ON SOM
Oficina Barcelona
C. Roger de Llúria, 113 4t
08037 Barcelona
93 004 75 17
info@empresaclima.org
El pla del Govern per aplicar un nou impost a l’aviació a partir del 2022 ha assegut a les companyies aèries que operen a Espanya. La proposta està inclosa en els documents remesos a Brussel·les per preparar l’arribada dels fons de reconstrucció, i té per objectiu compensar les emissions contaminants del sector a través d’una pujada de taxes. Una mesura que ja s’havia portat a consulta pública a principis de l’any passat però que va quedar aparcada amb la irrupció de la pandèmia.
Ara el Govern la recupera, però la seva coincidència amb la major crisi de la història en la indústria aèria ha aixecat fortes crítiques de les companyies. “Un possible impost a l’aviació comercial tindrà un efecte marginal en reducció d’emissions i devastador per al turisme, l’ocupació i la connectivitat en un moment en què la indústria lluita per la seva supervivència”, afirma Javier Gándara, president d’ALA, l’associació que agrupa la majoria d’aerolínies que tornen a Espanya.
La ministra Teresa Ribera subratlla que “les ajudes europees no són un fons per a les grans empreses”
Gándara qüestiona l’impacte de la mesura. En cas que es concretés mitjançant una taxa al combustible, una de les possibilitats, només s’aplicaria “sobre els vols domèstics, ja que els internacionals es regeixen per convenis multilaterals”. Aquests vols interns representen a Espanya “poc més del 10% del total d’emissions i molts d’ells són essencials, perquè donen connectivitat” entre la Península i les Balears i les Canàries.
“Més que detreure recursos de la indústria via impostos cal invertir cap a una aviació més sostenible amb alternatives al querosencs com electricitat o l’hidrogen, escalar la producció de biocombustibles i desenvolupar les infraestructures perquè l’aviació emeti menys”, insisteix. La Comissió Europea prepara també accions en aquest sentit i planeja obligar les aerolínies que tornen a la UE a utilitzar un percentatge mínim de biocombustibles per reduir la contaminació. Segons les associació de línies aèries, mesures estructurals com la implantació del cel únic europeu podrien estalviar “sis vegades més emissions en l’aviació comercial que si es prohibissin tots els vols domèstics dins del nostre país”.
En tot cas, des del Govern insisteixen que la concreció del nou gravamen encara no està decidida com la seva data d’entrada en vigor, a banda que seria més enllà del 2022. La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va sostenir ahir que “la decisió es prendrà a partir de l’any que ve perquè també existeix el debat a Europa”.
Ribera va ressaltar que dels 70.000 milions que es mobilitzaran entre el 2021 i el 2023, un 40,29% de les inversions seran per contribuir al canvi climàtic. El seu Ministeri gestionarà de forma directa 15.339 milions, gairebé un 22% del pla. A més, va subratllar que hi haurà molta col·laboració amb les comunitats autònomes i els ajuntaments. La vicepresidenta quarta va voler manar dos missatges clars. El primer és que “les ajudes europees no són un fons per a les grans empreses, sinó per beneficiar tothom”. I el segon és que no totes les propostes es cobriran. Per exemple, per a l’hidrogen verd s’han presentat manifestacions d’interès per 10.000 milions i els fons europeus recullen 1.555 milions per a aquesta nova tecnologia.
Font: La Vanguardia
Oficina Barcelona
C. Roger de Llúria, 113 4t
08037 Barcelona
93 004 75 17
info@empresaclima.org