Tensió fins a l’últim minut a Egipte: del “xasco” a l’acord “històric” de la COP27

Després de dues setmanes de negociacions, la COP27 deixa després de si un acord que, diuen, podria canviar el destí dels països vulnerables.

El matí de dissabte 19 de novembre va amanir a Sharm el-Sheij amb una aura de desesperança. Les hores finals de la 27a Conferència de les Parts (COP27) de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) es van viure amb intensitat: Europa amenaçava d’anar-se’n, els països més vulnerables exigien més finançament per a les pèrdues i danys, i els activistes ecologistes observaven atònits el vaivé dels delegats.

Aviat, alguns van començar a denominar-la “chasco”. La cimera del clima es va allargar en una jornada maratoniana en què semblava que era impossible posar-se d’acord. Però després d’una matinada llarga, va arribar per fi el pacte. Un acord que ja està sent titllat d'”històric”, especialment pels països més vulnerables al canvi climàtic, que celebren el text signat pels participants de la COP27.

Però els avenços en el tan ansiat fons de pèrdues i danys no enlluernen la falta d’ambicions de l’acord en altres apartats. La mitigació i la descarbonització de l’economia mundial són dos punts en què els alts mandataris mundials hauran de continuar treballant.

Un dia llarg

Els portaveus de la Climate Action Network (CAN), una xarxa mundial que engloba més de 1.800 organitzacions de la societat civil de més de 130 països, van ser els primers a demanar als representants nacionals de la cimera serietat i respostes en les seves negociacions.

“És el moment de parlar de línies vermelles polítiques? No, el planeta ja està sobrepassant totes les seves línies vermelles, així que deixin enrere el ‘politiqueig’ i actuïn”, va dir una de les portaveus de CAN. Així, feia referència a les declaracions de Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea (CE), poques hores abans: “Preferim que no hi hagi acord si l’alternativa és un mal acord”.

En una roda de premsa celebrada a mig matí, diversos membres de la CAN, a més, van enxampar en cara a la UE i als EUA que estiguin obcecats amb l’objectiu de mantenir-se l’escalfament global en el límit d’1,5 °C per sobre de la temperatura preindustrial mentre “veiem com expandeixen les seves infraestructures de combustibles fòssils”.

L’ aposta per les energies contaminants de què parlaven des de la CAN fa referència a l’ augment actual d’ ús d’ energia contaminant que està duent a terme especialment Europa. Sobre això, Timmermans recordava al llarg de la setmana que és “una situació excepcional” derivada de la guerra russa a Ucraïna i la crisi energètica que aquesta està provocant.

El vicepresident de la CE assegurava el passat 15 de novembre que la UE “cremarà només tres hiverns més” i que a la par seguirà potenciant i apostant per les energies renovables. Després de tres anys, que serviran per “no deixar caure les famílies ni les empreses europees”, la Unió abandrà el més ràpid possible l’actual mix energètic, segons el Timmermans.

L’activista climàtica ugandesa, Vanessa Nakate, va recordar als líders mundials reunits a Egipte que “la COP27 estava cridada a ser la COP d’Àfrica”. No obstant això, va atallar la jove, “les necessitats dels africans han sigut obstruïdes durant la cimera”.

Pèrdua i danys

Nakate va insistir que “les pèrdues i danys als països vulnerables ja no es poden ignorar, però alguns països desenvolupats han decidit ignorar el nostre patiment aquí a Egipte”. Amb les seves paraules, l’activista climàtica ugandesa feia referència a les reticències –especialment de la UE– a abordar el finançament de les pèrdues i danys des de zero.

No obstant això, la vicepresidenta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, assegurava al llarg del dia que “en els últims esborranys de l’acord es fa un pas endavant en el reforç de la solidaritat per a les pèrdues i danys dels països més vulnerables”.

Ribera assegura que la proposta final no és la de la UE, però que és un començament. “Europa pensa que és important consolidar un mosaic de recursos que permetin solucionar aquest problema i només crear una nova facilitat per concentrar els recursos en els més vulnerables, però és veritat que aquesta possibilitat no està exclosa”.

La vicepresidenta feia referència així a la petició dels països en desenvolupament de crear un nou fons d’ajuts. La tesi de la UE en les últimes dues setmanes, en canvi, apostava per utilitzar els fons i mecanismes ja existents, i facilitar, a través dels acords de la COP, la seva utilització i dinamitzar els recursos.

