COP25: Marató negociadora amb aroma de decepció

Aquesta és el cim sense alçada. Cares llargues, passadissos buits, caps de delegació que fan les maletes sense acabar la conferència, expressions de decepció, irritació de les organitzacions socials. Però sobretot, si ja hi ha hagut fugues de delegats abans de concloure el “esdeveniment”, no solament és per por a perdre l’avió, sinó perquè segurament endivinen que, al final, no hi hauria gaire a celebrar.

No és el moment per a l’èpica. Madrid no ha estat París.

Després de dues setmanes intenses de negociació, les delegacions de gairebé 200 països presents en la conferència del clima de Madrid expressaven en la tarda de dissabte el seu disgust pel complet desacord que regnava entre els diferents grups de països.

La conferència havia de concloure el divendres però el dissabte la falta de consens sequera sent clamorosa.

La COP25 podria prolongar-se fins a última hora de dissabte; qui sap si fins diumenge.

Un cop a les expectatives quelcom exagerades creades per alguns.

La conferència està molt lluny de respondre a les demandes dels científics i de la societat

És sempre molt arriscat utilitzar paraules de gruix calibre, però en aquest cas es pot parlar d’una cimera fracassada: ha fallat almenys l’intent d’estar a l’altura de les circumstàncies.

Els resultats de la conferència van a estar molt lluny de les demandes dels científics que demanen una accions urgents per aturar l’augment de temperatures amb efectes catastròfics. Mentrestant, les organitzacions socials han vingut demanant que s’actués en justa correspondència amb aquesta demanda.

Un informe de l’ONU va insistir que per evitar una pujada de temperatures per sobre dels 2n, caldria reduir les emissions de CO2 un 7,6% per any, tots els anys des del pròxim any i fins al 2030, cosa que requeriria una transformació sense precedents de l’economia mundial.

Al ritme actual, els termòmetres podrien augmentar fins a 4 o 5 °C per a finals de segle en comparació amb l’era preindustrial. Fins i tot, si es complissin les promeses (insuficients) de París, el planeta va camí de ser 3r més calorós que en l’època preindustrial.

Les propostes de major ambició xoquen amb un mur d’immobilisme

Però la pressió de l’Aliança per l’Ambició Climàtica ha xocat contra un mur d’immobilisme. Els grans països emissors (entre ells, Xina, Índia, Brasil…) s’han negat en rodó a actualitzar a l’alça els plans nacionals d’acció climàtica (ja promesos a París el 2015) per ser presentats l’any vinent (Glasgow, 2020).

Incrementar aquesta ambició climàtica ha estat el gran cavall de batalla de la UE però la petició no ha obtingut receptivitat. El segon assumpte de discòrdia és la definició de les regles dels futurs mercats de carboni.

Xina, Xina i Brasil volen que es puguin transferir a la nova etapa de l’acord de París tots els certificats de reducció d’emissions (CERs) generats a partir del protocol de Kioto. (Obtinguts a partir de projectes de desenvolupament net, com inversions en instal·lacions d’energies renovables, modernització en plantes industrials o restauració en zones forestals). Aquests països desitgen que s’arrosseguin aquests drets sense cap control o tallapisa a la nova etapa que obre l’acord de París.

Efectes perversos

Dos riscos: que es doni una doble comptabilitat de reduccions i que el mercat s’inundi de crèdits a baix preu

Però això comporta dos riscos: que es doni una doble comptabilitat de reduccions d’emissions (una al país de destinació i una altra al país d’origen de la transferència) i que el mercat es vegi inundat per crèdits a baix preu… amb efectes molt perniciosos. Seria tot un estímul perquè les empreses preferissin acudir al mercat a comprar drets a baix preu en lloc d’aplicar mesures pròpies de descarbonització.

“Aquestes reduccions no poden computar en dos llocs”, ressalta Teresa Riba, la ministra en funcions. “Hi ha països que veuen això amb més lliçó i d’altres que volen ser molt estrictes, perquè si no, es desplomaria la credibilitat d’aquests drets o unitats i, fins i tot, del sistema mateix”, afegeix Ribera.

La UE invoca la necessitat de preservar la “integritat ambiental”, argot que expressa el temor a que tot això no condueixi a beneficis reals i concrets. I ha repetit per activa i per passiva que “és preferible que no hi hagi acord a que hi hagi un mal acord”

Negociacions tot el dissabte, des de la matinada

Les negociacions per assolir un acord a la cimera de Madrid es van prolongar durant tot el dissabte sense visos de consens.

La COP25 havia de servir per donar un impuls a l’ambició climàtica (almenys, aquesta era la terminologia reiteradament utilitzada per la presidència xilena), però a mesura que avancen les negociacions s’estenia el temor al fet que en realitat estem en un estancament o, fins i tot, una regressió en el desenvolupament i aplicació de l’acord de París.

