Els EUA, la Xina i la UE podrien crear un ‘hub climàtic’ per globalitzar el mercat de CO ₂

El mercat europeu de _CO2 (ETS EU) està generant un polèmic debat sobre la seva utilitat si s’inflen els preus de manera especulativa. En menys de sis mesos, el preu s’ha més que duplicat i no sembla que tingui sostre. Un problema que es trasllada directament a la factura de la llum de les llars i la competitivitat de la indústria europea respecte a tercers països.

A més, la Unió Europea està a punt d’aprovar un impost al CO₂ a tercers països o un Mecanisme d’Ajust en Fronteres al Carboni (CBAM) per evitar fugues d’empreses i perquè no seria equitatiu que el que es produeixi en territori europeu s’ajusti a mesures ambientals però el que s’importi d’altres països no.

Però, ¿i si aquest mercat europeu fos l’inici d’un altre a nivell global? En tan sols uns mesos, la política climàtica d’EUA ha donat un gir de 180º amb l’entrada del demòcrata Joe Biden. No només ha impulsat el desenvolupament de les energies renovables i tot un pla de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle , sinó que ha promogut que Xina torni a reprendre la seva ambició climàtica.

Un club climàtic d’altura

De fet, a l’agenda climàtica de la nova presidència de Biden es parla de crear un club climàtic on s’integrin les tres grans potències mundials: Estats Units, la Unió Europea i la Xina.

És una oportunitat per fer un enfocament de l’escalfament global discutit durant molt de temps perquè entre tots tres emeten junts la meitat dels gasos d’efecte hivernacle del món, tot i que la situació de la Xina és molt més dramàtica perquè contamina més que tots els països desenvolupats junts.

Podrien unir-se per reduir les emissions nacionals i imposar un impost al carboni sobre les importacions. Això incentivaria totes les nacions a reduir les seves emissions.

L’economista guanyador del Premi Nobel William Nordhaus va proposar la idea del club climàtic el 2015. Va suggerir que un grup de països hauria d’acordar gestionar les emissions a un nivell estricte i coordinar els aranzels sobre les importacions d’altres. Les nacions voldrien unir-se al club per evitar sancions comercials, i ara és un tema que es debat i que podria portar-se a la COP26 (Cimera del Clima) de Glasgow el novembre vinent.

Un impost al CO2 global

I seria possible perquè, per primera vegada, la UE, Estats Units i la Xina comparteixen una ambició climàtica comuna, i hi ha una forma de fer-ho. Les regles de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) permeten càrrecs de ‘ajust de frontera de carboni’ – impostos sobre les emissions de carboni que s’alliberen durant la fabricació de béns importats.

Un impost al carboni sobre les importacions dels tres blocs econòmics més grans del món podria catalitzar una acció climàtica dura a nivell mundial. Sense ell, l’aprofitament gratuït és inevitable: massa països esperaran que d’altres actuïn en lloc de seguir endavant amb costoses reduccions.

Per recolzar-ho, els investigadors han de desenvolupar una metodologia reconeguda internacionalment per mesurar el contingut de carboni de béns complexos.

La UE aspira a convertir-se en ‘climàticament neutral’ per al 2050. S’ha compromès a endurir el seu sistema de preus del carboni, enfortir les regulacions ambientals i introduir ajustos a les fronteres del carboni.

Aquestes accions no eren factibles anteriorment a causa dels temors d’una guerra comercial i enfrontaments polítics amb Estats Units sota el president Donald Trump, però amb Biden, les regles del joc han canviat i per a bé del futur del planeta.

Diàleg de Petersberg

Aquesta setmana s’ha celebrat virtualment el Diàleg de Petersberg organitzat pel govern alemany i britànic, dos dies de sessions on ha participat la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, i la directora de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Valvanera Ulargui.

Durant aquests dos dies, els ministres han debatut sobre algunes de les grans fites que es presentaran a Glasgow. D’una banda, han reprès la discussió ministerial sobre la posada en marxa dels mercats de carboni internacionals, un dels temes del Llibre de Regles de París i l’acord del qual porta pendent més de dos anys.

En aquestes reunions s’ han intercanviat idees per avançar cap a un acord que permeti el llançament d’ uns mercats de carboni internacionals basats en unes regles comunes i robustes que assegurin la integritat ambiental del sistema.

Font: L’Espanyol