Les claus de l’històric acord per mitigar els efectes del canvi climàtic als països més pobres

Amb la creació d’un històric fons de reparació de danys, gairebé 200 països van arribar aquest diumenge a un acord per ajudar les nacions més afectades per les catastròfiques conseqüències del canvi climàtic.

Després de més de dues setmanes d’intenses negociacions, els participants en la cimera del clima de les Nacions Unides a Egipte, COP27, van assolir el compromís de finançar un nou fons per compensar les “pèrdues i danys” ocasionats pels desastres naturals als països en desenvolupament “especialment vulnerables”.

L’acord, que encara compta amb molts detalls per definir, recolza l’anomenada “solució” que demanava el bloc negociador de la Unió Europea, entre altres països, que advoca per recórrer a nous instruments financers per ajudar a costejar els danys després de fenòmens extrems relacionats amb la crisi climàtica.

El debat sobre la compensació econòmica per pèrdues i danys havia estat el gran tema ajornat en les cimeres del clima que se celebren des de la dècada dels 90.

Però davant el ràpid augment dels esdeveniments climàtics extrems i la pressió dels països menys desenvolupats, que són els menys contaminants, el tema va estar aquesta vegada al centre de l’agenda.

A l’inici de la cimera a la ciutat de Sharm el Sheij semblava gairebé impossible que s’aconseguís un acord pel temor que un sistema de compensacions podria obrir la porta a eventuals reclams multimilionaris en el futur.

No obstant això, per primera vegada en la història es va aconseguir un acord sobre aquest assumpte.

Qui són “especialment vulnerables”?

El fons, proporcionarà finançament “predictible i adequat” a “els països en desenvolupament especialment vulnerables”, segons el text acordat en la reunió.

No obstant això, la declaració no especifica quins seran els països que es veuran beneficiats amb el fons, ni els detalls del mecanisme de finançament d’aquest, punts centrals que seria definits en pròximes reunions.

Un comitè de transició compost de 24 països, entre ells tres d’Amèrica Llatina i el Carib, elaborarà durant un any els detalls sobre el funcionament i el finançament d’aquesta iniciativa, amb vista a una adopció a la COP28 a la fi de 2023.

El finançament recaurà bàsicament sobre els països rics, els que més han contribuït a l’escalfament global, però una de les rutes de treball acordades aquest diumenge crida a “expandir les fonts de finançament”, cosa que deixaria un espai obert perquè països com la Xina participin com a donants, una demanda expressada per la Unió Europea i Canadà, entre altres nacions.

L’acord de la COP27 convida també el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI) a aportar “solucions de finançament”. No obstant això, no esmenta la possibilitat de condonar deute extern, per exemple, com una mesura d’alleujament.

Retalls de les emissions contaminants

Independent de la creació del fons, la Unió Europea havia expressat la seva voluntat d’aconseguir un major compromís en les retallades de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, amb la vista posada a la Xina, país que actualment és el primer emissor mundial, responsable de gairebé el 30% del total.

Aquesta controvèrsia va ser una de les que més va retardar el final de la cimera, que oficialment hauria d’haver conclòs divendres.

Finalment, la Unió Europea no va aconseguir que s’acceptessin les seves demandes, que buscaven augmentar les metes de retallada de les emissions.

La idea de crear un fons de per mitigar l’impacte del canvi climàtic als països més vulnerables va començar a gestar-se fa tres dècades, quan aquestes nacions van començar a exigir reparacions per l’escalfament del planeta.

Font: BBC