Cinc claus per al futur de la descarbonització

En la lluita global contra la crisi climàtica una de les eines estrella és l’anomenat comerç d’emissions de _CO2, un mercat artificial del qual Europa és pionera que consisteix principalment a assignar un preu a les emissions, de manera que els contaminadors paguin per contaminar.

Aquest sistema amb contingents d’emissions i compravenda de drets per emetre -sobre el qual es debatrà en la cimera climàtica o COP25 de Madrid al desembre- crea un mercat de drets d’emissió per poder contaminar: l’oferta l’estableix el sector públic i està relacionada amb uns objectius específics, per exemple els fixats en l’Acord de París, mentre que la demanda la generen els contaminadors.

D’oferta i demanda surt un preu; els contaminadors han de lliurar un dret d’emissió cada vegada que emeten _CO2: és a dir, pagar per contaminar.

Les companyies que necessitin augmentar les emissions per sobre del seu límit hauran de comprar crèdits a d’ altres que contaminin per sota del màxim de crèdits que els han estat concedits.

Una mesura molt debatuda per millorar els resultats d’aquest tipus de sistemes, tot i que no implementada encara, seria imposar un preu de carboni prou alt per incentivar els actors energètics i les institucions financeres a invertir en tecnologies netes com a fórmula més rendible que contaminar.

Entre les qüestions fonamentals de la pròxima COP destaca l’ elaboració de la reglamentació de l’ article 6 de l’ Acord de París sobre els mercats de carboni i com seran els seus mecanismes de cooperació per avançar en la reducció d’ emissions.

A més del mercat d’emissions europeu, que està servint d’exemple a d’altres, existeixen sistemes nacionals o subnacionals en funcionament i altres en desenvolupament al Canadà, Japó, Nova Zelanda, Corea del Sud, Suïssa i EUA.

L’europeu és el principal mercat de carboni del món i el de major grandària. Les seves claus són les següents:

1 ¿En què consisteix?

Una autoritat central -normalment un Govern- ven un limitat nombre de permisos als agents contaminants, que en cas de contaminar per sobre dels seus respectius topalls poden comprar els drets assignats a tercers si no han estat utilitzats. L’ oferta la determina el sector públic i la demanda els contaminadors. A partir d’ aquí es determina un preu.

L’FMI acaba d’aconsellar un preu del _CO2 al món desenvolupat al voltant de 70 euros el 2030 per complir amb l’Acord de París; el cost a Europa ronda ara els 25 euros per tona.

2 ¿Quin és l’objectiu principal?

El règim s’aplica a emissions de diòxid de carboni (_CO2), òxid nitrós (N2O) i perfluorocarburs (PFC) procedents de la producció d’alumini.

El desproporcionat augment del _CO2 en l’atmosfera per l’activitat humana (sector energètic, transport, agricultura, indústria, etc) han convertit aquest gas d’efecte hivernacle en una autèntica amenaça mediambiental.

El seu increment per l’ ús desmesurat de combustibles fòssils eleva la temperatura de la Terra instigant onades de calor més freqüents i intenses, així com majors incendis forestals i pluges torrencials, a més de glaceres i casquets polars que s’ enderroquen i eleven el nivell del mar i inunden zones més baixes amb conseqüències devastadores.

Els científics han alertat del risc que l’augment de la temperatura del planeta sobrepassi els 1,5 graus en 2100 respecte als nivells preindustrials.

3 ¿Com frenar aquest despropòsit?

Els mercats d’emissions de carboni són una eina clau per intentar revertir aquest greu problema. El mercat europeu va iniciar la seva bastida el 2005 acordant limitar els nivells de diòxid de carboni d’instal·lacions elèctriques, fàbriques, plantes industrials. Les corporacions que emeten menys del permès poden acumular els seus drets si no els venen per utilitzar-los a favor seu en exercicis posteriors.

4 ¿Quin és el paper del mercat de carboni europeu?

Funciona a tots els països de la UE, a més d’Islàndia, Liechtenstein i Noruega, com a pedra angular per assolir la neutralitat de carboni que s’ha proposat la UE per a mitjan segle.

Tot i que és el tercer bloc del món amb major nombre d’emissions de gasos d’efecte hivernacle després de la Xina i els EUA, l’establiment d’un preu al carboni i el sistema de comerç d’emissions, entre altres mesures d’eficiència energètica, estan ajudant a reduir-les.

D’acord a les previsions, per al 2020 les emissions europees dels sectors inclosos en el sistema seran un 21 % menys que el 2005; el 2030, un 43 % menys. De moment, el sistema limita les emissions de més d’11.000 grans instal·lacions elèctriques i industrials i de les aerolínies que operen entre els seus països. Aquest mercat d’emissions està vinculat al 45 % de les emissions d’efecte hivernacle de la regió aproximadament.

5 ¿Com afecta l’Acord de París?

En el marc d’ aquest acord es crearà un nou mecanisme de mercat d’ emissions molt més ambiciós i robust per reforçar els objectius internacionals, la transparència i la comptabilitat de les emissions per part de les parts.

D’ una banda, permetrà l’ ús del comerç internacional de permisos d’ emissió per aconseguir els objectius de reducció d’ emissions, i de l’ altra, establirà un marc de regles comptables sòlides i comunes, encara pendents de plasmar en un document, com s’ intentarà assolir a la cimera de Madrid.

Font: La Vanguardia