“En els pròxims mesos haurem de treballar en com es materialitza el mecanisme i que no només compti amb recursos públics, sinó també privats”, va insistir Ribera. A més, va deixar clara una reivindicació bàsica de la UE: que el finançament de pèrdues i danys no només recaigui als països de l’OCDE, “sinó que també pugui comptar amb recursos de grans economies emergents que també són grans contaminadors i que tenen capacitat per poder pagar”.

Això sí, al llarg de la tarda de dissabte, la Unió Europea va aconseguir incloure en el text final relatiu a les pèrdues i danys una frase clau per als europeus: el fons prioritzarà l’accés als països més vulnerables al canvi climàtic. Amb aquesta reclamació, s’evitaria que Estats com Catar, Kuwait o Aràbia Saudí, que compten amb recursos econòmics suficients, poguessin accedir als fons de pèrdues i danys. Una cosa que, segons Europa, seria factible si s’obrissin a tots els països en desenvolupament.

Segons conten periodistes del diari britànic The Guardian, la ministra de Medi ambient de Xile, Maisa Roja, va assegurar que el text fa “un pas històric” pel que fa a pèrdues i danys.

Mitigació

Ribera també va voler fer èmfasi en l’última jornada de la COP en la impossibilitat que suposa respondre a les necessitats d’adaptació i de pèrdues i danys “si no som capaços de reduir al màxim les emissions de gasos d’efecte hivernacle”. La vicepresidenta, igual que ha vingut fent Timmermans en l’última setmana, es va mostrar preocupada per la falta d’acord en aquest aspecte.

“Europa no pot ser còmplice d’un resultat que posi en risc la seguretat climàtica, que posi en risc l’objectiu d’1,5 °C per falta d’ambició”, va asseverar l’espanyola. Tant els esborranys d’acord proposats per la presidència de la COP com el text final són, per a ella, “molt elementals”, ja que “manté els compromisos de Glasgow, però avança poc”.

Per la seva banda, Xie Zhenhua, enviat especial del Govern xinès a la COP27, es va mostrar content en l’última jornada de la cimera per les negociacions “molt constructives” dutes a terme amb el seu homòleg estatunidenc, John Kerry. Xie va reconèixer a Reuters que volia “assegurar l’èxit de la COP”.

Claus del text final

Genèriques

No s’ esmenta l’ eliminació dels combustibles fòssils.

Es fan mencions escarides a l’ evidència científica i als 1,5 ° C de límit d’ escalfament global.

El llenguatge utilitzat no ressalta tota la importància de les renovables que s’esperava.

Les crides a descarbonitzar les economies són escarides i no hi ha avenços respecte als Acords de Glasgow.

No fa referència a la Cimera de la Diversitat Biològica que se celebrarà al desembre a Mont-real, ni aprofundeix en el paper que juga la biodiversitat en l’acció climàtica.

Demana una transformació del sistema financer.

Urgeix els països a escalar significativament el seu finançament a l’adaptació climàtica.

Reclama l’actualització dels plans climàtics dels països que encara no els hagin fet abans de la COP28.

Recolza la proposta de Nacions Unides per frenar el greenwashing empresarial.

Pèrdues i danys

El text no aprofundeix en el mecanisme de finançament.

Relaciona les pèrdues i danys amb el límit d’ 1,5 ° C d’ escalfament global i fa referències indirectes a la mitigació.

Reconeix que els països més vulnerables en vies de desenvolupament necessiten ajuda i, finalment, reconeix que aquests han de tenir prioritat en l’ accés al fons de pèrdues i danys.

Es fan diverses referències als fons i mecanisme que ja existeixen.

El fons es materialitzarà a través d’un comitè de transició que celebrarà almenys tres reunions l’any vinent. La tasca d’ aquest comitè serà avaluar la situació i fer recomanacions pràctiques que seran considerades i adoptades a la COP28.

Demana noves negociacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial per a una reforma financera a la primavera de 2023.

Programa de treball sobre la mitigació

Impedeix que el Programa de Treball sobre la Mitigació (Mitigation Work Program) recomani nous objectius.

Esmenta, però no reitera la necessitat de millorar els NDC o plans nacionals climàtics.

A dures penes manté el llenguatge de la COP26 relatiu al límit d’escalfament global d’1,5 °C.

No proposa nous objectius de reducció d’ emissions.

No s’ esmenten els compromisos adquirits a Glasgow.

Manté el treball en mitigació fins al 2030.

Font: L’Espanyol