Madrid posa la primera pedra per reduir un 65% les d’emissions de CO ₂ respecte del 1990

Rebaixar en un 65% les emissions de CO2 respecte a 1990, reduir el trànsit un 10% i deixar en la meitat els accidents urbans. L’Ajuntament té vuit anys per davant per assolir els objectius fixats pel nou Pla de Mobilitat Sostenible (PMS) Madrid 360 aprovat aquest dijous de forma inicial.

Aquest pla aglutina l’Estratègia de Sostenibilitat Ambiental Madrid 360 i les dues ordenances que la sustenten (ordenança de Mobilitat Sostenible, l’ordenança de Qualitat de l’Aire i Sostenibilitat), el Full de Ruta per a la Neutralitat Climàtica, el Pla Estratègic de l’EMT i el Pla Estratègic de Seguretat Viària 2021-2023.

Malgrat els anuncis des del Palau de Cibeles, les polítiques implementades per Madrid -igual que les de Barcelona- resulten “insuficients” sota la lupa de Brussel·les. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebra aquest dijous una vista en la qual estudia una possible sanció a Espanya per incomplir de forma sistemàtica els nivells màxims de pol·lució fixats per la normativa comunitària entre 2010 i 2017 i els primers pronunciaments no semblen positius. La Comissió Europea entén que l’àrea de baixes emissions de Centre, en funcionament des del passat mes d’octubre, “no és una mesura suficient tal com està plantejada”, segons recull l’agència EFE.

La lletrada Eulalia Sanfrutos ha exposat que el nou Madrid Central “cobreix una àrea reduïda, exclou molts vehicles i inclou massa excepcions”. Així mateix, la jurista s’ha referit a ‘Madrid 360’, la política ambiental global dissenyada pel Govern de José Luis Martínez-Almeida per reduir la contaminació a la ciutat, assenyalant que “no es tracta d’un pla de qualitat de l’aire”, sinó només d’una “estratègia” que no aporta un calendari precís per a la seva implementació.

Un calendari ambiciós per als primers resultats

Aliens a la polèmica, des del Consistori subratllen que el nou escenari promou les quatre ‘S’: mobilitat sostenible, segura, saludable i eficient o smart. I que es fixen dos horitzons temporals per a la seva aplicació, 2025 com a curt-mitjà termini i 2030 com a llarg termini. Madrid es marca els reptes de disminuir en un 32,5% de mitjana el temps en els viatges en transport públic; reduir el trànsit fins a un 10%, aconseguint alleujar la congestió que afecta la mobilitat essencial de la ciutat; reduir a la meitat els accidents; rebaixar en un 65% de les emissions de CO2 el 2030 respecte a 1990, tal com es va establir en l’acord de la COP25.

També s’ inclou un compromís per atendre la directiva europea de qualitat de l’ aire i assolir un descens del 50% dels morts i víctimes greus en carretera, d’ acord amb els objectius establerts per la Unió Europea.

Per a això s’inclou la Millorar les infraestructures de transport, promoció de la mobilitat activa (peu i bici), la gestió d’aparcaments amb criteris de sostenibilitat, facilitar la integració modal a través de la micromobilitat i intermodalitat, estimular el canvi del parc circulant per vehicles menys contaminants i promoure el canvi tecnològic i l’optimització de la distribució urbana de mercaderies.

1.978 milions d’euros d’inversió

Aquest nou Pla suposa una inversió a càrrec de l’Ajuntament de Madrid de 1.978 milions d’euros per al desenvolupament de les accions proposades. La major partida pressupostària d’aquest pla (729 milions) estarà destinada a promoure la mobilitat activa, seguida de la millora de les infraestructures de transport.

Té com a “principal vector” de desenvolupament el transport públic, en el qual Madrid és referent a nivell mundial. Incorpora totes les infraestructures previstes per altres administracions, ja que són imprescindibles per incrementar la participació del transport públic en la mobilitat de la ciutat i, especialment, en les relacions de Madrid amb la seva àrea metropolitana.

A més, s’inclouen totes les actuacions previstes en el Pla Estratègic de l’EMT que contempla una modernització del servei i de la flota d’autobusos a través d’una inversió de més de 1.000 milions d’euros, així com el creixement de la xarxa de carrils-bus, especialment fora de la M-30.

S’aposta per la millora de l’oferta per als vianants i l’espai públic en general. Planteja continuar amb la creació de nous eixos multimodals, en els quals els carrils bici s’incorporen als nous dissenys d’eixos estratègics de mobilitat de la ciutat. Exemples clars són la remodelació de Joaquín Costa, el carril bici en passeig de la Castellana o el nou disseny del carrer Pedro Bosch, entre d’altres.

Font: La Vanguardia