COP26: una puntada endavant en la lluita contra el canvi climàtic

Després de cada Cimera del Clima, sempre queda flotant a l’ambient el dubte de si les dues setmanes de negociacions han servit per a alguna cosa. I depèn de qui pregunti. A Glasgow, els països han reconegut que la retallada de les emissions és urgent i ha de ser dràstica, i que caldria reduir l’ús del carbó i els subsidis fòssils. També queda palès que calen més diners per als països vulnerables. Però a l’encaix dels interessos de gairebé 200 països signants, cap mesura radical no ha sortit de la COP26.

Mantenir el planeta a 1,5ºC

En un intent per mantenir a ratlla les sequeres, les inundacions o l’augment del nivell del mar, l’objectiu central d’aquesta cimera era deixar oberta la possibilitat que el planeta limiti l’escalfament global a 1,5 ºC sobre els nivells preindustrials, per a això cosa que caldrien dràstiques retallades d’emissions en un termini màxim de vuit anys i que amb els plans actuals dels països seria impossible.

El que ha aconseguit el paquet de Glasgow és que els estats hagin de refer els seus plans climàtics i presentar-los a l’ONU per revisar-los en un any, alineats amb una temperatura d’entre 1,5º i 2º, i no d’aquí a quatre anys com estava previst. «Podem dir amb credibilitat que hem mantingut vius els 1,5 graus. Però el pols és feble i només sobreviurà si complim les nostres promeses i traduïm els compromisos en accions ràpides», va dir Alok Sharma, president de la COP26.

Països com la Xina no eren partidaris d’accelerar el marc temporal que ja estava previst o haver-lo d’alinear amb l’objectiu més ambiciós de la forquilla. Al final, s’accelera l’acció climàtica i hi ha una nova possibilitat de frenar l’augment de temperatures, però tot dependrà del que presentin els actors l’any que ve. Tot i així, aquest punt té bretxes. L’acord obre la porta a excepcions en la remissió d’aquests plans sobre la base de les circumstàncies de cada actor.

Tot i així, es reconeix que calen compromisos molt més grans, amb una caiguda de fins a un 45% de les emissions el 2030, per mantenir al llindar més baix possible l’augment de les temperatures. «És tímid, és feble i l?objectiu d?1,5è tot just continua viu, però s?envia un senyal que l?era del carbó està acabant. I això és important», va reaccionar Jennifer Morgan, directora executiva de Greenpeace.

Un senyal sobre els combustibles fòssils

Després de moltes negociacions i maldecaps, per primera vegada en una Cimera del Clima, s’inclou una petició a reduir l’ús del carbó i dels subsidis als combustibles fòssils. «Dos bilions i mig (de dòlars) van anar en els últims cinc o sis anys a subsidis per a combustible fòssil. Aquesta és la definició de bogeria», va arribar a dir l?enviat nord-americà, John Kerry.

A més, nacions com l’Índia o la Xina van pressionar a l’últim moment per diluir la necessitat d’acabar amb ells. Aquestes nacions temen que acabar amb els subsidis fòssils freni el seu desenvolupament. Segons el ministre de Medi Ambient indi, Bhupender Yadav, les nacions menys industrialitzades, amb poca responsabilitat històrica en l’escalfament global, tenen «dret a la part justa del pressupost global de carboni i tenen dret a l’ús responsable dels combustibles fòssils». Amb un canvi introduït a l’últim minut, el text no obliga a acabar amb ells, però demana reduir-los, en un senyal polític de cap a on va l’economia i quin n’és el responsable.

El senyal és massa feble per als països que ja pateixen els impactes d‟un planeta que es troba a 1,1 graus d‟escalfament global. Un d’aquests països és illes Marshall, la representant de les quals a la cimera, Tina Stege, va expressar al plenari la seva «profunda decepció» pel vocabulari introduït. «Acceptem aquest canvi amb la reticència més gran. Ho fem només perquè hi ha elements crítics en aquest paquet que la gent del meu país necessita com un salvavides per al seu futur», va dir.

En cert sentit, no casa demanar més retallades d’emissions per una banda, i no voler dir adéu al carbó i als combustibles fòssils de l’altra. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va definir el pacte com a «contradictori». També l’observador kenyà, Mohammad Adow: «Afirmen que volen que es redueixin urgentment les emissions, però continuen ampliant la producció de combustibles fòssils dins de les seves fronteres».

Els fons per a danys, per més endavant

Els països africans, la Xina i els petits estats insulars volien un compromís per crear un fons que sufragués els danys que els comporta el canvi climàtic als seus països, però es va trobar amb l’oposició dels Estats Units i la UE. S’ha decidit ajornar les converses per a un any. Una cosa que plataformes socials com la COP26 Coalition han qualificat directament una «traïció a la gent».

Completar 100.000 milions anuals

Sí que s’ha avançat en el finançament general i el dedicat a l’adaptació. A l’Acord de París (2015), els països es van comprometre a aportar 100.000 milions de dòlars anuals per als països en desenvolupament a partir del 2020, però passat el termini, aquesta xifra no ha estat completada. Encara que els receptors exigien un termini menor, al final van cedir de veure’l completat, com a molt tard, el 2025. A més, es duplicaran els diners que es destinen a evitar els envits del canvi climàtic i que ara amb prou feines suposa un quart dels fons dirigits al clima.

Alguns avenços voluntaris

La sorpresa de la cimera va ser l’anunci d’un pacte voluntari entre els dos emissors més grans de gasos d’efecte hivernacle del món, els Estats Units i la Xina, per accelerar l’acció climàtica. El gegant asiàtic elaborarà una estratègia per reduir el metà i col·laborarà amb els EUA. per saltar cap a les energies renovables. El pacte, encara que acollit de bon grat a la comunitat internacional, aixeca recels entre alguns organismes. No només està al marge de les converses de l’ONU, sinó que ara com ara no conté xifres concretes i contrastables.

Èxit o fracàs?

A la recerca d’un equilibri entre els interessos enfrontats de gairebé 200 països, el resultat final és que ningú no ha sortit del tot content. Per a Kerry això vol dir que, probablement, no és un mal acord. El premier britànic Boris Johnson, com a país amfitrió de la cimera, ho ha qualificat de «gran pas endavant». I la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, «d’un pas en la direcció correcta», però sabent que «la feina està lluny d’estar acabada».

Les organitzacions socials i els països vulnerables han estat menys optimistes. Els països africans, de fet, van estar a punt de tirar a baix l’acord per la falta d’un fons per als danys del clima, mentre que l’activista Greta Thunberg va qualificar el resultat de “bla, bla, bla”.

«Es tracta d?un acord buit que qualsevol firmaria. Diu que cal lluitar contra l’emergència climàtica, però no concreta ni quan ni com es farà ni, sobretot, amb quin finançament», opina Irene Rubiera, portaveu d’Ecologistes en Acció.

Font: ABC