Està alterant el canvi climàtic les fronteres marítimes?

L’escalfament global, l’acidificació i l’augment del nivell del mar modifica les dimensions de les illes de corall

Les illes de corall i els seus esculls creixen i s’encomanen de forma natural a causa de complexos processos biològics i físics que encara no s’han entès completament. En l’actualitat, el canvi climàtic els està pertorbant encara més, cosa que genera noves incerteses en els espais oceànics on els Estats tenen drets i responsabilitats i els petits estats insulars, perquè podrien alterar-se les fronteres marítimes.

Els científics, no obstant, sostenen que una sèrie de tecnologies i nous enfocaments, juntament amb una major investigació sobre el comportament de les illes d’esculls de corall, ajudaran a dissipar algunes de les incerteses existents.

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Sydney, publicat a ‘Environmental Research Letters’, ha conclòs que les regles per a atols i esculls de corall en el dret internacional del mar, que ja són de per si complexes i estan subjectes a interpretació a causa de la seva naturalesa canviant, estaran sota més pressió a mesura que el nivell del mar augmenti i l’acidificació de l’oceà interrompi la integritat dels esculls.

“És una tempesta perfecta que està traient inestabilitat i incertesa al que ja són límits difícils de determinar amb gran precisió”, assenyala Thomas Fellowes, investigador associat postdoctoral a la Facultat de Geociències de la Universitat de Sydney i autor principal de l’estudi.

“També hi ha conseqüències geopolítiques. Les illes d’esculls de corall són la base legal de moltes grans zones marítimes. Per tant, les pertorbacions climàtiques que ja estem veient, i les que veurem en les pròximes dècades, poden tenir un impacte substancial no només per als petits estats insulars, sinó en disputes frontereres molt disputades en llocs com el Mar de la Xina Meridional”, afegeix.

PREOCUPACIÓ EN DIVERSES NACIONS

Un tractat signat per 167 nacions i reconegut gairebé universalment regeix tot, des de mars territorials, fins a 12 milles nàutiques des d’una costa o línia de baixamar d’un escull, fins a zones econòmiques exclusives de fins a 200 milles nàutiques. També codifica les regles per a la llibertat de navegació i permet a les nacions explotar, conservar i regular els recursos en les seves aigües territorials.

“A les illes de corall, la ‘línia de baixamar’ exterior de l’escull es fa servir com a línia de base legal per establir zones marítimes”, apunta Frances Anggadi, estudiant de la Universitat de Sydney.

“La possible pèrdua de zones marítimes pels canvis en les línies de base dels esculls a causa del canvi climàtic és una preocupació seriosa per a nacions com Kiribati, així com per a les més grans com Austràlia, que depenen dels esculls i les illes per mantenir els seus reclams”, alerta.

Encara no hi ha un acord clar sobre si els canvis en la integritat estructural de les illes d’esculls de corall a causa del clima generaran vulnerabilitats legals. “Pot ser no, i això és el que creuen molts països insulars del Pacífic. El que està clar és que es necessita una comprensió més detallada del comportament de les illes d’esculls de corall, juntament amb un replantejament de les normes legals”, indica Fellowes.

“Els esculls de corall són vulnerables, només prosperen dins d’un rang específic de condicions biofísiques, oceàniques i climàtiques. Però els canvis en la sedimentació a causa del canvi climàtic poden augmentar (la superfície) de les illes de corall i enfortir alguns reclams marítims. No està del tot clar que hi haurà només perdedors”, indica.

ARRECIFES DE CORAL EN PERILL

Els investigadors argumenten que una solució és definir línies de base d’esculls amb coordenades geogràfiques com GPS o enfocaments de detecció remota com a batimetria satelital. Una altra possibilitat és “comprendre millor com el canvi climàtic afectarà l’habitabilitat de l’illa, ja que mantenir l’habitació humana o la vida econòmica en un lloc és una altra manera d’establir un reclam viable en virtut del tractat”.

Però perquè aquests enfocaments funcionin, es necessiten “més dades sobre cada sistema d’illes d’esculls de corall per delinear amb més precisió el veritable abast de les reclamacions existents i comprendre millor quins aspectes del canvi climàtic podrien afectar-los en el futur”, destaca la Universitat de Sydney.

Segons els científics, hi ha quatre formes en què el canvi climàtic està alterant els sistemes d’esculls de corall de manera que poden afectar els límits marítims: l’augment del nivell del mar, l’escalfament dels oceans, l’acidificació dels oceans i l’augment de les tempestes.

Cadascun d’ ells té un impacte en els processos biofísics interconnectats que permeten la creació, l’ ampliació, la retirada i l’ estabilitat estructural general dels esculls de corall i les illes coral·lines.

Per exemple, les temperatures més altes desencadenen l’expulsió d’algues simbionts i altres invertebrats, cosa que provoca la decoloració dels coralls, i si moren prou organismes coral·lins, pot provocar el col·lapse dels esculls.

A més, els oceans s’acidifiquen a mesura que absorbeixen més i més diòxid de carboni, cosa que redueix la saturació de minerals i dificulta la formació de coralls. Perquè les espècies constructores d’esculls comencen a canviar les seves estructures esquelètiques per dependre de menys del carbonat, cosa que posa en perill la integritat general de l’escull.

Font: Informació