Comprometre’s amb els 1,5 °C, encara en poques agendes de les firmes espanyoles

Per a molts, la cimera de Glasgow era la de les empreses, el moment en què demostrar amb fets la seva decisió ferma de formar part de la solució, no del problema. I en aquest objectiu, qualsevol empenta és benvinguda. És aquí on han entrat diverses entitats i institucions disposades a exigir a les companyies compromisos ja.

Una de les accions més interessants és la campanya SBT 2021, coordinada per l’organització sense ànim de lucre CDP, que compta amb la base de dades mundial d’informació corporativa sobre canvi climàtic més gran. 220 institucions financeres mundials, amb 29.300 milions de dòlars en actius, han demanat a les empreses que provoquin més impacte al món que estableixin urgentment objectius de reducció d’emissions d’acord amb els escenaris d’escalfament d’1,5 °C. Ho fan a través de la iniciativa d’objectius basats en la ciència (SBTi, per les sigles en anglès).

El 2020 va créixer de 7 a 16 el nombre de societats espanyoles amb la màxima qualificació en gestió del canvi climàtic

A la campanya s’ha interpel·lat a un nombre molt gran de companyies de tot el món, “que sumades tenen emissions equivalents superiors a les dels Estats Units i la UE junts i amb 36.500 milions d’euros de valor de mercat”, destaca Laurent Babikian , director global de mercats de capitals de CDP. Es publicaran els nous avenços el 2022.

Fins ara, 52 firmes espanyoles formen part de la SBTi. D’aquestes, 17 tenen objectius fixats de 1,5 ºC. La resta s‟ha compromès a establir un propòsit en un termini de dos anys a partir de la data de la signatura. Amb aquestes dades, el nostre país ocupa el lloc 11 a nivell mundial quant a empreses amb objectius fixats, segons CDP.

La implicació és dispar segons el sector i les tecnologies disponibles

Pel que fa a la campanya desplegada aquest any, Aena ja s’ha compromès amb l’SBT i altres empreses com ACS, Acerinox, Grifols, Abengoa, CaixaBank i Dia s’han proposat fer-ho, segons Babikian.

A això, Cristina Sánchez, directora executiva del Pacte Mundial de Nacions Unides a Espanya, afegeix que durant el 2020 les empreses nacionals incloses al llistat que elabora CDP amb les companyies amb la màxima qualificació en gestió del canvi climàtic van pujar un 129%, passant de 7 a 16. “Meliá Hotels International, Siemens Gamesa Renewable Energy o Red Eléctrica, sòcies del Pacte Mundial, són alguns dels noms que han entrat a formar part d’aquest llistat durant el darrer exercici”, assegura. Mapfre també aspira a ser una empresa neutra en emissions de carboni a escala internacional el 2030.

“El que tenim clar és que l’acció i el lideratge del sector privat en matèria de clima seran fonamentals per a la transició cap a un model resilient”, ressalta la responsable del Pacte Mundial de les Nacions Unides al nostre país, ja que les empreses tenen un paper fonamental “a l’hora d’enviar senyals forts al mercat, oferir solucions innovadores, generar confiança i presentar plans creïbles cap a una economia de zero emissions”.

Adopció de l’ODS 13

A l’adopció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) “tenim les dues cares de la moneda”, resumeix Sánchez. L’ODS 13 d’acció climàtica és un dels més treballats per les empreses espanyoles, i sabem que els avenços són positius, però també que resulten insuficients si volem limitar l’augment de la temperatura a 1,5 °C, admet.

Diu el refrany que es diu el pecat, però no el pecador, però, moltes organitzacions esmenten noms. Així, l’Estudi anual de l’acció i la divulgació climàtica de les empreses de l’Euro Stoxx 50, Dow 30 i FTSE 100, elaborat per EcoAct, conclou que les quatre companyies pertanyents a l’índex europeu, Amadeus, Banco Santander, Iberdrola i Inditex, estan per sota la mitjana d’exercici respecte a la seva alineació a les recomanacions del TCFD (Grup de Treball sobre Divulgacions Financeres Relacionades amb el Clima) en comparació amb la resta de les empreses del mateix índex.

“No obstant això, valorem positivament que totes quatre reportin sobre les emissions de tota la seva cadena de valor i hagin emprès accions per reduir-les. A més, totes les companyies reporten fer ús d´un preu intern al carboni, que és una de les iniciatives més ambicioses dins de l´acció climàtica corporativa”, destaca Cristina Raventós, directora d´EcoAct España.

“L’avenç està sent dispar depenent del sector i de les tecnologies disponibles i si aquestes permeten una major o menor rendibilitat econòmica i ambiental després de la seva implantació”, observa Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima, que no creu que hi hagi ja firmes al nostre país que facin cas omís a l’actual escenari. “El que sí que puc dir-li és que estem arribant a un punt on empreses i inversors tenen més risc si aposten per models econòmics basats en els combustibles fòssils que en les renovables”, opina.

