Cap país aconsegueix una nota sobresortint en el seu compromís contra el canvi climàtic

És la principal conclusió de l’Índex de Rendiment enfront del Canvi Climàtic de 2023, elaborat anualment per les ONG GermanWatch i Climate Action Network Europa, de la qual forma part SEO/BirdLife, i que situa Espanya en el lloc número 23 dels 60 països analitzats, que en conjunt sumen el 92% de les emissions responsables de l’escalfament global. El nostre país escala 11 llocs respecte de l’anterior índex, per l’empenta que ha suposat la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica

Cap país obté puntuació suficient perquè el seu rendiment sigui considerat molt alt, cosa que deixa deserts –un any més- els tres primers llocs del llistat. El país amb millor puntuació, un notable alt, és Dinamarca. Rússia és nomenat «país perdedor» de l’any per l’impacte de la Guerra d’Ucraïna i el seu reduït ús de renovables, al voltant del 3%. Xile és nomenat guanyador, pel seu bon rendiment des de la seva inclusió en el llistat i la seva empenta normatiu del passat any.

L’índex crida l’atenció dels països del G20, responsables del 75% d’emissions, pel seu baix rendiment: 12 països del grup obtenen puntuacions baixes. La UE, que s’analitza en conjunt, puja tres llocs fins al 20. Letònia puja 23 posicions, seguida d’Espanya, que escala 11 fins a la posició 23. França baixa 11 punts i Polònia i Hongria són els Estats membre amb pitjor rendiment.

A Espanya se saluda l’empenta en acció climàtica que ha suposat la llei de canvi climàtic i, com a deures, es fixen l’abandonament dels subsidis als combustibles fòssils i augmentar la participació de la ciutadania en el desenvolupament renovable.

Aquest rànquing, que compleix la seva 18a edició, és elaborat anualment per les ONG GermanWatch i Climate Action Network Europa, de la qual forma part activa SEO/BirdLife, a partir d’avaluacions realitzades per experts de cada país. En el cas d’Espanya, el GCTFNN. Ha estat presentat a la 27a Conferència de les Parts del Conveni Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic, la COP27, que ja ha entrat en la seva fase final de negociació.

L’índex analitza quatre indicadors: emissions de gasos efecte hivernacle per càpita, consum d’energia, tendència d’implantació de renovables i polítiques de clima. D’ acord amb l’ anàlisi, cap dels països ha estat prou forta en totes les categories per obtenir una qualificació global molt alta. Dinamarca es queda en un notable alt, prop del 79,61 sobre 100, seguida per Noruega, amb un 73,28 sobre 100. Espanya obté un 58,59 sobre 100 com a còmput global. Se situa el lloc 17 de 62 en matèria de política climàtica, el 20 en relació a emissions, el 21 pel que fa a l’ús d’energia i el 30 en matèria de renovables.

La Xina, el Japó, els Estats Units, Hongria, Polònia, Austràlia, Malàisia, la Xina Taiwan, el Canadà, Rússia, Corea del Sud, el Kazahstan, l’Aràbia Saudita i l’Iran, són tots a la zona vermella de «desesperació climàtica», ocupant llocs per sota del 50 de la llista. En aquesta relació de suspensos figuren nou dels 16 majors productors de combustibles fòssils, que col·lectivament extreuen al voltant del 70% de tots els combustibles fòssils a nivell mundial. Tots ells, excepte Canadà, tenen quotes d’energia renovable baixes o molt baixes.

Rússia perdedora, Xile guanyadora de l’any

Xile ha sigut nomenat «campió» de la llista del 2023. Des de la seva inclusió en l’índex el 2020, ha ocupat llocs alts fonamentalment a causa del seu baix nivell d’emissions per càpita. Enguany ha escalat tres llocs gràcies al seu impuls legislatiu, comprometent-se a arribar a emissions zero netes el 2050. Rússia, en el costat oposat, ha sigut nomenat «perdedor» a causa del seu mal rendiment en l’índex, la seva baixa penetració de renovables –a penes un 3%- i, de manera especial, per l’efecte que la guerra d’Ucraïna, que està impulsant l’ús de combustibles fòssils a escala global.

Els deures del G20 i de la UE

L’índex llança un missatge generalitzat al G20, reunit aquests dies a Bali (Indonèsia) i que aglutina el 75% de les emissions de gasos del món. Amb l’Índia (8è), el Regne Unit (11è) i Alemanya (16è), només tres països del G20 es troben entre els que obtenen millors resultats en l’índex 2023. Dotze països del G20 reben una puntuació global baixa o molt baixa. Canadà, Rússia, Corea del Sud i Aràbia Saudí obtenen els pitjors resultats.

