Zero emissions netes de carboni: Pla per limitar l’escalfament global en 1,5ºC fins al 2050

El 2035 es deixarà de produir vehicles amb motor de combustió interna

Les zero emissions netes de carboni és un consens científic internacional per reduir l’escalfament global cap a la segona meitat del segle XXI.

Consisteix que, per prevenir els pitjors danys climàtics, les emissions globals netes de diòxid de carboni (CO₂) causades per l’home s’han de reduir en aproximadament un 45% des dels nivells de 2010 per a 2030, assolint el zero net al voltant de 2050.

L’escalfament global és proporcional a les emissions acumulades de CO₂, cosa que significa que el planeta seguirà calent-se mentre les emissions globals es mantinguin per sobre de zero.

Això implica que els danys climàtics, causats per l’escalfament global, continuaran augmentant mentre continuïn les emissions.

El camí per arribar a l’objectiu proposat el 2050 passa medul·larment per les següents fites, segons l’Agència Internacional d’Energia (IEA, per la seva sigla en anglès).

El 2025 s’ha de deixar de produir calefactors que funcionin amb combustibles fòssils.

Aquests consisteixen en calders alimentats per carbó, gas o petroli, que transmeten calor a les edificacions per mitjà de canonades amb aigua.

Aquest any, el 50% de l’electricitat generada al món haurà de provenir de fonts amb baixes emissions de CO₂.

Cap al 2030 s’espera que el 60% dels vehicles nous que es comercialitzin siguin elèctrics. Es preveu que almenys el 8% de les emissions generades per la producció de ciment siguin emmagatzemades i guardades.

A la indústria cimentera s’emeten grans quantitats de CO₂, al voltant d’una tona de CO₂ per cada tona de clínquer.

Al voltant del 40% prové de la crema de combustibles, mòlta fina i altres.

El 60% restant s’ origina en la descarbonització de les pedres calcàries per formar els minerals que componen el Clinker.

Objectius

Els principals objectius per al 2035 són els següents:

Les economies més avançades del món han d’assolir el zero d’emissions netes de CO₂ en els seus sectors elèctrics.

Aquest serà l’ últim any en què es produiran vehicles de transport personal amb motors de combustió interna. Els compromisos en aquest sentit per part dels països desenvolupats són alentidors.

S’apunta que tres gigatonelades (3.000 milions de tones) d’emissions de carboni hagin estat capturades.

Aquest procés consisteix en l’ emmagatzematge de les emissions de diòxid de carboni generades en la producció industrial, que després es transporta i acumula en formacions geològiques sota terra.

Es té previst que el 2040 l’electricitat representi el 40% del total d’energia consumida en les indústries.

El 50% de les edificacions haurà d’ estar reacondicionada per a un nivell llest de zero emissions de carboni.

Aquest any s’espera que cinc gigatonel·lades de CO₂ puguin ser capturades.

La producció de camions i altres formes de transport d’ alt tonatge amb motors de combustió interna ha de concloure el 2045.

També, el 50% de les necessitats de calefacció haurà de ser coberta mitjançant l’ ús de bombes de calor. La tecnologia que utilitzen aquestes últimes no genera calor en si.

El que fan és redistribuir la temperatura de l’aire o del sòl, a través d’un refrigerant que circula entre la unitat interior del fan coil (dispositiu de climatització aigua – aire) i el compressor exterior per transferir la calor.

En la manera de refrigeració, aquest sistema absorbeix calor des de dins de la llar i l’ allibera a l’ exterior.

2050

Finalment, el 2050 es vol que el 90% de l’electricitat generada provingui de fonts renovables.

Actualment, l’ eòlica i la fotovoltaica són les alternatives de major creixement a nivell global.

Es compta amb el que els nous desenvolupaments tecnològics acceleren els canvis.

L’electròlisi és una opció prometedora per a la producció d’energia lliure de CO₂, dividint l’aigua en hidrogen i oxigen.

Font: La Razón