals que el Fons Monetari Internacional (FMI) va crear el 1969 per complementar les reserves oficials dels països membres. Aquests fons es van utilitzar, per exemple, durant la crisi financera de 2008. L’FMI busca ampliar a 650.000 milions de dòlars l’assignació general dels DEG. I el G7 demana a l’FMI que acceleri el procés per canalitzar aquests fons i poder destinar-los a les necessitats sanitàries, les vacunes contra el Covid i a la recuperació econòmica dels països més afectats.

L’impost «històric»

Tot i que, sens dubte, tots aquests plans van quedar eclipsats pel pacte per fixar un impost del 15% a les multinacionals. Va ser la decisió estrella d’una cimera que es va allargar durant dos dies. L’acord posa els primers fonaments per a una nova fiscalitat internacional. Els ministres de Finances del G7 -Estats Units, Canadà, Japó, França, Regne Unit, Itàlia i Alemanya- van acordar una reforma perquè els països puguin gravar una part dels beneficis que genera en la seva jurisdicció una multinacional amb seu a l’estranger. I, d’ altra banda, perquè els països puguin imposar un impost mínim global sobre els guanys que una empresa amb seu en la seva jurisdicció arriba a l’ estranger. Per ara, la mesura no és una realitat. La reforma necessitarà aconseguir el suport del G20, que es reuneix al juliol a Venècia.

Font: Forbes