Sense consens en els capítols essencials

El consens no es va obrir pas en els documents proposats, en cap dels capítols transcendentals: l’ambició futura en matèria de reducció de gasos, el finançament dels països del sud i, sobretot, les regles de funcionament dels mercats internacionals de carboni. “Era la COP de l’ambició, però no la veiem per cap banda”, criticava Carlos Fuller, delegat de Belize parlant en nom del grup de països estats insulars, que expressaven el seu descontentament.

Aquell descontent s’expressava en clara frustració i rotunda decepció en boca de les organitzacions socials que participen en la cimera com a observadors.

Unió dels Científics Preocupats

La proposta “ens sembla inacceptable”, diu Alden Meyer

“L’última versió de la proposta presentada per la presidència ens sembla completament inacceptable. No apel·la a un augment de l’ambició dels països per millorar els seus plans de reducció d’emissions”, va declarar Alden Meyer, responsable d’estratègies de la Unió dels Científics Preocupats.

“Si els líders mundials fracassen en l’augment de l’ambició climàtica en la pròxima COP26 a Glasgow, la meta acordada a París per aturar l’augment de temperatures per sota dels 2ºC, i molt menys la meta d’1,5ºC, serà gairebé impossible d’assolir”, va afegir.

“El planeta està adornant i cada vegada és més difícil d’assolir la finestra d’escapament”, va asseverar.

L’esborrany de l’acord presentat per Xile “és del nivell més baix, injust i immoral. Els líders han de respondre a la crida dels joves, els indígenes i els països vulnerables”, va afegir Meyer.

Molt dura es va mostrar també Jennifer Morgan, directora executiva de Greenpeace Internacional, qui va acusar directament la presidència de Xile.

Jennifer Morgan (Greenpeace)

Adoptar aquest acord seria una traïció a la gent que està demanant que s’actuï ja”

“El text és una vergonya. Adoptar-lo seria una traïció a la gent a què està demanant que s’actuï ja. La presidència de la COP tenia només una feina pop, protegir la integritat de l’acord de París i no permetre que l’avarícia i el cinisme el trenquessin a pedaços”, va dir amb enfadat.

L’enfocament que ha eprimit mostra “que ha escoltat els interessos privats de les empreses contaminadores més que al poble”. Per això, li va demanar a la presidència que es mantingui ferma enfront d’Estats Units, Brasil i Japó, països als quals va acusar de “voler destruir la negociacions, recolzant una estafa en el tràfic d’emissions que li posa un preu al medi ambient i als drets humans”.

Aquests tres països són partidaris d’un funcionament dels mercats de carboni amb regles poc robustes, cosa que desperta les ires de les organitzacions socials i el rebuig clar de la UE.

Davant les respostes tan airades de repudi de l’esborrany de l’acord, la presidència de Xile va presentar un segon document per ser discutit amb les diferents delegacions.

Xile presenta un segon esborrany

Mentrestant un grup de 28 països liderats per Costa Rica s’han unit durant les negociacions per incorporar els anomenats Principis de Sant Josep, per assegurar que els mercats de carboni siguin realment justos i sòlids.

En aquesta iniciativa estan, a més d’Espanya, Suïssa, Belice, Colòmbia, Paraguai, Perú, Illes Marshall o Vanuatu.

Els principis de Sant Josep recullen onze condicions que van des d’assegurar la integritat ambiental fins a evitar la doble comptabilitat, vetar el traspàs de crèdits anteriors a 2020 al nou sistema o bloquejar tecnologies incompatibles amb la reducció d’emissions

El facilitador xilè,Andrés Landerretche (coordinador de la presidència de la COP), va prometre que el document tindria major ambició, tot i que no va donar detall sobre com es concretaria aquesta afirmació. “Anem a intentar millorar el text, però això va a dependre de les parts. Només som ponts, facilitadors o articuladors de l’acord, però si no hi ha consens no hi ha consens”, va dir amb cert aire de cert abatiment.

El segon esborrany d’acord, en espera

Un cop elaborat un segon esborrany, aquest document serà sotmès a ple on podria passar de tot, donades les divergències existents.

-¿Podem dir que això acabarà com el rosari d’aurora?, -l’ho preguntà un periodista amb sorna Landerretche

-No puc valorar quelcom que no s’ha acordat. Només valorarem el document final quan sigui ferm -va contestar un avonat diplomàtic tirant de manual.

Poc després el ple va tornar a ser posposat.

Més arguments per als qui li agrada vaticinar fracassos.

Font: La Vanguardia