COP27: Històric fons per pagar danys climàtics, sense avenços en mitigació

La cimera del clima de l’ONU que va concloure aquest diumenge a la ciutat egípcia de Sharm el Sheij va suposar una “victòria” per als països en desenvolupament, ja que donarà lloc al primer fons destinat a costejar els impactes del canvi climàtic, i també una “decepció” per als qui van criticar la falta d’ambició.

Gairebé 200 països van acordar a la matinada de diumenge donar suport a un acord que responia a una demanda històrica per part dels països més vulnerables davant els efectes de la crisi climàtica: la creació d’un fons sota la Convenció Marc de l’ONU sobre Canvi Climàtic que els ajudi a assumir el cost econòmic de les conseqüències de l’escalfament global, fenomen al qual a penes han contribuït.

Si bé aquest tema va aconseguir marcar l’agenda mediàtica en la cobertura de la COP27 des dels seus inicis, els objectius de la cimera se centraven a augmentar l’ambició en els plans de mitigació del canvi climàtic -la reducció d’emissions de gasos hivernacle-, en l’adaptació i en el finançament, aspectes que van quedar relegats a un segon pla, segons van estimar fonts de la Unió Europea.

Pèrdues i danys

“Al principi d’aquestes converses, les pèrdues i els danys ni tan sols figuraven en l’ordre del dia i ara estem fent història”, va recalcar el director de PowerShift Africa, Mohamed Adow, per a qui l’aprovació del fons “demostra que aquest procés de l’ONU pot aconseguir resultats, i que el món pot reconèixer que la situació dels vulnerables no ha de ser tractada com un futbol polític”.

En la mateixa línia va comentar la presidenta de l’Institut Mundial de Recursos (WRI, per les seves sigles en anglès), Ani Dasgupta, qui va qualificar el resultat com “un avenç històric”.

Les organitzacions ecologistes -moltes d’elles presents en la trobada a Sharm el Sheij per seguir de prop les negociacions-, tot i que van celebrar l’èxit del nou fons de pèrdues i danys i del relat de la justícia climàtica que va protagonitzar la cimera, van lamentar la falta d’ambició per part d’alguns països.

Per a aquests estats més relligats en acció climàtica, “els riscos de litigi augmentaran, amb més demandes no només contra els governs i les empreses de combustibles fòssils, sinó també contra l’alimentació i l’agricultura, el transport, els plàstics i les finances”, van advertir des de Client Earth.

No eren altes les expectatives en plena pròrroga de la conferència, que es va estendre gairebé dos dies més enllà del programa oficial -una cosa que, d’altra banda, no és rar en aquestes cimeres-, ja que en la nit de dissabte persistia la tensió en les negociacions i no semblava haver-hi una proposta de mitigació prou ferma com per contentar les parts que exigien més acció climàtica.

Finalment, el fons de pèrdues i danys va obtenir llum verda en la sessió plenària, aplaudida pels estats insulars, que van estar especialment involucrats en el diàleg perquè els països desenvolupats i majors culpables històrics de la crisi climàtica paguessin pels fenòmens extrems que pateix en major mesura l’anomenat Sud Global.

L’enviat especial de la primera ministra de Barbados, Avinash Persaud, que va qualificar el fons com “una victòria per a la humanitat”, va valorar el “fort lideratge de l’aliança de petits estats insulars” i el “sorprenent grau de solidaritat mostrat per la resta del món, des dels principals països en desenvolupament industrialitzats fins als desenvolupats”.

Decepció Unió Europea

L’acord final, no obstant això, va decebre la Unió Europea, així com altres parts que van intentar que s’adoptés un “llenguatge fort” en el document relatiu a la mitigació, amb una petició expressa als països d’abandonar progressivament l’ús de combustibles fòssils, i no només del carbó, com plasma la declaració, denominada “Pla d’Implementació de Sharm el Sheij”.

“Per fer front al canvi climàtic cal que tots els fluxos financers donin suport a la transició cap a la baixa emissió de carboni: la UE vindria aquí per aconseguir un llenguatge fort i estem decebuts per no haver-ho aconseguit”, va declarar el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, qui ha explicat que des del Pacte de Glasgow s’ha perdut “molta velocitat” a causa de la crisi energètica que ha afavorit la guerra a Ucraïna.

Així mateix, el secretari general de l’ONU, António Guterres, qui va assenyalar que la COP27 havia fet “un pas cap endavant per a la justícia”, va incidir que hi ha una “línia vermella” que no s’ha de creuar, en referència a l’escalfament d’1,5 graus que no s’hauria de sobrepassar a finals d’aquest segle, per a la qual cosa es necessita “invertir massivament en energies renovables” i acabar amb l'”addicció als combustibles fòssils”.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir aquest diumenge que l’acordat per la COP27 “marca un petit pas cap a la justícia climàtica”, però va advertir que “es necessita molt més per al planeta” perquè no s’ha complert amb el compromís dels principals emissors del món de reduir gradualment els combustibles fòssils, ni amb els nous compromisos sobre la mitigació climàtica.

Font: EFE Verd