Les emissions de CO ₂ van baixar un 2,2% l’any passat

Una reducció constant i progressiva d’emissions entre 2021 i 2030 serà la clau per a la descarbonització de les ciutats. Les energies renovables no emeten _CO2 ni altres emissions contaminants, per tant, haurà de ser el model a seguir per tots els actors.

Espanya hauria d’emetre l’any 2050 menys de 88 MteqCO2 (absorcions netes de diòxid de carboni), la qual cosa suposa una reducció mitjana de, almenys, el 4% de les emissions GEH respecte a les emissions de 2015 (336 _MteqCO2). Això suposa igualar el ritme de reducció d’ emissions que hem tingut en els darrers 10 anys, però en un entorn de desenvolupament econòmic molt diferent al viscut en el període anterior.

La qualitat de l’ aire

La mala qualitat de l’aire que respirem provoca l’aparició de greus problemes de salut i malalties cròniques i és causa directa de morts prematures. S’estima que anualment moren a Espanya unes 16.000 persones a causa de la contaminació atmosfèrica, una xifra que s’eleva fins a les 400.000 a Europa. Les ciutats generen almenys el 70% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (GEI). El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) assenyala, per exemple, que per limitar l’escalfament a 1,5º C sobre els nivells preindustrials les emissions provinents dels edificis s’haurien d’haver reduït entre un 80% i un 90% el 2050. Per la seva banda, l’informe United in Science o Units en la Ciència indica que la temperatura global mitjana per a 2015-2019 està en camí de ser la més càlida de qualsevol altre període equivalent registrat. Actualment s’ estima en un increment d’ 1,1 ° C; un grau més per sobre del període preindustrial (1850-1900).

Reduir les emissions està a la mà de tots els agents implicats. L’estudi Buildings and Infraestructure Consumption Emissions, realitzat per C40 Cities, Arup i la Universitat de Leeds, destaca que les emissions procedents d’edificis i infraestructures podrien reduir-se un 44% d’aquí a 2050. Les sis àrees clau passen per implantar l’ eficiència en el disseny de materials, millorar l’ ús dels edificis ja existents, canviar els materials d’ altes emissions a fusta sostenible on sigui apropiat, usar ciment baix en carboni, reutilitzar materials i components de la construcció i emprar maquinària de construcció d’ emissions baixes o zero.

El Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco) en el seu Avanç de l’Inventari d’Emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle, vinculades al canvi climàtic, corresponent a l’any 2018, revela una estimació d’emissions brutes de 332,8 milions de tones de CO_2,2 % respecte a l’any 2017. El passat any, el transport va ser el sector que més va contribuir a l’Inventari. Per si sol, el trànsit per carretera representa un 25% del total d’emissions de GEH i, d’elles, un terç es concentren en aglomeracions urbanes.

Segons dades europees, cal destacar també que el 2018, les emissions de diòxid de carboni van caure en 20 dels 28 estats membres de la Unió, amb Portugal al capdavant dels descensos (-9%), seguida de Bulgària (-8,1%), Irlanda (-6,8%) i Alemanya (-5,4%).

El descens de les emissions de 2018 a Espanya es deu principalment al fort increment de producció d’energia hidràulica, que va créixer en un 84,9% respecte a 2017 gràcies al fet que va ser un any hidrològicament humit, així com a l’augment de la producció eòlica en un 3,5%.

No obstant això, Espanya ocupa la quarta posició, per davant d’Itàlia, en un rànquing elaborat per consultora PwC, l’Índex d’Economia Baixa en Carboni 2019. La primera posició és per a Alemanya, seguit de Mèxic i França. Aquest informe apunta alg”a que ser” necessari un índice de descarbonización mundial del 7,5% anual per tenir una probabilitat de dos terços de limitar l’escalfament a 2&C.

D’ altra banda, l’ agricultura i els canvis en l’ ús de la terra, com la tala de boscos, són responsables d’ un terç de totes les emissions de gasos amb efecte d’ hivernacle. Això significa que reduir les emissions agrícoles i la terra necessària per a l’ agricultura és vital per limitar l’ escalfament global.

També, els cotxes són el principal contaminant, amb un 60,7% del total de les emissions del transport en carretera d’Europa. En l’actualitat, la majoria (52%) dels automòbils al Vell Continent fan servir gasolina, però l’electricitat cada vegada és més popular.

Les grans de l’Ibex 35

El IV Estudi de l’Estat de Reporting de Sostenibilitat de l’Ibex 35, elaborat per la consultora EcoAct, mostra quines són les 10 empreses espanyoles de l’Ibex 35 que més han destacat pels seus esforços en l’acció climàtica. Ibedrola (85%), Acciona (84%) i Telefónica (84%) són les empreses millor estan actuant i informant sobre com aborden els impactes del canvi climàtic. Les segueixen Ferrovial (82%), Endesa (80%), Naturgy (77%), Red Eléctrica de España (76%), Arcelormittal (74%) Enagás (66%) i International Airlines Group IAG (65%). Un any més, el sector energètic és el més representat a la taula de líders, amb un 70% de mitjana, comptant entre les seves files amb les dues energètiques amb millor puntuació en l’índex global. L’informe analitza 61 indicadors de quatre àrees temàtiques -mesurament i reportatge, estratègia i governança, objectius i reducció, i col·laboració i innovació- de les societats cotitzades al CAC 40, el Dow 30, el FTSE 100 i l’Ibex 35, a partir de fonts públiques. El selectiu espanyol se situa en segona posició, després del francès CAC 40, els integrants del qual s’ajusten a normes ambientals més estrictes. Si s’ atén a nivell global, les empreses que millor juguen són Unilever (86,6%), Danone (86,2%), Microsoft (85,5%), BNP Paribas (84,9%), Iberdrola (84,9%), Acciona (84,2%), Telefónica (84,2%), Marks &Spencer (83,6%), Schneider Electric (83,6%) i BT Group (82,9%).

Així mateix, en aquest informe de la consultora EcoAct, es desvetlla que un 71% de l’Ibex 35 estableix objectius de reducció de carboni, majoritàriament recolzant-se en accions d’eficiència energètica i un major consum d’energia renovable. De fet, a través de la implementació de tecnologia ecoeficient, un 54% de les empreses de l’Ibex ha evitat emissions. Això demostra que la innovació està sent la palanca de canvi en la sostenibilitat ambiental.

A més, moltes segueixen les recomanacions que en el seu moment va fer el Consell d’Estabilitat Financera (2017), el Task Force on Climate-related Financial Disclosures (TCFD), amb l’objectiu de guiar la divulgació de riscos i oportunitats i fer-la accessible a inversors i altres parts interessades. Són ja el 50% de les entitats financeres espanyoles, les que apliquen les recomanacions a les seves estratègies, sent el sector energètic, amb un 89%, el que més les ha portat a la pràctica. Entre les empreses que encara no fan ús d’aquestes recomanacions, un 83% ja està duent a terme una avaluació de riscos climàtics en algun grau, i un 49% esmenta els riscos climàtics en l’apartat de riscos dels seus informes anuals al costat d’altres riscos financers, tal com ho suggereix el TCFD.

Font: L’Economista