Els tipping points del canvi climàtic

S’anomenen tipping points a aquests esdeveniments relacionats amb l’escalfament global que un cop superats suposen un punt de no retorn i seran impossibles de frenar, entrant en un bucle de retroalimentació positiva on cada vegada hi haurà més gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, acreixent l’escalfament del planeta. Els tipping points són canvis irreversibles.

Tipping points que no s’ han de ultrapassar:

1. Desglaç del permafrost

El permafrost és la capa de sòl que està congelada durant tot l’any en els ecosistemes àrtics com la tundra, i que alberga grans quantitats de matèria orgànica que es troben en un estat de congelació permanent.

El problema del desglaç del permafrost és que una vegada es descongeli tota aquesta matèria orgànica començarà a degradar-se ràpidament per l’efecte dels microorganismes alliberant grans quantitats de metà a l’atmosfera, cosa que s’ha observat que ha començat.

2. Pèrdua de la selva amazònica

Aquest és un altre dels punts de no retorn. Si es perd la coberta vegetal de l’ Amazònia el cicle de l’ aigua es veurà greument afectat ja que els arbres en realitzar la fotosíntesi emeten vapor d’ aigua a l’ atmosfera a partir de l’ evapotranspiració, i la formació de núvols i, per tant, de pluja es veuria compromès.

La pèrdua d’una coberta vegetal tan àmplia i diversa tindrà greus conseqüències en la captura de CO2 afavorint una atmosfera cada vegada més rica en gasos d’efecte hivernacle. Tot i que l’augment de temperatura comprometrà l’existència de l’Amazònia, la desforestació és el problema principal al qual s’enfronta, que pot tenir greus conseqüències sobretot el sistema climàtic i el planeta. No en va, quan el canvi climàtic va començar a prendre rellevància es van crear fons internacionals per a la protecció de l’Amazònia.

3. La pèrdua total de gel de l’Àrtic durant l’estiu

Tot i que la capa de gel de l’Àrtic és variable entre estiu i hivern, sent menor a l’estiu, si aquesta capa de gel es perd totalment el planeta s’escalfarà més ràpidament. Això és a causa de la desaparició de l’efecte albedo. L’efecte albedo és la capacitat de les superfícies molt blanques (com el gel i la neu) de reflectir la llum solar evitant que la radiació infraroja (la calor) sigui absorbida per la superfície de la Terra i evitant que es calent. Per contra, l’oceà és més fosc pel que la radiació infraroja s’absorbeix per l’oceà. Un oceà cada vegada més calent evitarà la formació de gel sobre la seva superfície.

Un altre efecte que s’ha vingut observant és l’atlantificació del mar de Barents que alenteix la formació de gel a la superfície del planeta.

4. El desglaç de les glaceres, Groenlàndia i l’Antàrtida

L’efecte principal és la reducció de l’efecte albedo explicat anteriorment el que comportarà l’acceleració de l’escalfament del planeta. Les glaceres continentals estan en retrocés d’una forma molt clara a la serralada de l’Himàlaia, a Europa i Àsia. Les conseqüències no només afectaran l’escalfament del planeta sinó també la cicle de l’aigua, augmentant les probabilitats de sequera en zones on era altament improbable i la generació d’energia elèctrica per via hidràulica, tecnologia molt utilitzada a Escandinàvia, i que l’estiu del 2022 s’ha vist ja compromesa.

Tipping points positius

Fins ara s’han fet molts esforços per controlar els punts de no retorn del canvi climàtic que poden tenir conseqüències desastroses, però no s’ha fet gaire trontoll en aquells positius.

Ara un grup de científics liderats per Tim Lenton, professor a la Universitat d’Exeter (Regne Unit) i expert en tipping points han presentat un pla per trobar aquells punts d’inflexió positius que poden suposar un canvi en les conseqüències de l’escalfament global.

Alguns d’ aquests punts positius poden ser el desenvolupament de les energies renovables pel suport institucional i l’ abaratiment en contraposició a altres energies que poden arribar a ser més cares com el petroli o gas natural.

Font: Ciència i Biologia