Acord històric a la COP27: els països rics pagaran als pobres pels danys del canvi climàtic

La Cimera del Clima finalitza amb l’aprovació de la creació d’un fons per finançar pèrdues i danys en països en desenvolupament per culpa de l’escalfament global

La Conferència pel Canvi Climàtic de Nacions Unides ha adoptat aquest diumenge una resolució per la qual es preveu la creació d’un nou fons destinat a finançar els danys climàtics que ja pateixen els països més vulnerables als efectes de l’escalfament global, la major victòria d’una duríssima cimera que, no obstant, s’ha quedat curta a l’hora de redefinir un pla per a la reducció de l’ús de combustibles fòssils, més enllà de les línies mestres seguides en cimeres anteriors.

De tota manera, la creació del fons, qualificada com a històrica, ha estat adoptada per consens en l’assemblea plenària que posava fi a la conferència climàtica a Egipte i ha estat rebuda per un sonor aplaudiment per part de tots els representants al pati de butaques.

Els delegats van acordar establir mecanismes de finançament per a pèrdues i danys en les primeres actes d’una reunió que es va convocar després de les 04.00 hores a la ciutat egípcia de Sharm El Sheij, però continuaven deliberant sobre altres temes com la transició per deixar enrere els combustibles i controlar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Segons s’ha reflectit en el text, els països han establert un consens respecte a la “necessitat immediata” d’aportar recursos financers “nous, addicionals, predecibles i adequats” per ajudar els països en desenvolupament que es troben en una posició vulnerable respecte als impactes “econòmics i no econòmics” del canvi climàtic.

En aquest sentit, es fa referència als desplaçaments forçats i els efectes en el patrimoni cultural, la mobilitat i la vida, així com als mitjans de subsistència de les comunitats, per la qual cosa subratllen la importància de donar una resposta “eficaç i adequada” a les pèrdues i danys.

Els països han acordat que aquelles nacions que més emissions emeten també puguin contribuir al fons, com és el cas de la Xina i l’Índia. Aquest va ser, precisament un dels aspectes que va estar a punt de fer saltar pels aires la cimera dissabte al matí, al costat del fet que va estar a punt de caure l’objectiu de limitar l’increment de temperatura global a 1,5ºC. Aquestes qüestions van ser marcades com a línies vermelles per a la Unió Europea que dissabte al matí va anunciar que estava disposada a marxar d’Egipte sense acord perquè no seria “còmplice” d’un mal acord.

No obstant això, queden molts detalls per concretar com la quantitat destinada a aquest fons i com es durà a terme l’abonament de les pèrdues i danys causats.

Finalment, la resolució s’aprova tres dècades després que Vanuatu demanés un fons d’assegurança per a les nacions insulars per la pujada del nivell del mar, segons informa Bloomberg.

Una altra de les novetats, aquesta vegada en matèria d’oceà, l’Acord de Sharm el Sheij ha acordat que a partir del 2023 els temes relatius a l’oceà estaran guiats per dos cofacilitadors seleccionats per les parts cada dos anys que seran els responsables de decidir els tòpics per dirigir el diàleg, en consulta amb les parts i amb els observadors i prepararan un sumari de qüestions que es portaran a les cimeres.

L’ acord s’ ha assolit durant les negociacions d’ última hora sobre com abordar el creixent nombre de víctimes com a conseqüència del canvi climàtic en països en desenvolupament que no han contribuït o ho han fet en menor mesura a les emissions nocives.

Per la seva banda, el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, ha celebrat l’aprovació d’aquest fons que constitueix “un símbol polític per reconstruir la confiança perduda”, tot i que ha lamentat que “clarament això no serà suficient”.

“Les veus d’aquells que fan frontera amb la crisi climàtica han de ser escoltades. Nacions Unides va a recolzar aquests esforços en cada pas del camí”, ha assegurat després de valorar que aquesta cimera ha suposat un “important pas cap a la justícia”.

UN PROGRÉS

L’acord sobre pèrdues i danys és una fita en la política climàtica global: un reconeixement que les nacions més riques són responsables davant el món en desenvolupament pel dany causat per l’augment de les temperatures.

Però la conflictiva cimera, en el context d’una crisi energètica mundial provocada per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, ha deixat al descobert serioses discrepàncies sobre com el món hauria de navegar la transició per allunyar-se dels combustibles fòssils, i s’ha quedat curta a l’hora de promoure les ambicions de COP anteriors per controlar les emissions danyoses de gasos d’efecte hivernacle.

El resultat, recolzat per gairebé 200 països a la matinada de diumenge, és una decepció per a la Unió Europea, que havia començat dissabte amenaçant de retirar-se si el text no enfortia l’ambició de reduir les emissions de carboni. Malgrat alguns canvis menors, va reiterar en gran mesura el llenguatge de la reunió de Glasgow de l’any passat sense que s’hagi assolit un compromís més ampli per reduir gradualment els combustibles fòssils, en lloc de només el carbó, ni un objectiu per reduir les emissions globals per al 2025.

I és que les propostes incloses en l’apartat de mitigació -reducció d’emissions de gasos hivernacle- no aporten canvis substancials des del Pacte de Glasgow, l’acord amb què va concloure la passada cimera del clima COP26 celebrada a la ciutat escocesa, com van criticar organitzacions ecologistes i també la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en declaracions a mitjans.

El Pla d’Implementació de Sharm el Sheij insta els països a reduir progressivament la generació d’energia a partir del carbó -en plantes que no comptin amb tecnologies de captura de carboni- i a abandonar gradualment els subsidis ineficients als combustibles fòssils, petició que ja estava plasmada en el text de Glasgow.

També reconeix la posada en marxa de la Xarxa de Santiago, un programa d’assistència tècnica per minimitzar les pèrdues i els danys causats pels efectes adversos del canvi climàtic, un sistema paral·lel al fons que dirigiria les ajudes cap a les reparacions climàtiques en països més damnificats.

Font: Notícies de Navarra