Alemanya tanca tres reactors nuclears en plena crisi energètica a Europa

En un moment en què Europa s’enfronta a una de les pitjors crisis energètiques del seu període recent, la meitat de la capacitat nuclear alemanya encara activa al país serà desmantellada aquest divendres, una dècada després de la històrica decisió d’Angela Merkel d’abandonar aquesta font d’energia.

Concretament, deixaran d’operar el 2022 els reactors ubicats a les localitats alemanyes de Brokdorf (nord), Grohnde (centre) i Gundremmingen (sud). El conjunt representa al voltant de 4 gigavatios/hora de potència instal·lada, o l’equivalent a mil aerogeneradors.

A finals de 2022, li arribarà el torn a les tres últimes centrals elèctriques del país, Neckarwestheim (sud), Isar 2 (sud) i Emsland (nord), amb una capacitat d’al voltant de 4 GW.

El desastre nuclear de Fukushima, ocorregut el 2011, va convèncer l’ex canceller alemanya de la necessitat de deixar enrere aquesta controvertida font d’energia no fòssil.

Tensions geopolítiques

Malgrat la retirada d’un tipus d’energia que encara proveeix al voltant de l’11% de l’electricitat generada el 2020 al país, “la seguretat del subministrament a Alemanya continua estant garantida”, va declarar aquest dimarts Robert Habeck, ministre d’Economia i Protecció Climàtica, pertanyent als Verds, en un comunicat de premsa.

Per compensar la fi de l’energia nuclear, i mentre espera a les energies renovables omplin completament aquest buit, Alemanya està abastint-se de combustibles fòssils, particularment gas, de forma massiva.

La retirada de tres reactors nuclears dels sis que encara seguien en funcionament arriba enmig d’un moment de crisi de proveïment al continent, alimentada pel recent ressorgiment de les tensions geopolítiques amb Rússia, el principal proveïdor de gas a Europa.

Alguns Estats occidentals sospiten que Moscou seguirà posant obstacles a les entregues per exercir pressió, mentre continuen les maniobres militars russes a la frontera amb Ucraïna.

El nou govern d’Alemanya va advertir recentment a Moscou que podria ordenar un “tancament” del controvertit gasoducte Nord Stream 2, que connecta Rússia amb Alemanya a través del Mar Bàltic, en cas d’una escalada militar.

Però hi ha un altre factor en la pujada dels preus: les existències a Europa es troben actualment en el seu nivell més baix, afectades pel prolongat hivern de 2020.

El reabastament està resultant complicat al temps que la demanda és forta, reflex d’un repunt de les economies més fort del que s’esperava després del forat causat per Covid-19.

A això s’hi afegeixen els colls d’ampolla per a les energies renovables, com l’eòlica i la solar, per motius meteorològics.

Segons Sebastian Herold, professor de política energètica a la Universitat de Ciències Aplicades a Darmstadt (Oest), s’espera que la fi de l’energia nuclear a Alemanya faci pujar els preus encara més.

“A llarg termini, esperem que l’augment de les energies renovables equilibre les coses, però no serà així en el curt termini”, va dir a l’AFP. Alemanya seguirà “sent més dependent del gas natural en general, almenys a curt termini, i per tant també una mica més dependent de Rússia”, segons el professor.

Menys nuclear, més _CO2

A això s’un altre revés: el tancament de centrals elimina una font d’energia baixa en carboni en un país on les emissions segueixen augmentat.

El recurs a combustibles fòssils per compensar la fi de l’energia nuclear podria augmentar les emissions de _CO2 “fins a en 40 milions de tones” a l’any, segons l’institut DIW basat en Berlín.

Alemanya probablement no compleixi els seus objectius de reducció d’emissions de _CO2 “el 2022”, i “serà difícil per al 2023”, advertia Robert Habeck en una entrevista amb Die Zeit.

Caldria instal·lar entre 1.000 i 1.500 aerogeneradors nous per any, segons Habeck, enfront dels “quelcom més de 450” per any instal·lats en els últims anys, en particular perquè troba oposició al terreny.

La nova coalició governant a Berlín liderada pel socialdemòcrata Olaf Scholz s’ha fixat l’objectiu que el 80% de l’electricitat a Alemanya es produeixi de forma sostenible per al 2030, un avançament de 8 anys enfront de les previsions de l’anterior executiu.

Font: France 24