Amèrica Llatina i el Carib: la segona regió més propensa als desastres naturals

Amèrica Llatina i el Carib és la segona regió més propensa a desastres naturals al món, assegura un nou informe de l’Oficina de l’ONU per a Assumptes Humanitaris divulgat aquesta setmana.

Des del 2000, 152 milions de llatinoamericans i caribenys han estat afectats per 1205 desastres entre els quals es compten inundacions, huracans i tempestes, terratrèmols, sequeres, allaus, incendis, temperatures extremes i esdeveniments volcànics.

Del 2000 a la data, la regió ha enfrontat una mitjana de 17 huracans anuals i 23 d’ells han estat de categoria 5.

Segons l’ONU, les tempestes que afecten Centreamèrica i el Carib són cada vegada més poderoses i produeixen un augment de les precipitacions i major marejada a causa del canvi climàtic.

Tempestes més freqüents i intenses a la regió significa que hi ha menys temps per a la recuperació entre esdeveniments, com ho atestigué el cas de Dominica.

El país encara s’estava recuperant de l’impacte de la tempesta tropical Erika el 2015, quan el 2017 va ser completament devastat per l’huracà María, que va matar 64 persones i va afectar tota la població estimada vivint a l’illa, unes 71,293 persones.

En els últims 20 anys, els països més afectats per les tempestes a la regió han estat Cuba, Mèxic i Haití amb 110 tempestes, 5000 morts, 29 milions de persones sinistrades i 39.000 milions de dòlars en danys totals.

És important tenir en compte, però, que més del 85% d’aquestes morts es van registrar a Haití, el país més pobre i vulnerable al Carib.

La de 2017 va ser la tercera pitjor temporada en tots els rècords històrics pel nombre i magnitud dels desastres, però l’huracà més fort de l’Atlàntic en registrar un impacte directe a terra va ser Dorian el 2019, que en el seu punt màxim va portar vents de més de 350 Km/h i una marejada ciclònica de set metres sobre les Bahamas.

En el seu camí de destrucció, Dorian va batre la velocitat i va romandre gairebé estacionari durant 26 hores a Gran Bahama i les illes Ábaco on va esclatar milers de llars, va enderrocar la infraestructura energètica i de sanejament i va destruir carreteres. A més, va acabar amb dos assentaments on vivien en la seva majoria migrants haitians.

No obstant això, OCHA aclareix que les tempestes “febles” poden arribar a ser tan danyoses com les més fortes: El 28 d’octubre de 2015, la tempesta tropical Erika va passar bé al nord de Dominica com una tempesta tropical feble amb vents sostinguts de només 80 Km/h, però el que li faltava en intensitat, ho compensava amb pluja.

Els aiguats torrencials (totals màxims de 32 cm) van provocar inundacions sobtades i lliscaments de terra, deixant 20 morts i afectant aproximadament el 40% de la població. Els danys totals causats per Erika van ascendir a 483 milions, o el 90% del PIB del país.

Uns 34 milions de persones a tota la regió, especialment a Mèxic i les illes del Carib, van ser el total d’afectats per aquests fenòmens naturals en els passats 20 anys.

Terratrèmols: Xile i Perú han tingut els més forts

En el mateix període la regió ha experimentat 75 terratrèmols, que han resultat en 226.000 morts i 339.000 ferits. En total, els fenòmens tel·lúrics han afectat 14 milions de persones i causat danys de fins a 54.000 milions de dòlars.

La regió en general és vulnerable als terratrèmols, però Amèrica Central i del Sud tenen una major exposició comparades amb el Carib.

Amèrica Central i la costa oest del continent sud-americà estan situades dins del “Anillo de Fuego”, un camí ubicat al llarg de l’Oceà Pacífic caracteritzat per volcans actius i terratrèmols freqüents.

La costa occidental d’ Amèrica del Sud és una de les zones més sísmiques del món: més d’ una quarta part dels terratrèmols del món de magnitud 8,0 o més van ocórrer allà des de l’ any 2000.

