Espanya, el quart país de la UE que més va reduir les emissions de l’energia el 2020

L’any de la pandèmia va registrar a Espanya l’enfonsament més gran de les emissions que es relacionen amb el canvi climàtic. Les restriccions imposades per afrontar el coronavirus van fer que el 2020 les emissions de diòxid de carboni (_CO2) generades per l’energia es reduïssin notablement a tot Europa. I va ser quelcom especialment acusat a Espanya, que es va convertir en el quatre país de la Unió Europea amb un major descens, del 16,2% en comparació a 2019. Són dades de l’oficina europea d’estadística, Eurostat.

La mitjana de reducció d’emissions de _CO2 en el conjunt de la Unió Europea va ser el 2020 d’un 10%, i només tres països es van situar per sobre d’Espanya en termes relatius: Grècia (-18,7%), Estònia (-18,1%) i Luxemburg (17,9%).

D’ entre els països de major grandària i població Espanya és el que va aconseguir reduir en major proporció les seves emissions en comparació a l’ any anterior.

Emissions de _CO2

La reducció s’ha notat a tots els països, tot i que Espanya és el primer dels principals països per població

Per la seva banda, els socis comunitaris que menys van aprofitar la covid per reduir les seves emissions van ser Irlanda i Lituània (-2,6%), Hongria (-1,7%) i Malta (-1%). En qualsevol cas, la tònica general demostra que el 2020 hi va haver una notable caiguda en el consum de combustibles fòssils a tot el continent.

Les emissions de diòxid de carboni es produeixen en cremar combustibles fòssils –principalment petroli, però també derivats, gas natural o carbó– per, per exemple, generar electricitat o propulsar mitjans de transport, i suposen el 75% dels gasos d’efecte hivernacle generats per l’home, segons destaca el mateix Eurostat.

Mesures estructurals i altres a causa de la menor mobilitat per la pandèmia

Tanmateix, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica. Teresa Ribera, va reaccionar amb cautela davant d’aquestes dades. Va dir que “bona part d’aquesta reducció” és imputable a la menor producció d’electricitat a partir de la crema de carbó. “I això és un canvi estructural que es queda consolidat probablement en el nostre sistema”, va asseverar.

Tanmateix una altra part és imputable al sector del transport, que “probablement” les ha reduït a conseqüència de les mesures de restricció de mobilitat que han tingut tots els espanyols durant l’any passat. És a dir, “no es pot pensar que aquesta sigui una pauta que, sense canvis addicionals, pugui mantenir-se en el temps”

Per això, “de cara a l’esforç que tenim per davant, el més significatiu és ser capaços d’incorporar nous hàbits en mobilitat”, va dir la ministra: “buscar, sobretot en àrees urbanes i metropolitanes, les opcions menys emissores, les opcions no motoritzades, el transport públic i, en cas d’haver de recórrer a opcions motoritzades, optar per vehicles no emissors, és a dir, vehicles elèctrics”, va afegir.

El major desplome de la història d’Espanya

Informe de l’ Observatori de la Sostenibilitat

El confinament, i la caiguda del transport i de la producció van fer que els gasos que calen l’atmosfera disminuïssin a Espanya l’any 2020 un 17,9% respecte a l’any anterior, segons un informe de l’Observatori de la Sostenibilitat, que va reunir totes les emissions (no només les de l’energia).

És el descens més pronunciat de la història espanyola. El resultat va ser que les emissions de CO2 es van situar per primera per sota dels nivells de 1990, any usat habitualment com a referència pels països per avaluar el grau de compliment dels acords internacionals contra el canvi climàtic.

Segons aquestes dades, després de les disminucions ja registrades els anys 2018 i 2019, les emissions globals van assolir una reducció de l’11% respecte a l’any base o de referència (1990) i de 42% respecte a l’any 2005.

Del total de les emissions produïdes a Espanya, el 36,4% corresponen a les de les grans indústries intensives en energia (tèrmiques, cementeres, siderúrgia, vidre, rajoles…) que estan subjectes al sistema regulat de comerç europeu d’emissions i que obtenen els seus drets per emetre les tones en un àmbit que cobreix tot Europa.

Per la seva banda, la resta d’àmbit (transports, edificació, residus…), els anomenats sectors difusos, van representar un 61% de les emissions totals a Espanya.

