El canvi climàtic obliga Espanya i Portugal a asseure’s per repensar el Conveni d’Albufeira

El divendres 30 de setembre va finalitzar un any hidrològic complicat per a Espanya. A la falta de pluges i el baix nivell dels embassaments s’hi ha sumat a última hora un conflicte en el flux d’aigües cap a Portugal que ha aixecat ampolles a banda i banda de la frontera.

Milers d’agricultors de Lleó i Zamora van observar indignats a mitjans de setembre com els embassaments que riuen les seves terres es buidaven a gran velocitat i sense previ avís per enviar l’aigua al país veí.

Després de les protestes del camp, el ministeri de Transició Ecològica va haver de recular i tancar les comportes de les preses, cosa que va provocar l’enuig dels agricultors portuguesos i va derivar en l’incompliment del Conveni d’Albufeira. Concretament, Espanya ha fallat aquest any en el seu flux d’aigües cap a Portugal al Tajo i al Duero: tots dos han enviat un 90% del cabal acordat.

El Conveni d’ Albufeira es va signar el 1998 sota la presidència d’ Aznar i estableix el cabal d’ aigua que ha de fluir cada any d’ Espanya a Portugal per a les demarcacions compartides del Guadiana, el Tajo, el Duero, el Miño i el Sil. Aquesta mesura es va prendre perquè els rius espanyols són una successió d’ embassaments i, com que l’ aigua no flueix de manera natural, cal assegurar que cada any creua la frontera un mínim de cabal perquè ambdós països gaudeixin de l’ aigua.

Mentre els rius i els embassaments estan plens no hi ha problema, però aquest any ha estat especialment sec i els pantans espanyols de les castilles i el sud de la península estan sota mínims. A aquests se suma una mala organització dels desembassaments d’aigua per part de la Conca Hidrològica del Duero i el Tajo, els organismes encarregats de gestionar els cabals dels dos rius.

“Sembla que les conques han reservat molta aigua per veure com avançava l’estiu, i en lloc de desembassar a poc a poc durant l’any han esperat a l’últim moment per fer-ho de cop”, explica Núria Hernández-Mora, membre de la Càtedra del Tajo de la Universitat de Castella-la Manxa.

Aquest episodi ha ocorregut en diferents preses que riuen el Duero, com Riaño, Porma o Almendra, i amaga un problema que ve de lluny. Els autors del Conveni d’Albufeira es van centrar a resoldre el problema polític sobre el control dels rius, però no van abordar la dimensió ecològica que comporta compartir una llera, i que suposa recollir com i quan es deixarà fluir l’aigua perquè el cabal dels rius sigui el més natural possible a l’hora de creuar la frontera.

Tot i que el 2008 es van introduir certs cabals mínims setmanals i trimestrals, les conques hidrogràfiques espanyoles encara tenen un ampli marge per maniobrar amb el cabal dels rius i soltar aigua al final de l’any hidrològic per complir amb el pactat, com va ocórrer en les passades setmanes.

“Si cada any plou menys i tenim problemes de sequera, el problema és molt més got si a sobre buidam els embassaments per complir amb Albufeira”, exposa Javier Alonso, representant de la Comunitat de Regants del Pàramo Bajo.

La conca del Duero ha acabat l’any hidrològic amb els embassaments al 30% mentre que l’any passat estaven a la meitat de la seva capacitat en les mateixes dates, una situació que genera nerviosisme entre els agricultors. A això se suma que s’espera una tardor més seca del normal que impediria omplir els pantans d’aquí a la propera sembra.

“Aquesta primavera preparem la collita amb els embassaments a sobreeixir i això ens va permetre sembrar tot el camp”, afirma el portaveu dels agricultors. “Però si l’any que ve arribem a la campanya amb els embassaments al 50%, deixarem la meitat sense cultivar”.

No obstant això, des de la Comunitat de Regants insisteixen que la seva proposta no és deixar Portugal sense aigua. El que els enfada, asseguren, és que els buidatges dels embassaments s’han fet servir a l’altre costat de la frontera per generar energia elèctrica, mentre que ells porten anys invertint diners perquè els seus cultius siguin més eficients. “Ningú està més conscienciat amb l’estalvi i l’ecosistema que nosaltres”, defensa Alonso.

Des dels agricultors fins als experts, com Núria Hernández-Mora, coincideixen que el més important és establir uns cabals responsables que assegurin un flux constant d’aigua a Portugal que eviti arribar al mes de setembre amb un dèficit hídric de l’acord.

Segons expliquen, a més d’evitar l’impacte social de buidar un embassament, acordar un flux regular d’aigua suposa un menor impacte en l’ecosistema que el sistema actual d’èpoques d’escassetat i èpoques de crescudes, que acaben per provocar torrents que arrasen amb tot al seu pas, com ja va ocórrer fa anys al Tajo portuguès.

Aquesta és una de les majors crítiques des de l’altre costat de la frontera, com exposen els ecologistes portuguesos del Moviment ProTejo. “El problema es deriva de la gran volatilitat de cabals. Hi ha trimestres que rebem el 37% del cabal d’un any, i fins i tot setmanes que ens arriba el 12% de l’anual, i això perjudica greument els ecosistemes i l’agricultura”, comenta Paulo Constantino.

Des del camp portuguès, també reclamen una reforma en aquesta línia, i afirmen que l’incompliment d’Espanya en els cabals acordats “se suma a una situació ja complicada a causa de la sequera provocada pel canvi climàtic”, segons el secretari general de la Confederació d’Agricultors de Portugal (CAP), Lluís Mira. “Per això, cal garantir que es mantinguin fluxos diaris en lloc de mensuals per aconseguir un equilibri més regular en aquests fluxos i un control més eficaç i constant d’aquesta situació”, proposa.

El govern espanyol ja va avançar aquest dijous que Portugal i Espanya es reuniran en els pròxims tres mesos per avaluar l’any hidrològic que acaba d’acabar i per “planificar el futur del problema d’escassetat d’aigua i sequera a la península”, tot i que no esmenten una futura reforma dels cabals de l’Albufera.

Font: InfoLibre