Estudis sismològics recents han identificat grans zones al llarg de la costa de l’Equador, El Perú i el nord de Xile que podrien produir sismes de gran magnitud en el futur. Hi ha la possibilitat d’un terratrèmol de magnitud 9.0 o més gran en aquesta part d’Amèrica del Sud, amb la bretxa sísmica d’Arica al nord de Xile, identificada com el locus d’un terratrèmol tan intens.

Els països amb major risc de terratrèmols són Xile, Equador i Guatemala, seguits per Costa Rica, Nicaragua, i el Salvador.

De major a menor els terratrèmols més forts des del 2000 a la regió han estat: Xile el 2010, de 8,8 en l’escala de Richter; Perú el 2001, de 8,4; Xile el 2015, de 8,3; Xile el 2014, de 8,3; Perú el 2007, de 8,0; Equador el 2016, de 7,8; el Salvador el 2001, de 7,7; i Haití el 2010, de 7,0.

Només Haití va representar el 2010 el 98% de les morts, el 89% dels ferits i el 27% dels afectats per terratrèmols en les últimes dues dècades a tot el Carib.

El terratrèmol d’Haití de 2010 va ser un esdeveniment catastròfic aguditzat per l’extrema vulnerabilitat de població i la falta de preparació i capacitat de resposta de les autoritats nacionals. A diferència d’Haití, Xile té codis de construcció rigorosos, realitza simulacions d’evacuació periòdiques i té sistemes per alertar la població abans d’un terratrèmol.

És important destacar que l’alta freqüència dels sismes i mitjans a Xile, que normalment causen danys limitats, han servit per crear una cultura de preparació per a terratrèmols entre els xilens de manera quotidiana.

Volcans: l’amenaça latent del “Anell de Foc”

Els volcans actius es poden monitorejar regularment i el seu potencial d’ erupció es pot predir amb precisió. Les erupcions volcàniques generalment tenen un impacte localitzat i poden conduir a un desplaçament temporal i a la pèrdua de mitjans de vida, que poden ser tractats de manera efectiva per les autoritats nacionals.

En alguns casos, però, les erupcions poden requerir assistència internacional si la capacitat de resposta nacional es veu desbordada, com va ser el cas de l’ Equador el 2006 i de Guatemala el 2010.

Molts països d’Amèrica Central i del Sud estan situats al llarg del “Anillo de Fuego”, que s’estén des de Mèxic fins a Xile a la regió, exposant-los a l’activitat volcànica. El Carib també és vulnerable a l’activitat volcànica, amb volcans actius a Montserrat, Sant Vicent i les Granadines, Guadalupe i Martinica.

També hi ha un volcà submarí altament actiu, Kick ‘em Jenny, que es troba a la cadena d’illes Granadines,només 8 km al nord de Granada.

Les erupcions volcàniques, tot i que molt menys freqüents, tenen el potencial de causar un 100% de destrucció i, per extensió, condueixen a peatges de mort significatius en les àrees més greument afectades.

L’ impacte d’ una erupció volcànica depèn en gran mesura del context local en el qual ocorre. Mentre una erupció a l’Amèrica Central i del Sud podria conduir a una destrucció significativa, desplaçament temporal i pèrdua de vida, un esdeveniment similar al Carib podria causar conseqüències devastadores a llarg termini, retardant anys el desenvolupament d’un país.

El 3 de juny de 2018, el Volcà de Foc, de 3.763 metres, de Guatemala va entrar en erupció, matant a més de 200 persones, fugint a 27 i deixant a unes 260 persones desaparegudes. L’erupció del Volcà de Foc va ser un dels esdeveniments més devastadors dels últims anys, reforçant l’amenaça d’activitat volcànica a la regió i el seu potencial de destrucció significativa.

El volcà va emetre un corrent de lava calenta de vuit quilòmetres i una densa columna de fum negre i cendres que van cobrir la capital de Guatemala i altres regions. Les columnes de cendra i el flux de fang del Volcà de Foc van afectar 1,7 milions de persones en tres departaments que envolten el volcà, destruint terres agrícoles i mitjans de subsistència. Va ser l’erupció més gran d’aquell volcà en 44 anys.

