La COP27 assoleix un acord final in extremis que aconsegueix salvar les pèrdues i els danys

• Després d’un final agònic de les negociacions, la comunitat internacional reconeix la necessitat de crear un fons per a les pèrdues i els danys que pateixen els països més vulnerables davant el canvi climàtic.
• La societat civil aconsegueix que s’escolti la seva demanda i exigeix que el comitè per al disseny d’aquest fons compti amb participació de les plataformes socials presents en les negociacions.
• Quant a la mitigació, el text final no té cap avanç respecte a la COP26 de Glasgow, per la qual cosa Ecologistes en Acció assenyala que és inadmissible que s’hagi perdut un any per a la lluita davant l’emergència climàtica.
• El finançament per a adaptació és el paquet que més desapercebut ha passat, on els resultats no tenen avenços i són incapaços de determinar un full de ruta per duplicar els objectius de finançament pactats a Glasgow.

La COP27 es plantejava com una cimera de la confiança i de la implementació —o posada en marxa— dels Acords de París i el Pacte de Glasgow. No obstant això, durant dues setmanes les negociacions s’han mostrat complexes: sense un paper clar de facilitació de la Presidència egípcia, sense a penes esborranys que avancessin l’estat de les discussions, i amb informacions de bloquejos i punts de vista molt diferents en aspectes rellevants.

Tant és així que, en les últimes 24 hores de les negociacions i ja en el temps de descompte, la UE ha arribat a plantejar la possibilitat d’un no acord i del seu abandonament de la cimera abans d’acceptar que es rebaixi l’ambició de l’1’5 ºC.

També semblava impossible que EUA cedís a la creació del fons per a les pèrdues i els danys. No obstant això, les Parts han aconseguit salvar un acord que, segons Ecologistes en Acció, “inclou l’exigència de la societat civil de crear aquest fons —dirigit als països més vulnerables davant el canvi climàtic— però té elements bastant preocupants per avançar en la lluita climàtica que, a més, agreugin la bretxa entre el Nord i el Sud global”.

Aquesta és la valoració d’Ecologistes en Acció sobre els punts més destacats de l’acord final:

1. Fons per a les pèrdues i els danys. Tot i que al llarg de les negociacions cap de les propostes sobre la taula semblava contentar els diferents països, la redacció final de l’acord ha aconseguit incloure aquest fons —exigit per la societat civil des de fa més d’un any— així com altres mecanismes financers. Els països que més han contribuït històricament a l’ augment de les emissions són els qui hauran de nodrir aquest fons econòmic. Una decisió que s’ha pres malgrat la pressió d’alguns països com EUA que ha intentat bloquejar-lo.

Malgrat l’ aprovació d’ aquests mecanismes, cal destacar que la polarització i lentitud de les discussions ha impedit l’ avenç en la metodologia i en el disseny de propers passos per a la seva posada en marxa ràpida. El text final contempla la creació d’ un comitè de transició que haurà de definir amb claredat el procés per al finançament del fons i els criteris per a la selecció de projectes que podrien acollir-se a aquest finançament.

Les nombroses accions celebrades durant la COP27 per la societat civil han contribuït a desbloquejar aquest acord que es preveia complex o impossible després d’ escoltar les paraules de representants de molts dels països del Nord global.

Per a Javier Andaluz, portaveu d’Ecologistes en Acció, “aquesta ha sigut una notícia agredolça. Si bé aquesta eina permetrà atendre les demandes dels països més vulnerables, també deixa al comitè transitori per a la definició del fons tasques que s’haurien d’haver tancat en aquesta cimera. Les organitzacions ecologistes, les plataformes indígenes, de gènere i de joventut exigim que se’ns tingui en compte en el disseny dels següents passos”.

2. Mitigació. Les mesures sobre la reducció de les emissions són sens dubte les més desfavorides d’ aquest acord. La Presidència egípcia no ha mostrat interès per avançar en aquest sentit; de fet, s’ha limitat a repetir el ja pactat a Glasgow i no ha presentat cap avenç sobre el qual discutir. Per a l’ organització ecologista, això suposa la pèrdua d’ un any de treball i mostra la incapacitat de les COP d’ incloure les obligatorietat de cenyir-se als darrers informes de l’ IPCC.

Així mateix, durant aquestes dues setmanes a Egipte, l’oposició de molts països a prendre mesures addicionals per enfrontar l’emergència climàtica ha estat clara. Les declaracions públiques i propostes de nous textos han mostrat els intents d’algunes Parts de relaxar les mesures de reducció de les emissions o evitar qualsevol menció a l’objectiu de l’1,5 ºC.

Com ja va ocórrer a Glasgow, la inclusió d’una menció a la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils ha estat un escull important. A la COP26 de l’any passat, es va aconseguir incloure aquesta menció, tot i que només en mode recomanació i sense esmentar tots els combustibles fòssils: “augmentar els seus esforços per abandonar els subsidis ineficients del carbó”. En aquesta ocasió, la redacció ha quedat intacta, la qual cosa suposa que no es donin passos endavant en una dècada crucial per desallotjar les nostres economies.