Pel que fa a la Unió Europea, que forma part del G20, l’empenta en l’ambició comunitària permet a la Unió escalar tres llocs fins a la posició 19, a les portes d’obtenir una classificació alta. Nou països de la UE es troben entre els resultats alts i mitjans, incloent-hi Espanya, que obté la segona millor escalada d’un país comunitari, només precedit per Estònia, que aconsegueix ascendir 23 llocs. França, per contra, descendeix 11 llocs fins al 28è, a causa principalment de la seva pitjor posició en la categoria de Política Climàtica en comparació amb l’any anterior. Hongria (53è) i Polònia (54è) són els membres de la UE amb pitjors dades.

Els analistes veuen amb bons ulls l’empenta en l’ambició climàtica europea, però recorden que els seus compromisos no estan alineats amb el que es necessita per mantenir l’escalfament global per sota dels 1, 5ºC, el límit per mantenir una relativa estabilitat climàtica. Sostenen que cal avançar les emissions zero al 2040 a la UE i subratllen que la diversificació energètica exprés que ha provocat la guerra d’Ucraïna, que ha portat els països de la UE a buscar combustibles fòssils a l’Àfrica i el desenvolupament d’infraestructures en aquest sentit, no pot menyscabar la senda de descarbonització que s’havia emprès.

Un llarg camí, i poc temps

Des de l’any 2000, les emissions de GEH han crescut a tot el món més d’un 40%. Després d’un descens el 2020 a causa de la pandèmia, el 2021 es va produir un repunt. Les emissions per càpita mostren una evolució relativament uniforme en els últims 20 anys, a causa sobretot del creixement de la població, que acaba de passar el llindar dels 8.000 milions de persones. Països com EUA (16,6 t per càpita) i Canadà (17,9 t per càpita) es troben entre els països amb majors emissions per càpita, mentre que Índia (2,2 t per càpita) i Filipines (2,3 t per càpita) són substancialment menors.

El cas d’Espanya

Espanya va registrar 4,9 t per càpita el 2021. El creixement de les energies renovables ha augmentat de forma constant des de l’ any 2000, la qual cosa és un bon senyal. No obstant això, simultàniament, el subministrament d’energia també està augmentant, la qual cosa porta al al seu costat que la quota actual de les energies renovables en el subministrament d’energia sigui a penes del 17%. De tots els indicadors, el de GEH per Producte Interior Brut (PIB) és l’únic que disminueix contínuament. Això significa un desacoblament entre la generació d’energia i la riquesa econòmica del país, és a dir, que es necessita menys energia per generar riquesa. No obstant això, no és suficient. Perquè es pugui avalar una senda favorable a la descarbonització, també cal que aquesta energia emeti menys i, finalment, res. Lamentablement, aquesta tendència és plana i no registra un descens.

«Les dades de l’índex són clares: per mantenir 1,5°C a l’abast de la mà i evitar un canvi climàtic perillós, el món ha de reduir les seves emissions a la meitat per al 2030. Només si utilitzem molta menys energia i més fonts renovables és possible assolir aquest objectiu. L’aprovació d’un full de ruta, apuntalat en la llei de canvi climàtic nacional, ha permès a Espanya millorar la seva posició en l’índex, però també deixa clar quines són les tecles que hem d’activar: més renovables, més estalvi i eficiència, i polítiques que tallin emissions en altres sectors claus com el transport, la indústria o la producció agrària. Toca, doncs, executar ràpidament l’acordat i elevar l’ambició al més aviat possible, en la revisió d’objectius el 2023-2024″, assenyala el responsable de Clima de SEO/BirdLife, David Howell, que forma part de les negociacions com a integrant de les delegacions de BirdLife International i CAN Europe.

Segons Howell, tot això s’ha d’emprendre evitant impactes crítics sobre la biodiversitat perquè «no podem oblidar que el 37% dels nostres objectius climàtics s’aconsegueixen conservant i restaurant espais naturals».

La connexió entre canvi climàtic i natura és, de fet, una de les qüestions que poden sortir reforçades de la COP27, que té a les seves mans llançar un missatge a la seva COP germana, la de biodiversitat, que arrenca en uns dies al Canadà. «Per la nostra salut i pel clima, és el moment d’assolir un acord global, a l’estil de l’Acurdo de París, per frenar la pèrdua de biodiversitat i començar a guanyar natura. Aquest missatge ha de quedar clar en la resolució final de la cimera d’Egipte. Pel moment, no veiem aquesta empenta en els esborranys de text que s’estan negociant», conclou.

Font: Diari 16