Una de les claus d’aquest nou panorama ha estat la disminució de la crema de carbó per a la generació elèctrica (del 55%), acompanyada d’una reducció del consum del gas natural a les centrals de cicle combinat (d’un 25%).

El “retrat” del mapa energètic es va completar amb un augment del 23% de la producció hidroelèctrica, el creixement d’un 1,8% de l’eòlica i una alça de la fotovoltaica del 68%.

L’eòlica, per si sola, va evitar l’emissió el 2020 de 29 milions de tones de CO2 equivalent.

Diàleg previ a la cimera de Glasgow

D’altra banda, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, i la directora de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Valvanera Ulargui, han participat en les sessions organitzades aquest dijous i divendres pel govern alemany i britànic amb motiu de la celebració del Diàleg de Sant Petersburg per a l’Acció Climàtica. En aquesta trobada ha intervingut també el secretari general de Nacions Unides, António Guterres; el primer ministre britànic, Boris Johnson, i la canceller alemanya, Angela Merkel, en la que ha estat la seva última participació en aquest fòrum.

El Diàleg de Sant Petersburg ha tornat a complir amb la seva cita anual i ha reunit a ministres de tot el món per debatre les principals claus per a la pròxima COP26 de Glasgow. Entre els assumptes discutits destaca la necessitat de donar respostes globals a les prioritats dels països més vulnerables en matèria d’ adaptació al canvi climàtic i resiliència.

La ministra Teresa Ribera ha assenyalat que “hem de considerar i entendre la rellevància de l’adaptació i la resiliència en un context d’emergència climàtica”, així com la importància “d’assegurar resultats concrets a la COP26 que permetin comptar amb uns termes de referència comuns que millorin el finançament de l’adaptació”.

Mercats de carboni, assumpte de discussió central una altra vegada

Durant aquests dos dies, els ministres han debatut sobre alguns dels assumptes més espinosos que es presentaran a Glasgow. En aquest sentit, s’ha reprès la discussió ministerial sobre la posada en marxa dels mercats de carboni internacionals, un dels temes del Llibre de Regles de París i l’acord del qual porta pendent més de dos anys.

En aquestes reunions s’ han intercanviat idees per avançar cap a un acord que permeti el llançament d’ uns mercats de carboni internacionals basats en unes regles comunes i robustes que assegurin la integritat ambiental del sistema.

L’agenda financera per a la COP26 també ha estat un punt important de debat. Tots els participants han estat d’acord en la necessitat que a Glasgow es posi de manifest el compromís dels països desenvolupats de complir amb l’objectiu de mobilització de recursos financers públics i privats de 100.000 milions de dòlars a partir del 2020. Cal augmentar la mobilització de recursos financers per facilitar l’ adaptació i reforçar la resiliència dels països en desenvolupament als impactes del canvi climàtic en un context com l’ actual, en què la vulnerabilitat dels països davant de shocks externs s’ ha posat clarament de manifest.

Finalment, els ministres van debatre sobre aspectes relatius al cicle d’ambició dels plans nacionals de clima o contribucions reducció d’emissions dels països, clau per assegurar una revisió regular de l’ambició que permeti augmentar d’una manera més recurrent els objectius de retallada d’emissions per així alinear-los amb la ciència.

També s’ha reconegut el paper clau del marc de transparència establert a París com a espina dorsal del pacte a l’hora de facilitar informació clara i comparable que permeti avaluar l’ambició individual i col·lectiva d’uns i altres i la importància de tancar a Glasgow els últims serrells pendents de resolució.

La canceller alemanya va participar en la que possiblement sigui la seva última intervenció en matèria de canvi climàtic a nivell internacional abans d’abandonar el seu lloc. Merkel, que ja va presidir el 1995 la primera Cimera del Clima de Berlín que va culminar amb el mandat per negociar el Protocol de Kioto, va posar en marxa el Diàleg de Sant Petersburg el 2010. Després de les fallides negociacions sobre el clima a Copenhaguen el 2009, l’objectiu d’aquest Diàleg va ser el de crear un espai per a intercanvis honestos i constructius entre els ministres per establir confiança i punts en comú.

Font: La Vanguardia