Hisenda ingressa un ‘extra’ per CO ₂ de 1.000 milions en ple caos elèctric

El Govern ha reconegut una partida de 2.246 milions per les subhastes de drets d’emissió de 2021, una injecció que ha elevat la recaptació total a costa del sector energètic a 14.150 milions

El Ministeri d’Hisenda ha constatat el que era un secret a veus. El Govern s’embossarà aquest any més de 2.246 milions per les subhastes de drets d’emissió de _CO2 en ple caos elèctric. La xifra es tradueix en un ingrés extra per a les arques públiques de més de 1.000 milions respecte al passat exercici, quan aquesta partida va fregar els 1.156 milions, la qual cosa en termes relatius suposa disparar els ingressos fiscals del Govern un 94,3% només a conseqüència de l’encariment del cost del CO₂ .

Precisament l’augment dels ingressos per l’alça del carboni va ser la causa del gran enfrontament entre el Govern i les majors elèctriques del país, després que l’Executiu tragués endavant al Congrés la proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica, amb Teresa Ribera al capdavant, de confiscar l’excés de retribució d’aquestes empreses a causa de l’increment del CO₂ . La mesura va quedar en paper mullat, però la pujada dels drets d’emissió sí que ha reportat un benefici milionari als comptes públics.

Aquesta injecció de més de 2.200 milions ha estat determinant a l’hora d’elevar la recaptació a costa del sector energètic. En suma, el Govern ha ingressat 14.150 milions per les aportacions fiscals d’aquest segment, sense incloure l’IVA i comptant amb el benefici dels drets d’emissió de carboni. Així ho reflecteix la informació oficial sobre execució pressupostària que actualitza cada mes el Ministeri d’Hisenda. La xifra ha quedat recollida en l’últim informe disponible, corresponent al passat mes de novembre, per la qual cosa la recaptació al tancament de desembre podria ser encara major.

De forma desgranada, les dades d’execució publicades pel ministeri que dirigeix María Jesús Montero han aflorat un ingrés de 9.514 milions per la importació d’hidrocarburs, enfront dels 8.597 milions de 2020. La rebaixa de l’Impost Especial d’Hidrocarburs (IEH), que grava la fabricació i importació del gas, ha estat un dels clamors del sector gasista en les seves negociacions amb la vicepresidenta tercera. El Govern s’ha resistit a tocar aquest impost, malgrat la persistència d’un mercat desbocat on la cotització mitjana del gas s’ha quadruplicat, fins a situar-se en 42,78 euros el megavat hora enfront dels 9,40 euros/MWh de fa un any.

Hisenda ingressarà 14.150 milions per l’aportació fiscal del sector energètic, en un any en què l’enfrontament entre el Govern i les grans elèctriques ha marcat el curs polític

La instantània que ofereix Hisenda el 30 de novembre dona compte de la retallada a la recaptació que ha suposat l’activació de l’escut fiscal per als consumidors de llum, un baló d’oxigen que el Govern ha prorrogat fins al pròxim 30 d’abril. Així, l’Estat ha ingressat 1.070 milions per l’impost a l’electricitat, 70 milions menys que el passat exercici. Les arques públiques també s’han anotat 1.203 milions, de l’impost sobre la producció de l’energia elèctrica i l’impost de l’emmagatzematge del combustible nuclear, enfront dels la producció de l’energia elèctrica i de l’emmagatzematge del combustible nuclear.

A les partides ja relatades cal afegir els ingressos per l’IVA sobre l’electricitat i el gas. El Govern va aprovar la reducció del tipus de l’IVA aplicable al rebut de la llum del 21% al 10%. Quant al segon, l’Executiu ha optat per mantenir-lo en el 21%. L’informe d’Hisenda no desagrega aquest tribut, la qual cosa impedeix quantificar l’aportació del sector energètic al total. En conjunt, Hisenda ha elevat la recaptació per aquest impost de 25.560 milions a 35.000 milions en un any.

La crisi del mercat elèctric ha marcat el curs polític. Mostra d’això és l’entusiasme amb el qual el president del Govern, Pedro Sánchez, va reafirmar la seva promesa d’igualar la factura de la llum d’aquest any a la del 2018. Sánchez es va fer ressò del mecanisme aritmètic que ha permès a l’Executiu insistir en aquest mantra durant els últims mesos, que no és altre que aplicar les dades actuals de la inflació als 608 euros del rebut elèctric mitjà que els espanyols van pagar el 2018. Aquesta aritmètica sosté la promesa del Govern, però no coseix el trencament que l’escalada de la llum obre als 11 milions de consumidors acollits al mercat regulat -el famós PVPC- que, malgrat la matemàtica del llogater de La Moncloa, pagaran “alguna cosa més” per la llum que fa tres anys, tal com va reconèixer el mateix Sánchez.

Font: La Informació