De nou, tots aquests debats han distret i impedit consensuar un text més fort que permeti avançar en la fi de tots els combustibles fòssils i d’un model de desenvolupament basat en la destrucció del planeta, facilitant l’accés a les tecnologies renovables a la major part del planeta que es veu afectat per una crisi energètica, ecològica i social.

A més, la COP27 s’ha mostrat incapaç, novament, de descartar falses solucions com l’energia nuclear (una energia massa cara, perillosa i radioactiva) en incloure la menció a “les energies amb baixes emissions” al mateix nivell que les energies renovables.

La falta d’ambició de Sharm el-Sheij mostra l’enorme preu d’arribar a acords per consens en les negociacions. També dona compte del poder dels grans països petroliers, que eviten a tota costa fer menció a la desaparició necessària de tots els combustibles fòssils en les economies abans de final de segle.

Irene Rubiera, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha declarat: “Els països del Nord global – com la UE o EUA- han d’augmentar la seva ambició de reducció d’emissions, mentre que els països en desenvolupament amb economies emergents no poden eludir la seva responsabilitat a l’hora d’impulsar una transició energètica que no repeteixi els mateixos errors que els comesos pel Nord global”.

3. Adaptació i finançament. Ecologistes en Acció vol recordar als països que “resulta difícil tenir credibilitat de compliment de les promeses de finançament quan encara no han estat capaços de mobilitzar la meta dels 100.000 milions de dòlars compromesos en el Fons Verd per al Clima”. Per a l’ organització ecologista, pactar la creació d’ un fons per a adaptació és un gran pas, però cal garantir que el finançament sigui nou, addicional i suficient.

Enmig de totes les negociacions de la COP27, ha passat desapercebuda la incapacitat dels països de fixar una nova xifra de finançament per a aquest Fons Verd per al Clima. És més, per primera vegada apareix en els documents finals d’una cimera la menció a finançament privat com Bloomberg Philantropies.

Marta García Pallarés, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha assenyalat que “la incorporació de finançament privat obre un mal precedent en els acords internacionals, són els països els qui han d’estar representats en aquestes negociacions i no les corporacions. A més, els països tenen capacitat legislativa per establir les mesures fiscals suficients perquè aquestes companyies —responsables en gran mesura de l’emergència— paguin pels danys causats”.

D’ altra banda, els documents finals no recullen un full de ruta clar que permeti garantir la duplicació dels compromisos de finançament pactats a Glasgow, i deixa a la mera voluntarietat dels països que aquest objectiu es compleixi en els propers anys.

Pel que fa als avenços dins del paquet d’adaptació, la Cimera del Clima de Sharm el-Sheij ha aconseguit estabilitzar el programa de treball sobre l’objectiu global d’adaptació. Aquest mecanisme fixa els següents passos en la matèria, que donaran continuïtat al mandat de Glasgow i hauran d’assolir conclusions en la pròxima cimera que se celebrarà a Dubai.

4. Drets humans. Una de les parts més agredolces del tancament de les negociacions és l’absència de mencions —en la part operativa— als drets humans. En esborranys anteriors del text, els drets humans, així com el recent reconegut dret al medi ambient digne, no apareixien. Però la pressió de la societat civil ha aconseguit que finalment aquestes mencions apareguin en el text final, tot i que únicament en la part preambular.

D’altra banda, la demanda dels drets humans ha estat central a l’agenda de la societat civil d’una COP presidida pel Govern totalitari d’Abdelfatah El-Sisi. El lema “sense drets humans no hi ha justícia climàtica” així com l’exigència d’amnistia dels presos polítics ha protagonitzat gran part de les accions, juntament amb d’altres sobre l’exigència d’un fons per a les pèrdues i els danys, l’augment de l’ambició en mitigació o l’exigència de justícia climàtica.

Marta García Pallarés ha afegit: “Denunciem la repressió exercida pel Govern egipci contra activistes, dissidents polítics i periodistes, abans de la COP i també durant la celebració de la cimera. La Comissió Egípcia per als Drets i Llibertats ha xifrat en més de 800 les persones detingudes des de principis d’octubre fins ara, amb un repunt en el nombre de detencions des de l’11 de novembre per una suposada convocatòria de protesta al país. Demanem a la comunitat internacional i a l’ONU que condemnin aquestes accions i demandin al país amfitrió l’alliberament dels presos polítics”.

Com a balanç general de la Cimera del Clima que acaba de tancar-se a Sharm el-Sheij, Javier Andaluz ha declarat: «La Presidència egípcia s’ha mostrat incapaç de donar avenços significatius en una COP que era transcendental. La ruptura de la confiança entre els països s’ha fet evident, agreujant les diferències entre els països i posant en marxa un procés que es basa en la seva mera voluntarietat. Avui més que mai queda clar el lluny que estan els governs d’assumir les indicacions científiques i respondre a la justícia climàtica. La societat civil és la que ha estat a l’altura del repte, mentre els països continuen jugant a la geopolítica en aquestes cimeres».

Font: Ecologistes en Acció