ELS GRANS INVERSORS PROPICIEN LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA A LES SEVES PARTICIPADES

Les institucions financeres més compromeses amb la lluita contra el canvi climàtic participen en diverses iniciatives que cobren cada cop més protagonisme. Climate Action 100+, per exemple, està liderada per 615 inversors que persegueixen garantir que les empreses emissores de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI) més grans del món prenguin les mesures necessàries per rebaixar la temperatura del planeta.

Però potser una de les propostes més interessants en què participen les principals gestores és Net Zero Asset Managers (NZAM), que reuneix més de 200 entitats compromeses amb l’objectiu de zero emissions netes de GEH per al 2050 o abans, recolzant inversions alineades amb aquesta fi. Tot plegat, les participants gestionen 49.000 milions d’euros.

A aquesta iniciativa s’hi ha unit recentment BBVA Asset Management, que s’ha proposat acompanyar les empreses on inverteix en els seus objectius de ser neutre en carboni. Per això, en un primer pas, la gestora analitzarà la cartera i establirà un objectiu inicial del volum d’actius que formaran part del compromís. A més, es compromet a fixar metes intermèdies per al 2030 per a la descarbonització d’aquests actius ia revisar aquest objectiu almenys cada cinc anys, amb la intenció d’incrementar la proporció fins a assolir el 100% del patrimoni sota gestió. Fa uns mesos el grup BBVA es va incorporar a l’aliança bancària de zero emissions netes Net-Zero Banking Alliance i va anunciar el compromís per reduir a zero l’exposició a activitats relacionades amb el carbó.

També el Banco Santander participa d’aquesta iniciativa financera, en aquest cas, com a membre fundador, assumint el compromís de ser neutres en emissions de carboni el 2050. Per això ja han establert objectius per al 2030, com ara deixar de prestar serveis financers a clients de generació d’energia elèctrica els ingressos dels quals depenguin en més d’un 10% del carbó tèrmic, i eliminar-ne l’exposició a la mineria de carbó tèrmic a tot el món.

A més, Santander Asset Management va ser la primera gestora espanyola a subscriure la iniciativa NZAM esmentada, i ja s’ha marcat com a meta per al 2030 la reducció a la meitat de les emissions netes dels seus actius amb gestió Net Zero, és a dir, aquells per als quals hi ha metodologies de mesurament i mètriques d’emissions.

Per a Elodie Laugel, directora d’inversió responsable d’Amundi, “la transició energètica no només és un risc financer. Amb una profunda consciència de la nostra responsabilitat com a gestor global d‟actius responsable”, Amundi també es va unir a la iniciativa NZAM. Si escau, la inversió responsable ha estat un pilar des de la seva creació i són signants fundadors dels Principis per a la Inversió Responsable de l’ONU el 2006. “Entenem que la integració sistemàtica dels riscos i oportunitats ASG (ambientals, socials i de governança) a les nostres decisions d’inversió, juntament amb l’anàlisi financera, forma part del nostre deure per preservar i maximitzar els interessos a llarg termini dels nostres clients”, indica Elodie Laugel.

Decisions que sumen

Ressagats. “La principal conclusió d´aquesta COP26 pot ser que ens hàgim de centrar menys en promeses genèriques i més en la implementació d´aquestes”, ha resumit Giles Moëc, economista en cap d´Axa IM. Precisament, l’entitat ha anunciat que reforça les accions per accelerar la seva contribució a un món baix en carboni; per exemple, desinvertir allò que anomenen endarrerits sobre el clima, o l’entrada en vigor d’una política d’inversió reforçada per al sector del petroli i del gas, amb noves exclusions per mitigar els impactes adversos de la indústria al medi ambient.

Biodiversitat. A La Financière de l’Échiquier estan convençuts que el sector financer té un paper crucial a l’hora de preservar la biodiversitat. Per això han adoptat una política estricta sobre emissions de carboni i una estratègia climàtica ambiciosa, per exemple, comprometent-se a integrar criteris relatius a la biodiversitat en les seves anàlisis abans que acabi el 2024, a mesurar l’impacte de les seves inversions ia informar-ne amb total transparència.

Milions. La comunitat financera mundial s’ha compromès a aportar 113.000 milions d’euros per assolir l’objectiu de zero emissions el 2050. “Cal molt més per reflectir l’obligació del món desenvolupat d’ajudar a la mitigació i adaptació al món en desenvolupament”, opina Eva Cairns, responsable de canvi climàtic d’Abrdn.

Fonts: Cinco Días