COTITZACIÓ CO2 Tancament del Cierre del 17-05-2024 68,59 €/T

Brussel·les mobilitzarà més de 200.000 milions a la descarbonització d’edificis

La Comissió Europea ha presentat la segona part del paquet climàtic ‘Fit for 55’, que inclou una sèrie de propostes per reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en, almenys, un 55% el 2030 i aconseguir que Europa es converteixi en el primer continent climàticament neutre del món el 2050. No et perdis la nova edició d’elEconomista Energia

Una de les iniciatives presentades té com a objectiu assolir la descarbonització del parc d’edificis a la UE i impulsar la taxa de renovació energètica dels mateixos el 2050, sobretot si tenim en compte que més del 85% dels edificis actuals seguiran en peu el 2050. La proposta legislativa, que està sent examinada pel Consell i el Parlament Europeu, suposa la revisió de la Directiva d’Eficiència Energètica d’Edificis (EPBD, les seves sigles en anglès), anunciada en l’Estratègia ‘Renovation Wave’ adoptada l’octubre del 2020.

Els edificis són el major consumidor d’energia d’Europa. Utilitzen el 40% de l’energia i generen el 36% de les emissions GEH. Concretament, la calefacció, la refrigeració i l’aigua calenta sanitària suposen el 80% de l’energia que consumeixen els ciutadans. Això es deu algú que la majoria dels edificis a Europa encara funcionen amb combustibles fòssils. En l’actualitat, al voltant del 35% dels edificis de la UE tenen més de 50 anys i prop del 75% són energèticament ineficients. Només l’1% del parc d’edificis es renova cada any.

En línies generals, les mesures proposades facilitaran la renovació dels edificis, particularment els que tinguin pitjors resultats; modernitzaran el parc d’edificis fent-lo més resistent i accessible; reduiran les factures energètiques; ajudaran a reduir la pobresa energètica; crearan noves oportunitats laborals; i ajudaran a millorar la qualitat de l’aire, la digitalització dels sistemes d’energia per als edificis, així com el desplegament d’infraestructura per a la mobilitat sostenible.

La Comissió proposa que, a partir del 2030, tots els edificis nous siguin zero emissions. En el cas dels edificis públics, la data s’avança a partir del 2027. Amb aquesta revisió, l’EPBD pretén que, a partir d’aquestes dates i sempre que sigui tècnicament viable, el 100% del consum d’energia dels edificis nous estigui cobert per renovables.

Així mateix, els Estats membres hauran de planificar polítiques i plans nacionals amb vista a eliminar gradualment l’ ús de combustibles fòssils en calefacció i refrigeració en els edificis com a molt tard el 2040, que s’ integraran en els plans d’ Energia i Clima. Tampoc es concediran incentius econòmics per a la instal·lació de calderes de combustibles fòssils a partir de 2027. A més, els Estats membres tenen la possibilitat de prohibir l’ús de combustibles fòssils als edificis.

Certificats de Rendiment Energètic

La revisió de l’EPBD també proporciona major visibilitat de la integració de les renovables en els Certificats de Rendiment Energètic (EPC, les seves sigles en anglès), que són aquells que proporcionen informació pública sobre el consum d’energia. Amb les propostes de la Comissió, els EPC seran més clars i contindran informació millorada, ja que la nova plantilla per a aquest tipus de certificats inclou el requisit de mostrar clarament la producció d’ energia renovable, quant representa en comparació amb les necessitats de l’ edifici i quant millora les seves emissions generals.

L’ obligació de tenir un certificat d’ eficiència energètica s’ estén a tots els edificis públics, per als quals es renovi un contracte de lloguer, aquells que estiguin en procés de rehabilitació important, així com per als edificis que estiguin a la venda i lloguer. Aquests últims hauran d’ indicar la classe de rendiment energètic en tots els anuncis. Per al 2025, tots els certificats s’han de basar en una escala harmonitzada d’A a G.

