Espanya abandona el carbó: la competència de les renovables i l’alt cost dels drets d’emissió…

Les centrals tèrmiques de carbó –denostades pels seus elevats nivells de contaminació i la seva forta contribució a l’escalfament de l’atmosfera– entonen l’adiós a Espanya. Un cúmul de circumstàncies està anticipant la fi d’aquest mode de producció d’electricitat.

L’any 2019, el carbó només ha cobert el 5% de la generació elèctrica, amb la qual cosa la seva producció ha baixat al territori peninsular gairebé un 70% respecte a l’any anterior. En els dos anys anteriors, aquesta font d’energia havia aportat el 14,2% (2017) i el 17,2% (2018) de la demanda elèctrica.

El declivi del carbó té com a primer efecte destacat una dràstica reducció de les emissions de CO2 procedents de sector elèctric, la qual cosa ajudarà a Espanya a complir els seus objectius climàtics.

Les emissions de CO2 (principal gas d’efecte hivernacle) derivades de la crema del carbó es van reduir l’any passat un 69% (van passar de 33,5 milions de tones de CO2 a 10,3 milions de tones).

Tenint en compte que bona part del carbó es va suplir amb el gas natural dels cicles combinats, el balanç final d’aquests dos combustibles fòssils va arrossegar com a resultat el 2019 un descens d’emissions del 32%, segons una anàlisi de Jaume Morron, consultor especialitzat en energia.

El tancament d’As Pontes (A Curuña), la major central de l’Estat, simbolitza el declivi d’aquesta font d’energia

Nombroses proves evidencien el declivi del carbó. El 14 de desembre ha estat el primer dia en què no s’ha utilitzat carbó per a la generació elèctrica a l’Espanya peninsular.

Endesa va presentar el 27 de desembre la sol·licitud formal de tancament de les tèrmiques de carbó importat d’As Pontes (A Coruña) i Litoral (Carboneras, Almeria), que menjaran el tancament dins d’any i mig, segons s’ha previst.

Es tracta d’una decisió molt rellevant, ja que la central gallega és la més gran d’Espanya. La companyia Endesa va informar que, “davant la clara absència de perspectives de millora en el futur”, la “falta de competitivitat” i la “profunda modificació de les condicions de mercat”, ha optat per renunciar al carbó a la Península.

Endesa ja va decidir al seu dia fer el mateix amb les centrals de Compostilla (Lleó) i Andorra (Teruel), tot i que en aquests casos les plantes ja estaven predestinades al tancament el 31 de juny del 2020, ja que no es van abordar les inversions necessàries en filtres de descontaminació per complir amb els límits d’emissions establerts per la UE (i que entren en vigor en l’esmentada data).

La competència de les renovables i l’elevat cost dels drets d’emissió expliquen l’evolució del sector

Altres companyies ja van decidir fa temps deixar de produir electricitat amb carbó. Iberdrola va anunciar el novembre del 2017 que havia sol·licitat a l’aleshores Ministeri d’Energia tancar les seves dues últimes centrals de carbó, la de Landa, a Astúries, i la de Velilla, a Palència. Amb aquests anuncis, a l’Espanya peninsular només quedaran actives tres centrals de carbó dels principals grups energètics: les d’Aboño i Soto de la Ribera, a Astúries (de l’empresa EDP), i la dels Barris, a Cadis (de Viesgo).

Tot això es produeix en gran mesura perquè les empreses renuncien a efectuar les inversions per ajustar-se a la normativa europea, atès que no són rendibles. En altres casos, la raó és l’abaratiment de les fonts renovables, cada vegada més competitives.

D’altra banda, l’encariment dels drets d’emissió que han de pagar les empreses influeixen en la decisió de tirar la tovallola.

Els preus dels drets d’emissió han passat d’una mitjana de 5,8 euros per tona de CO2 el 2017 a 24,8 euros per tona el 2019.

“Les empreses elèctriques estan optant pel tancament de les tèrmiques de carbó per raons de mercat i no perquè ho digui la llei, com estan fent altres països europeus”, explica a aquest diari Tatiana Nuño, de Greenpeace.

La major part dels països d’Europa Occidental ha establert per llei una data per al tancament d’aquestes centrals.

La major part dels països d’Europa Occidental ha establert per llei una data per al tancament a aquestes centrals. En canvi, a Espanya ni l’avantprojecte de la llei de Canvi Climàtic ni el Pla Nacional d’Energia i Clima 2021-2030 enviat pel Govern a Brussel·les (per acatar l’acord de París) assenyalen la fi definitiva de les tèrmiques de carbó. Aquests documents deixen que sigui el propi mercat el que actuï. No obstant això, no es descarta que excepcionalment alguna tèrmica segueixi operant més enllà del 2030.

Greenpeace reclama el tancament total d’aquestes plantes el 2025 i que s’aprovi una llei per agilitzar la seva clausura, quelcom que ara exigeix llargs i complexos processos; no n’ hi ha prou amb que ho demanin les elèctriques, sinó que es requereix també una avaluació ambiental de l’ emplaçament així com una autorització de Red Eléctrica en la qual s’ acrediti que la mesura no produirà desequilibris en el sistema elèctric o risc de desabastament.

El recent pacte de govern entre el PSOE i Podem és inconcret en aquest punt. L’acord indica com a objectiu aconseguir que el 2050 el 100% de l’electricitat sigui d’origen renovable, però no marca unes fites intermèdies “per actuar en consonància amb la gravetat del canvi climàtic”, assenyala Nuño.

“El tancament d’aquestes centrals és una gran notícia en el camí cap a la descarbonització de l’economia però s’havia de produir abans, atesos els impactes climàtics i en la salut que ocasionen”, diu Fernando Prieto, director de l’Observatori de la Sostenibilitat. “Ara urgeix tancar com més aviat millor les plantes de gas, cap a on s’ha passat la producció elèctrica, per fomentar les renovables”, afegeix Prieto. Fomentar la generació distribuïda i “descarbonitzar les illes” són els nous “reptes ineludibles” per a aquest expert.

Font: La Vanguardia