Inundacions i lliscaments: un perill recurrent

Les inundacions són el desastre més comú a la regió. En els últims 20 anys s’han registrat 548 d’aquests fenòmens, amb pèrdues que assoleixen els 1000 milions de dòlars. Uns 53 milions de persones van ser afectades directament.

Brasil es troba entre els principals països del món amb més població exposada a aquestes catàstrofes, però Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Veneçuela, Perú, Bolívia, Uruguai i Argentina també han estat afectats. A Colòmbia, més de 10 milions de persones han patit aquest tipus de desastre en els últims anys, la major quantitat de població a la regió.

Les inundacions es consideren una de les catàstrofes naturals més costoses a causa de la gran varietat i a l’ abast dels danys, des de pèrdues directes a actius físics i ambientals, inclosos pertinences i habitatge, sistemes ecològics i producció en tots els sectors econòmics, fins a qüestions relacionades amb la salut i la pèrdua de vides humanes.

Lliscaments van afectar Guatemala i Colòmbia

Des del 2000, Amèrica Llatina i el Carib s’ha vist afectada per 66 lliscaments de terra que van causar gairebé 3000 morts. En els últims anys, l’allau a Guatemala el 2015, que va causar 350 morts, i Colòmbia el 2017, que va causar 349 morts i va afectar més de 45.000 persones, es destaquen com a esdeveniments d’esllavissades de terra particularment destructius a la regió

Hi ha molts tipus diferents de lliscaments de terra i gairebé sempre tenen múltiples causes, incloses les precipitacions, canvis en el nivell de l’ aigua, erosió del corrent, terratrèmols i activitat volcànica. L’ activitat humana també pot ser un factor causal d’ aquests desastres. La construcció de carreteres i estructures sense una adequada anivellament dels pendents és la principal causant humana.

Sequera estacionària

Si bé és difícil mesurar amb precisió el seu impacte, segons les dades disponibles publicades a l’informe d’OCHA, la sequera ha contribuït a 45 morts, ha afectat més de 53 milions de persones i ha provocat més de 13.000 milions de dòlars en danys totals.

“Hi ha un vincle clar entre certs patrons climàtics i la sequera a la regió”, destaca l’informe.

El fenomen d’El Niño contribueix a la sequera a Amèrica del Sud, inclosa les zones andines de l’Equador, Perú i Bolívia, així com el nord-est del Brasil, i a l’Amèrica Central va ocasionar sequeres greus que van donar lloc a una crisi prolongada al Corredor Sec d’Amèrica Central, específicament a Guatemala, El Salvador, Hondures i Nicaragua.

L’esdeveniment d’El Niño 2015-2016 va ser un dels més forts del segle passat, originant interrupcions greus en els patrons climàtics que van provocar inundacions i sequeres durant diferents fases. Aquestes pertorbacions climàtiques recurrents, que generen períodes secs cíclics i pluges torrencials, han tingut greus conseqüències i impacte en la seguretat alimentària i la producció agrícola, perjudicant els mitjans de vida, la salut, l’ aigua, el sanejament i l’ educació

Entre juny i agost de 2018, el Corredor Sec d’Amèrica Central va reduir la producció agrícola fins a un 75%. Com a resultat, més de 2,2 milions de persones en aquests països pateixen inseguretat alimentària i més d’1,4 milions de persones necessiten assistència.

Incendis forestals

Els incendis forestals ocorren a tota la regió, particularment on hi ha sequera i vents forts, fenòmens que es combinen per intensificar-los i propagar-los. La majoria de les vegades, els incendis forestals ocorren lluny dels assentaments humans i es consumeixen sense causar danys importants a infraestructura crítica o comunitats.

No obstant això, els incendis forestals tenen el potencial de ser extremadament destructius, com es va observar al Brasil quan van arrasar vastes àrees de l’Amazones, i a Bolívia, on van cremar més de 5 milions d’hectàrees de terra a l’est.

Font: Notícies ONU