Pel que fa a les renovacions, es proposen nous estàndards mínims de rendiment energètic (MEPS) per al 15% dels edificis menys eficients, és a dir, aquells amb un Certificat d’Eficiència Energètica classe G. Tots els edificis no residencials o públics hauran d’assolir almenys la classe F en l’escala d’eficiència energètica de la UE el 2027 i la classe E el 2030, mentre que els edificis residencials hauran d’assolir la classe F el 2030 i la classe E el 2033. La millora dels edificis a la classe energètica F, que s’aplicaria a uns 30 milions d’edificis -que són els que actualment consumeixen almenys més de 2,5 vegades més energia que la mitjana-, generarà entre 4,6 i 6,2 Mtep a l’any en estalvis d’energia a tota la UE.

L’ augment de la intensitat de les renovacions ha d’ estar recolzat per una capacitat adequada i mà d’ obra qualificada. Per això, la Comissió també ha publicat un document de treball del personal, que descriu els possibles escenaris per a una ruta de transició cap a un ecosistema de construcció més resistent, ecològic i digital.

Inversió necessària

La manca de finançament és una de les principals barreres per a la renovació d’ edificis. La Comissió està ajudant a mobilitzar el finançament per als costos d’inversió inicials d’aquests 30 milions d’edificis, amb fins a 150.000 milions d’euros del pressupost de la UE disponibles per implementar les normes mínimes de rendiment energètic d’aquí a 2030. Aquest finançament procedeix de diverses fonts, inclòs el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i Regional, el Fons de Cohesió i el Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

El nou Fons per al Clima Social proposat també mobilitzarà 72.200 milions d’euros del pressupost de la UE per al període 2025-2032 per donar suport a les llars, en particular als que viuen en edificis amb pitjors resultats. També s’ anima els Estats membres a desplegar eines de finançament i habilitació per fer més atractives les inversions privades i orientar-les cap a les necessitats de renovació. Per permetre una combinació eficaç de finançament públic i privat, la Comissió també està treballant perquè el marc d’ajuts estatals sigui més propici per a les necessitats de les normes mínimes de rendiment energètic a nivell de la UE.

Els Estats membres han d’ establir terminis específics per assolir classes de rendiment energètic més altes a través de nous plans nacionals de renovació d’ edificis. Segons la Comissió, centrar-se en els edificis menys eficients, maximitzarà el potencial de descarbonització i alleujarà la pobresa energètica, beneficiant les llars amb menys recursos que no es poden permetre renovar els seus habitatges, ja que els edificis amb la qualificació energètica més baixa consumeixen 10 vegades més que els de classe energètica superior.

La proposta de la Comissió també inclou l’anomenat ‘passaport de renovació’ de l’edifici, una eina per facilitar als propietaris la seva planificació i una renovació pas a pas cap a un nivell zero emissions. Així mateix, defineix els ‘estàndards de cartera hipotecària’ com un mecanisme per incentivar els prestamistes a millorar el rendiment energètic de la seva cartera d’edificis i alentir els clients potencials a que les seves propietats siguin més eficients energèticament. La Comissió també convida els Estats membres a incloure consideracions de renovació en les normes de finançament públic i privat, i a establir els instruments adequats, en particular per a les llars de baixos ingressos.

Les noves normes també fomenten l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i de les tecnologies intel·ligents per garantir que els edificis funcionin de forma eficient, i demana que s’estableixin bases de dades digitals d’edificis. L’ EPBD donarà suport a alts estàndards ambientals en interiors en requerir que els nous edificis d’ emissió zero i el que se sotmetin a renovacions importants, estiguin equipats amb dispositius de mesurament i control per monitorejar i regular la qualitat de l’ aire interior. Pel que fa a la mobilitat, la proposta recolza el desplegament d’infraestructura de càrrega per a vehicles elèctrics en edificis residencials i comercials, i posa a disposició més espai d’estacionament dedicat a bicicletes.

Font: L’Economista